Noucentisme i Modernisme a la literatura catalana

Noucentisme

Noucentisme Eugeni d'Ors de 'La Veu de Catalunya', l'any 1906 Lliga Regionalista guanya les eleccions, que Eugeni d'Ors publica el seu Glosari a 'La Veu de Catalunya' i que Enric Prat de la Riba publica 'La nacionalitat catalana'. Ideari Imperialisme (oligàrquic), Arbitrarisme, Classicisme crear sistema regulador social política, Mediterranisme (retorn als orígens clàssics). Civilitat, Obra ben feta Literatura Noucentista (realitat com volien, ideal de perfecció només poesia) característiques Cura formal clàssica, estilista, sintaxi, fredor distanciament, model pernassia i simbolista, grecoaltiens literatura medieval. Josep Carner 12 anys dret i filosofia lletrers, 1899 jocs florars, 1902 la veu catalunya director catalunya, 1921 part de la diplomàcia s'allunya, guerra civil exilia Mèxic. Obra, etapa d'iniciació El llibre dels poetes, etapa noucentista, Els fruits saborosos i Segon llibre de sonets, etapa intimista, El cor Quiet i Nabí. Poesia Pura poesia evolucionada simbolisme Arbres i Poesia.

Escola Mallorquina

1906 migjorn, Comanta Miquel Costa i Llobrera i Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. Característiques. Classic classicista romàntics francesos, poesia pulcra rigorosa musicalitat, oposició espontaneïtat maragall, fons mediterrani i marcats humanisme clàssics, Josep.M Insularitat Fidelitat Idealisme Humanisme, Formalisme, Paisatgística.

Primera Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Miquel Ferrà Segona: Miquel Forteza, Joan Pons i Marquès, Guillem Colom. Carner Portaveu Mallorca Catalunya

Miquel Costa i Llobrera (1854-1922), 1872-75 dret Barcelona, 1883 vocació religiosa estudia Roma, 1902 mestre en gai saber, 1907 pelegrina Terra Santa. Obra primer període 1885 to romàntic 'Lo pi de Formentor', inicia lectura Virgili i Horaci, 1885 poesies tot recull e poesia produïda. Segon període Horacià (1906), meditació intel·lectual models horacians, tema natura clàssica, substitució rima romàntica clàssica, estrofiques greco llatines (alcaica). Líriques (1899) castellanes, El 1903 publicà Tradicions i fantasies, l'IEC (1918).

Joan Alcover 1893 cort, es desenganya política espanyola Lliga Regionalista, 1911 advocat audiència provincial, se li mor la dona i 5 fills. Dues etapes castellà català, En l'època d'estudiant fa poemes com a entreteniment en català i en castellà que publica a 'Revista Balear', 'Museo Balear', o 'El Isleño'. Paisatge animant narratiu del poble humanitzat, El 1899 dóna a conèixer el poema 'Llengua pàtria' i es mostra una 'conversió' al català. Raons personals. El poemari Cap al tard (1909) compta amb quatre seccions, 'Cançons de la serra': tracta de la relació del poeta amb la realitat exterior, apareix un paisatge, 'Elegies': les desgràcies familiars són tractades a partir de la tragèdia i el dolor íntim i personal, 'Endreces': es parla de la llengua i de personatges reconeguts. 'Juvenils': són cinc composicions escrites en la joventut i inspirades en el romanticisme tardà. La llengua i la dimensió social, per una part, i la seva teoria poètica (l'actitud humanista) basada en la idea vitalista (unió d'art i vida), en l'art utilitari (com a consol i catarsi, no art per l'art) i l'espontaneïtat expressiva mesurada pel control de la tècnica.

Modernisme

1892 avanç, joc florals, normativitzar 1913 Pompeu Fabra 1 etapa 1892-1900 combativa avanç (Maragall, Fabra, Jaume Brossa, Alexandre Cortada...). Introdueix Ibsen Nietzsche, Regeneracionisme Nietzsche Ibsen, esteticisme Rusiñola, artista superior, bohèmia daurada negra, festes modernistes 1898 regeneracionisme anarquista liquidat, 2 etapa 1900-1911 burgesia desastre colonia, Joventut i El poble català. Noucentistes

Característiques Recerca art total, sinceritat verisme, reproducció tensió burgesia, Ibsen Nietzsche, per damunt del sistema valor burgès lideratge, soledat, defensa llengua moderna.

Poesia modernista poesia sinceria real en contra tradició joc florista, parnassianisme (Théophile Gautier (1811-1872) i Leconte de Lisle (1818-1894).) contra romàntic, temes clàssics, exòtics, bells, orient, cura formal, simbolisme, prerafaelisme.

Prosa modernista, evolució naturalisme costumisme, problemes socials polítics, personatge/ambient; home/món; individu/massa., Costumista, Santiago Rusiñol L'auca dels senyors Esteve. Decadentisme erotisme lletjor Miquel de Palol Camí de llum; Prudenci Bertrana Josafat. Novel·la rural; la influència que el medi exerceix sobre els personatges contra la qual lluita el protagonista o la interrelació home-medi. Conseqüència: predomini de la narració sobre el diàleg. Característiques llengua estil narratiu, Visió tràgica del món rural natura destructiva idealització, simbolisme, forta càrrega eròtica. Teatre modernista: Teatre regeneracionista vitalista ibsenià, crítica social política, llibertat individual confrontament col·lectiva, Ignasi Iglésias (1871-1928), Teatre esteticista, realitats transfigurades com novar al espectador, personatges vagues, tristesa melangia, Santiago Rusiñol.