Nit Estrellada de Van Gogh: Anàlisi i Context Històric

Nit Estrellada
Catalogació
Títol: Nit Estrellada
Autor: Vincent van Gogh (Groot Zundert, 1853 - Auvers-sur-Oise, 1890)
Cronologia: 1889
Lloc: MoMA, Nova York
Estil: Postimpressionisme
Tècnica: Oli sobre tela
Suport: Tela
Dimensions: 73,3 cm x 91,1 cm
Tema: La Nit Estrellada es basa en la vista des de l'habitació de Van Gogh a l'asil de Saint-Rémy, Provença: un camp de blat amb muntanyes al fons, amb l'addició d'un xiprer i un poble amb església.

Anàlisi formal: Elements plàstics: Predomina el dibuix. Pintat des de l'habitació del sanatori, on només veia el cel per una finestra. D'aquesta situació extrema va extreure els elements artístics. La natura esclata plena d'energia i esplendor. Van Gogh utilitza una pinzellada característica: traços forts, gruixuts, marcats i ondulats. La gamma cromàtica inclou blaus i verds amb tons blancs i grocs, contrastant amb la nit, les cases i els astres grocs vius. Els colors nocturns són expressius, els astres com a focus de llum (colors circulars). El traç cobreix la tela com un teixit, amb ritmes diferents: circulants, ondulats, en tirabuixons per a la vegetació, rectes per a les cases i serpentejants per al xiprer. Un paisatge irreal que reflecteix l'estat d'ànim de l'autor. El conjunt és vibrant, decidit i encisador.

Composició: Composició oberta (cel infinit), profunda (punt de vista baix i posició del xiprer, superposició d'elements), centrífuga (diversos punts d'interès) i asimètrica (xiprer a l'esquerra). La Nit Estrellada és un paisatge nocturn que manifesta interès per l'expressió dels colors de la nit. El quadre s'estructura en dues parts: 1) Inferior: terra amb muntanyes, camps i poble (església); 2) Superior: cel amb astres i aures. El firmament és dinàmic; la llum podria representar l'alba. Destaquen els colors nocturns i el sentit de la nit com a misteri, obscuritat. El xiprer, com una flama, dóna profunditat i representa la unió de la terra i el cel.

Temps: La naturalesa ho embolica tot; l'ésser humà queda petit, aclaparat per una força incontrolable. Temps referencial i psicològic: Van Gogh se sent indefens i angoixat. Ritme: Les formes circulars i ondulants de la nit donen sensació de moviment. Ritme psicològic, reflectint la inestabilitat de la seva ànima.
Estil: Postimpressionisme; importància del color i el dibuix; importància del món individual de l'artista. Un grup d'autors que surten de l'impressionisme (Cézanne, Gauguin, etc.). Es passa del puntillisme a les taques gruixudes. Autors que obren nous camins al segle XX. Van Gogh, hereu de l'impressionisme, crea un estil personal, més enllà de la llum i el color. La seva obra expressa emocions i tensions humanes.

Interpretació: Gènere: Paisatge nocturn. Van Gogh i Cézanne a la Provença per captar la llum mediterrània. Els paisatges provençals són temes centrals, representant els seus estats d'ànim (subjectivisme), la seva lluita interna. Aquest paisatge no és realista (no és maig, l'església és holandesa). Saint-Rémy era una plana mediterrània amb oliveres, vinyes i xiprers. Al fons, les muntanyes dels Alpilles. Aquest paisatge li va provocar un impacte.

Significat: L'olivera, el xiprer, el camp i el cel plasmen el seu estat d'ànim. El resplendor il·lumina el cel artificialment, relacionat amb els seus sentiments. El xiprer uneix la terra i el cel; per a Van Gogh, representa la seva angoixa vital.
Encarrec i recepció: Van Gogh pateix una greu crisi religiosa. Importància de l'esperança de viure millor en una altra vida; l'artista se sent allunyat de la terra i del calor humà. Per expressar els seus sentiments, l'autor necessita expressar el seu estat d'ànim i morirà oblidat.

Funció: Decorativa, però sobretot reflecteix el món individual de l'artista. Funció il·lustrativa per la manera d'investigar i aprofundir en les noves concepcions pictòriques.

Explicacions: Època del III Imperi, Napoleó III. Triomf de les revolucions liberals i el nacionalismes.
Polític: Europa viu en una època de canvis. Unificació d'Alemanya (Prússia derrota França, caiguda de la monarquia constitucional i instauració de la III República).
Econòmic: II Revolució Industrial. Mecanització del procés de producció. Noves fonts d'energia (petroli i electricitat) impulsen la industrialització (indústria pesant). Necessitat de matèries primeres i nous mercats (imperis colonials). Societat de classes. Els diners prevalen; la burgesia controla els mitjans de producció i el proletariat lluita pels seus drets.

Cultural: París és el centre cultural del món. Artistes i marxants intercanvien idees i fan negoci. Grans avenços científics revolucionen l'art.