Nit estrellada de Van Gogh: Anàlisi i context

Fitxa tècnica

Títol: Nit estrellada
Autor: Vincent Van Gogh
Cronologia: 1889
Estil: Postimpressionisme
Tècnica: Oli
Suport: Tela
Dimensions: 73,7 cm x 91,1 cm
Localització: MoMA (Nova York)

Context històric

L'obra va ser pintada durant la Segona Revolució Industrial, una època de grans descobriments i avenços científics i tècnics, així com de canvis socials, polítics i culturals. Van sorgir noves maneres de concebre l'art, com la fotografia en blanc i negre, que van modificar el pensament de la gent. A França, Napoleó III va intentar formar un altre exèrcit, però no ho va aconseguir. Amb la invenció de la fotografia, la importància de ser realista en la pintura va disminuir, donant més rellevància al color i la subjectivitat.

Anàlisi formal

Elements plàstics

El quadre representa una visió nocturna del paisatge vist des de la finestra de l'habitació del sanatori psiquiàtric, combinada amb la imaginació i les visions de l'artista. S'hi poden observar cases, muntanyes, vegetació, estrelles i astres que donen vida al paisatge. L'obra està dividida en diferents plans: el poble, les muntanyes, l'horitzó, el cel i el firmament.

• Línia: La línia és ondulada al cel i flamejant als xiprers. Al poble, la línia és recta. Hi ha colors que no tenen una línia que els delimiti.
• Color: Predominen els colors freds i foscos (blaus i verds), que contrasten amb les petites taques quadrades d'un groc apagat de les finestres de les cases del poble. A la part superior, hi ha espirals grogues que aporten calidesa a l'obra.
• Llum: La llum prové del propi color i està present a tota l'obra. Té més importància al cel, als estels, ja que és un paisatge nocturn.
• Pinzellada: Molt peculiar i pròpia de l'artista, és densa, llarga i sinuosa. En aquest quadre, forma espirals de color. A la part inferior, les pinzellades són curtes i paral·leles.

Composició

L'obra es divideix en dues parts: el cel i la terra. La terra inclou el poble i les muntanyes de fons, mentre que el cel està ple d'estels. L'element d'unió entre ambdues parts és el xiprer més gran i el campanar de l'església.

Ritme

Hi ha un contrast molt marcat entre el cel i la terra. El cel és dinàmic i transmet una agitació inquietant a causa de les espirals, mentre que la terra és calmada, a causa de les línies rectes i les figures geomètriques.

Estil de l'autor

Van Gogh tenia una pinzellada nerviosa que s'adequava a la seva necessitat de pintar molt ràpid. Per a ell, la mort era un viatge a les estrelles, i potser això explica la presència del xiprer (símbol de la mort) a l'extrem oposat a la lluna, amb tots dos elements units per una onada ascendent de llum que marca el camí de la mort cap al destí còsmic de l'home, simbolitzat per la lluna.

Temps

L'obra representa un moment instantani.

Anàlisi temàtic

Significat

Van Gogh utilitza el paisatge per expressar la seva lluita interior. L'artista pinta per plasmar la seva pròpia percepció d'un món primordial, pur i diferent de la realitat. A més, a causa del seu drama religiós, busca consol a través de la regressió dels valors religiosos. Troba en la natura les respostes que la vivència religiosa tradicional no li pot donar.

Tema

Representació d'un poble fictici vist des de la finestra.

Recepció

Pintar era una necessitat vital per a Van Gogh, i per això els seus quadres transmeten aquesta sensació de veritat. Les seves obres reflecteixen l'angoixa d'una ànima turmentada que troba en la pintura l'únic vehicle d'expressió d'aquest sentiment.

Funció

L'obra té una funció estètica i terapèutica, ja que l'artista volia alliberar-se de l'angoixa interior. La pintura expressa el seu estat d'ànim.

Antecedents

Van Gogh va rebre influències de Delacroix per la força cromàtica, dels impressionistes per la llum i dels gravats japonesos per la línia de contorn.

Influències

L'obra va influir en el fauvisme per la seva capacitat de transmetre emotivitat i expressió.

Postimpressionisme

• Captació de la llum i l'expressivitat de les coses.
• Interès pel dibuix i l'expressivitat dels objectes i figures humanes.
• Colors contrastants.
• Colors purs amb gran càrrega emotiva.