Nit de lluna (1935): Anàlisi de l'Escultura Surrealista

Fitxa Tècnica: Nit de lluna

Nom: Nit de lluna
Escultor: Leandre Cristòfol
Estil: Surrealista
Cronologia: 1935
Tècnica: Fusta i fusta pintada (assemblage)
Lloc: MNAC (Barcelona). Versió amb caixa: Museu d’Art Jaume Morera (Lleida).

Anàlisi Formal de Nit de lluna

Composició: Nit de lluna és una peça escultòrica representada amb tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular de color blau.

L’assemblage és la tècnica emprada per Cristòfol en aquesta escultura, que consisteix a unir diferents materials i objectes de manera que s’aconsegueixi un efecte tridimensional. Destaca la puresa formal, sense ornamentació afegida.

Trobem un joc de contrastos: són dos objectes quotidians que guarden certa relació d’ús, però Cristòfol els descontextualitza, els desproveeix de la seva funció pràctica, com deduïm del títol, Nit de lluna. Dona un significat poètic a uns objectes d’ús quotidià. Contrasta la rigidesa de la línia recta (fus) amb la mobilitat de la línia corba (ou), col·locades sobre una fusta també corba i retallades sobre un horitzó imprecís.

En aquesta composició tan senzilla també hi destaquen dos aspectes:

• Un eix de simetria diagonal que ve determinat per la posició del fus de filar damunt de la fusta circular i davant l’ou també circular.
• La llum natural de l’obra que prové del color marró de la fusta de l’ou de sargir i del fus de filar damunt de la peça circular blavosa.

Tot això ens permet afirmar que es tracta d’una obra amb un equilibri físic, real i atemporal perquè representa un tema transcendent (homenatge a la seva mare), amb un ritme de moviment fictici remarcat pel predomini de la forma diagonal del fus de filar i amb una textura llisa, brillant, suau i dura provinent dels materials utilitzats.

La descontextualització i la senzillesa de Nit de lluna s'utilitza en una altra escultura relacionada: L’aureola astral i impassible està a punt de sortir. Cristòfol hi integra també dos elements i repeteix el joc de contrastos: un dels elements, una construcció feta amb fusta, suro i agulles de cap, és alt i de formes dinàmiques i etèries; l’altre, un esberlacanyes de fusta d’olivera (una eina que els cistellaires utilitzen per fer tires), és petit, de forma troncocònica i massís.

Estil Surrealista de Leandre Cristòfol

Leandre Cristòfol va néixer a Os de Balaguer (Lleida) l’any 1908, en el si d’una família pagesa. Des de ben petit va rebre les influències de l’entorn rural i tot això el va encuriosir i el va predisposar per a les arts manuals. Per aquest motiu, l’any 1922 es va traslladar a Lleida per aprendre l’ofici de fuster, i més tard, el d’ebenista i el de tallista, coneixements que el van ajudar molt en el món artístic.

L’any 1933 va exposar per primera vegada a Lleida Cosa Lírica, més coneguda com a De l’aire a l’aire, la seva primera obra no-figurativa, en què ja s’evidencia la voluntat de cercar nous camins. De formació autodidacta, la seva obra es va centrar en l’experimentació personal en l’àmbit no figuratiu, vinculat a la poètica surrealista, amb obres com Monument (1935).

En aquest sentit, l’escultor lleidatà va participar en l’Exposició Logicofobista l’any 1936 i l’any 1938, en dues mostres surrealistes a París i Tòquio. La Guerra Civil va suposar una aturada en el seu treball escultòric fins al 1952, quan va viatjar a París gràcies a una beca del Cercle Maillol. Cinc anys més tard, Leandre Cristòfol reprengué la seva feina de caràcter experimental, destacant Harmonia estel·lar (1957), una aportació de gran vàlua per a l’art català, que li va ser reconeguda l’any 1983 amb la Creu de Sant Jordi i l’any 1990 amb el Premi Nacional de les Arts Plàstiques.

Interpretació de l'Obra

Temàtica: Records i Simbolisme

L’any 1932, Cristòfol va iniciar la seva trajectòria escultòrica dins el camp de la no-figuració. Aquest nou llenguatge creatiu es va desenvolupar a través de dues vies, essent Nit de lluna la via que utilitza materials industrials de l’entorn immediat i els descontextualitza, és a dir, els buida de significat anul·lant-ne la funcionalitat. Amb això dona a la forma una dimensió lírica i li confereix un contingut simbòlic personal.

Nit de lluna, segons paraules del mateix autor, és un record matern:

[...] Va arribar un moment que vaig veure que els perdria (es refereix als seus pares) i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d'aquells amb què filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare [...].

De la mateixa manera, va creure que un esberlador de fusta d’olivera li guardaria el record del pare, que feia arnes (ruscos) de canyes.

En aquesta escultura també hi volia reflectir més coses, com els records d’infantesa, al costat de la família, durant les nits d’estiu al mas que la família tenia i on anaven per segar el cereal. Nit de lluna reflecteix molt bé aquest món inconscient de Cristòfol, que el transportava al seu passat més estimat, en què el paisatge de la comarca de La Noguera l'impressionava, sobretot durant les nits de lluna amb aquella il·luminació que va voler reproduir mitjançant aquesta peça escultòrica.

Recepció i Context Històric

L'obra va ser presentada a l’Exposició Logicofobista de Barcelona, el maig de 1936, organitzada per l’Associació d’Amics de l’Art Nou (ADLAN). Juntament amb Nit de lluna, hi va exposar quatre obres més:

• Peix damunt la platja
• L’aureola astral i impassible està a punt de sortir
• Finestra

Aquesta exposició fou la mostra col·lectiva més important del Surrealisme espanyol.

Significat i Funció de l'Escultura

Des del punt de vista del significat, es tracta d’una obra no figurativa i simbòlica. En canvi, la seva funció és principalment estètica i decorativa, a més d'il·lustrativa de la metodologia i l'univers poètic de Leandre Cristòfol durant la seva etapa surrealista.