El Noucentisme: La Modernització de Catalunya

La Lliga Regionalista i la Mancomunitat

La Lliga Regional (1901) va recollir les aspiracions de la burgesia catalana. Enric Prat de la Riba va donar forma teòrica al projecte a través del diari La Veu de Catalunya i després amb el llibre La Nacionalitat Catalana. Aquest projecte polític conservador va atreure les simpaties d'una bona part dels intel·lectuals, que van col·laborar en les diverses empreses que promovia la Lliga. El 1907, Prat de la Riba va ser elegit president de la Diputació de Barcelona i va anar configurant el programa de reforma de les institucions públiques. El 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya i Prat de la Riba va morir el 1917.

Programa de la Lliga:

• Creació d'una estructura docent, des de l'educació primària fins a l'alta investigació.
• La fixació d'una llengua literària.
• L'establiment d'una infraestructura cultural: una extensa xarxa de biblioteques, museus, publicacions periòdiques i empreses editorials.

El Moviment Noucentista

El Noucentisme (1906-1923) recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista. L'any 1906 es considera la data d'inici del Noucentisme: la Lliga Regionalista guanya les eleccions, Eugeni d'Ors comença a publicar el seu Glossari a La Veu de Catalunya i Enric Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana. El 1917, el moviment comença a davallar: després de la mort de Prat de la Riba, la Lliga decau i esdevé un partit cada cop més dretà, defensor dels interessos de la burgesia.

Ideologia i Ideari:

Defensaven l'artificiositat i la feina acurada davant l'espontaneisme modernista, i el ciutadanisme per damunt del ruralisme. Eugeni d'Ors va potenciar els aspectes que s'adeien amb els interessos de la burgesia i en va bandejar els que li eren contraris.

La ideologia es basava en:

• Anteposar la raó i l'intel·lecte per damunt del sentiment i de l'instint.
• Defugir les postures extremes i defensar la contenció i la laboriositat més que el geni creador.

Aquests postulats donen lloc a un ideari noucentista:

• Intervenció: acció per al correcte funcionament dels afers públics.
• Imperialisme: caire no separatista del catalanisme burgès; aspiració de la burgesia d'enderrocar l'Estat oligàrquic i reemplaçar-lo per un Estat burgès modern.
• Arbitrarisme: dret i deure del creador d'intervenir en la seva obra.
• Classicisme: sistema regulador de la vida social i política.
• Mediterranisme: claror del paisatge mediterrani, retorn als orígens i el llegat del classicisme.
• Civilitat: model de vida europeu perfecte.
• Obra ben feta: perfecció com a objectiu final.

La Normativització Lingüística

El Noucentisme va aconseguir la unificació del català com a llengua de cultura. Per dur a terme la reforma lingüística, Fabra es va basar en cinc criteris:

• Creació d'un registre estàndard a partir del dialecte barceloní.
• Economia lingüística: simplificar les formes.
• Especificitat: accentuar els trets característics de la llengua.
• Funcionalització: adoptar les formes més usuals.
• Intel·lectualització: dotar la llengua de recursos per al registre científic i humanista.

La Literatura Noucentista

El Noucentisme va crear una ideologia sobre la literatura, que havia d'estar al servei de l'ordre social i reflectir una doctrina política. Va bandejar la literatura d'ambientació rural. Cal destacar:

• L'artifici: recerca tècnica, deliberada i astuta.
• La perfecció formal, aplicada sobretot a la poesia.

Eugeni d'Ors (1881-1954):

Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Va col·laborar a El Poble Català i La Veu de Catalunya. Va ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Catalans. Josep Puig i Cadafalch el va succeir com a president de la Mancomunitat. El 1921 va deixar Catalunya.

Obra:

• Glossari: un nou gènere literari, la glossa (assaig breu). Va crear un llenguatge particular, de to parabòlic.
• La Ben Plantada

Eugeni d'Ors no va ser només l'ideòleg del Noucentisme, sinó també un literat.