Nivells perceptius
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 11,29 KB
FUNCIONS COGNITIVES: processos per mitjà dels quals una persona adquireix, processa, emmagatzema, transforma i recupera la informació de l’entorn.
Dos nivells:
FUNCIONS COGNITIVES BÀSIQUES: responen processos elementals que també són propis d’alguns animals (percepció, atenció, etc.)
FUNCIONS COGNITIVES SUPERIORS: més complexes i a més són específiques dels éssers humans (pensament, llenguatge)
Dos aspectes que poden afectar a la competencia cognitiva:
ESTAT D’ÀNIM: pot inhabilitar a la persona per prendre decisions i per mostrar un comportament adaptatiu.
PERSONALITAT: manera com la persona sent i interpreta la realitat. Per no inferir en la seva capacitat mental i comportamental, els trastorns de personalitat han de ser ajustats i prou flexibles.
PERCEPCIÓ: funció que permet que una persona rebi, a través dels sentits, la informació provinent del seu entorn, i que la pugui interpretar.
EL PROCÉS PERCEPTIU:
SENSACIÓ: la resposta dels òrgans dels sentits davant un estímul.
PERCEPCIÓ: consisteix en la interpretació de les sensacions per donar-los significat.
CARACTERÍSTIQUES DE LA PERCEPCIÓ:
SUBJECTIU: els estímuls sensorials són els mateixos, però cada persona els interpreta de manera diferents.
SELECTIU: selecciona només els estímuls que són més significatius per ell. S’anomena defensa perceptiva
.RELATIU: el mateix estímul en situacions diverses serà interpretat de manera diferents.
TEMPORAL: la percepció és un procés continu i acumulatiu, però també variable.
ATENCIÓ: capacitat que ens permet focalitzar la percepció en aquelles coses que necessitem en cada moment.
L’atenció ens permet:
REACCIONAR ALS ESTÍMULS: reben en un temps adequat.
DISCRIMINAR ELS ESTÍMULS: no ens interessen.
CONCRETAR-NOS: mantenint durant un temps prolongat l’atenció sostinguda en una activitat.
FER DIVERSES COSES ALHORA: manera correcta, atenent únicament a aquestes activitats.
FACTORS QUE CONDICIONEN L’ATENCIÓ:
L’ESTÍMUL:
INTENSITAT: més elevada més captarà l’atenció d’aquest estímul.
PREVISIBILITAT: com més imprevist sigui un estímul, més atraurà l’atenció.
LA PERSONA:
La disposició de la persona, tant pel que fa a l’estat físic com al psíquic, també influirà en l’atenció que posi en els estímuls.
NIVELLS D’ATENCIÓ:
ATENCIÓ VOLUNTÀRIA: fixem de manera intencionada d’acord amb els nostres interessos, necessitats o motivacions.
ATENCIÓ INVOLUNTÀRIA: activem sense que ho hàgin proposat.
ATENCIÓ SOSTINGUDA: temps màxim que som capaços de mantenir la concentració en una tasca sense cometre errors.
ATENCIÓ SELECTIVA: estat que ens permet diversificar la nostra atenció entre diferents tasques.
MEMÒRIA: funció encarregada de la codificació, emmagatzematge i recuperació de la informació preconcebuda.
EMMAGATZEMATGE DE LA INFORMACIÓ:
MEMÒRIA IMMEDIATA: record inmmediat en format sensorial que segueix la presentació d’un estímul. Té una durada molt breu.
MEMÒRIA A CURT TERMINI: la capacitat d’emmagatzematge és més limitada, prò podem retenir la informació durant més temps.
MEMÒRIA A LLARG TERMINI: la informació es podrà mantenir durant llargs períodes.
MEMÒRIA EPISÒDICA: emmagatzema fets concrets i experiències personals.
MEMÒRIA SEMÀNTICA: reté informació relacionada amb el nostre coneixement del món i amb el llenguatge.
MEMÒRIA PROCEDIMENTAL: acumula informació vinculada a les habilitats que, un cop apreses, executem de manera inconscient.