Noces d'or poemes

Ausiàs March

Bibliografia

Ausiàs March va nàixer a Gandia (València) (Espanya), el 1397. Ausiàs March va ser un cavaller i poeta valencíà nascut a Gandia en 1397. Fill del també cavaller i poeta Pere March i de Leonor Reble. De jove va participar en les expedicions que el rei Alfons V el Magnànim va realitzar pel Mediterrani. Va ser Senyor de Beniarjó, Pardines i Envernissa, i falconer major del rei de la Corona d'Aragó (Alfonso V el Magnánimo) En 1425 es va retirar a les seues possessions valencianes, instal·lant-se a Gandia en 1428. De notar és en este període la seua relació personal i literària amb el príncep Carlos de Viana, hereu al tron de Navarra.Tumba d'Ausiàs March en la Catedral de Santa María de València. En 1437, als quaranta anys es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanch. Dos anys més tard Isabel va morir i Ausiàs March va contraure segones noces amb Joana Escorna, qui va morir en 1443. Ausiàs March va morir el 3 de març de l’any 1459 a València.
Obra

Ausiàs March abandona la tradició de la poesia trobadoresca i la seua retòrica brillant -però artificiosa i distant- el que li permet l’expressió de l’íntima meditació personal d’un home-poeta que apareix desproveït de tota ficció i disposat a parlar-nos de tot allò que li obsessiona: l’amor, les relacions de l’home amb Déu, el dolor. Aquests problemes són reals i personals, de la mateixa manera que ho són les dones que apareixen en la seva obra, que ja no són Beatrice ni Laura distants i platòniques-pures idees amb nom propi-, ni les idealitzades midons-la meva propietària-dels poetes provençals, sinó dones reals, amb els seus vicis i virtuts, que són estimades o odiades per raons concretes i no per un afany d’idealització.
L'obra de March està constituïda per cent vint poemes. En 1539 es van recopilar 46 de les seves composicions a València, traduïdes al castellà per Baltasar de Romaní. Una altra edició Valladolid integrada per 124 poesies va ser supervisada per Juan de Resa, capellà de Felip II en 1555. La traducció de Jorge de Montemayor, que data de 1560, va ser impresa a València i posteriorment a Saragossa (1562) i Madrid (1579). La seva obra va influir de manera notable en la poesia espanyola del Renaixement.
La majoria d’estudiosos es decanten per classificar la seva obra en cicles temàtics. De fet, cada un d’aquests cicles forma una unitat de sentit, i s’observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, de manera que s’ha arribat a considerar la seva obra completa com un immens poema.

Els cants d'amor
En la seva producció l’amor és un tema tan important que arriba a generar altres amb entitat pròpia, però sempre com a causa o efecte d’aquest. En l’obra de March la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència la relació home-dona serà la mescla de l’amor sensual (sentits) i l’amor intel·lectual (contemplació i pensament).
L’autor només mantindrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona, a la qual es refereix mitjançant una senhal per a amagar el seu veritable nom. Podem dividir aquests cants en cinc senyals que representen cinc etapes de la vida de l’autor.

• Plena de Seny (Plena de raó)
• Llir entre Cards (Lliri entre cards)
• Amor, amor
• Mon Darrer bé (El meu últim bé)
• Oh, foll amor (Oh, boig amor)

Els cants de mort
El tema de la mort no és exclusiu d’aquest cicle, format només per sis poemes dedicats a planejar la mort d’una sola dona, sense utilitzar "senhal". La destinatària sembla ser la seva segona esposa, Joana Escorna. El poeta reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d’una dona estimada pot ocasionar: el destí de l’ànima, el dolor per la seva absència i el record del passat. El poeta se sent, fins i tot, culpable de la mort de la seva dona.

El Cant espiritual
El Cant espiritual, dirigit a Déu, és una llarga oració (224 versos), escrita en segona persona. Està considerat com un dels poemes més importants del Segle d'Or valencíà. El poeta es mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i tem condemnar per haver caigut en el «amor foll», de la qual cosa es penedeix, fins i tot li demana a Déu que li escurci la vida per no incórrer en més pecats.
Estil
March s’allunya de tot preciosisme i adequa l’estil al tema que tracta: culte i concís en els poemes filósòfics, però sense renunciar als girs populars i el to desimbolt quan la situació ho requereix. El vers predominant al llarg de tota la seva obra és el decasíl·lab en cobles creuades o encadenades. Utilitza un català molt depurat, desproveït per primera vegada de Provençals que fins llavors poblaven la tradició poètica catalana.

Curiositats d'Ausiàs March

Ausiàs March és probablement l’home de lletres més reconegut de la literatura medieval valenciana.
Aquest judici es recolza en el següent:
• Va ser un poeta molt llegit i va exercir profunda influència en grans poetes castellans com Boscán, Garcilaso, Fernando de Herrera i Gutierre de Cetina). A més, tota la poesia en català del Segle XVI és un intent d’imitació de la seva obra.
• La quantitat de manuscrits que ens han arribat, així com les nombroses traduccions que s’han fet de les seves obres.
• La seva obra es va distanciar de tot l'anterior, i va adquirir un to molt personal, sincer i depurat, que contrastava amb la artificiosa retòrica de l’amor cortès.