Noms abstractes i concrets

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,69 KB

Els noms són paraules variables que designen persones, animals o coses concretes o abstractes


Des del punt de vista morfològic, un nom té entre una i quatre formes diferents. Així, per exemple, germàgermanagermans germanes són les quatre formes d'un mateix nom Des del punt de vista sintàctic o de la combinació dels mots, el nom és normalment elnucli d'un grup de mots que anomenem sintagma nominal
. El nom cotxe, posem per cas, pot ser el nucli d'un sintagma.  Des del punt de vista semàntic o del significat, els noms es refereixen a persones,animals coses concretes o abstractes. Per exemple: 
taulatigrebolígrafvellesa,amistatpor, etc. Són noms masculins els que poden anar precedits de el els 
Són noms femenins els que poden anar precedits de la les 
Els noms comuns es refereixen a tots els éssers o els objectes de la mateixa mena, mentre que els noms propis anomenen éssers o objectes individuals entre els de l'espècie Els noms concrets anomenen éssers, objectes o coses que es poden percebre amb els sentits, mentre que els noms abstractes signifiquen conceptes, qualitats, sentiments o idees 

Les vocals o/u àtones a final de paraulaLes vocals o/u àtones a final de paraula 
Norma 1. La majoria de mots masculins que acaben amb el so de U s'escriuen amb -o final.

Norma 2. La majoria dels plurals que tenen el so de U abans de la -s final s'escriuen amb -os



Norma 3. Cal buscar dins d'una mateixa família de paraules o d'un mateix verb per trobar formes en què la o o la u siguin tòniques i es distingeixin clarament. 

La personificació consisteix a atribuir qualitats humanes a animals o éssers inanimats
La hipèrbole és una figura retòrica que consisteix a expressar el significat de manera exagerada
La ironia transmet aparentment el contrari del que en el fons ens vol dir l'autor
La paradoxa és la figura retòrica mitjançant la qual es posen en relació, en una mateixa oració o en un mateix poema, dues realitats aparentment contradictòries o il·lògiques. 

Entradas relacionadas: