Nit Estelada de Vincent van Gogh

1.- DADES BÀSIQUES

Títol: Nit estel·lada Autor: Vincent van Gogh Cronologia: 1889 Estil: Postimpressionista Tècnica i suport: Oli sobre tela Mides: 73,7 x 91,1 cm Tema: Paisatge Localització: MoMA, Nova York

2.- BREU BIOGRAFIA

Vincent Willem Van Gogh va ser un pintor holandés i figura destacada del postimpressionisme. Va nèixer el 30 de març de 1853 a Groot Zunder i va morir el 29 de juliol de 1890 a Anvers-sur-Oise. Pintà 900 quadres (27 d’ells autorretrats) i 1.600 dibuixos, a més de 800 cartes, 650 d’elles al seu germà menor Theo Van Gogh. En 1881 va començar la seva etapa de pintor de forma regular i va començar retratant a camperols, que segons decia eren l’únic natural que quedava enfront de la irrupció de la societat industrial. El paisatge provençal seran l’element que Vincent Van Gogh va fer servir per expressar la seva lluita íntima que acabarà amb el seu suïcidi, el juliol de 1890. Va arribar a la regió al febrer de 1888, buscant nous camins per la seva pintura; va patir una greu crisi nerviosa el desembre següent i va acceptar l’internament a l’asil psiquiàtric de Saint Paul de Meusole, prop de Saint-Rémy, on va passar un any; a la sortida va tornar al Nord de França on es va suïcidar, dos mesos després. La depressió de Van Gogh empitjora, i el 27 de juliol del 1890, a l'edat de 37 anys, mentre passeja pel camp, amb un revòlver es dispara un tret al pit.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

a. Iconografia: La Nit d’Estrelles pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons; afegeix els elements que li convenen, que són el xiprer i el poble amb l’església. És un paisatge nocturn. Té dues parts ben diferents; baix està la terra, amb el poble, del que destaca l’agulla de l’església; hi ha llum a algunes finestres; dalt hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles, irradiant la seva llum des d’unes formes circulars; el firmament és molt dinàmic, amb uns fluxos ondulants que es combinen entre sí; la claredat que envolta la carena podria ser la primera llum del matí. Un xiprer, a l’esquerra, estableix el primer pla, donant l’efecte de la profunditat, i uneix les dues parts, de terra i cel.

b. Funció: Estètica

c. Composició: oberta, asimètrica

d. Línies compositives: verticals i circulars

e. Recursos tècnics: El pintor ha usat la pinzellada que li és característica, dibuixant clarament cada traç. Usa tonalitats de la gama dels blaus i verds, i donant-li, contrastant, als focus de llum, a cases i astres, un groc ben viu. Fa servir ritmes diferents, que són circulars pels astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons per la vegetació del fons, de traços rectes per les cases, i serpentejants i verticals pel xiprer. Aquesta composició li dona al conjunt un caràcter vibrant, decidit i esvelt. Així doncs, xiprer, poble i també la posició de les estrelles (que no són les de maig de 1889, quan Van Gogh les va pintar) resulten de la voluntat creadora de l’artista i no una dada del paisatge; és més, l’església té el perfil de les holandeses, fent memòria del Nord, i és molt diferent de la que hi ha a Saint-Rémy.

4.- SIGNIFICAT DE L’OBRA

a. Elements propis de l’estil: Revolució estètica, moviment de ruptura amb l’academicisme anterior. Ús de línies sinuoses. Taques de pintura, amb pinzellades soltes. Experimentació i innovació. Independència dels temes.

b. Relació entre la forma i la funció: És una visió molt personal i idealitzada on no sembla tenir una relació directa amb la funció.

c. Iconologia: Olivera, xiprer, camp i cel, això és, els elements de la natura, són les limitades eines formals que Van Gogh explota per donar cos al seu estat d’ànim. Van Gogh fa servir el xiprer com un vincle obscur, dens i alhora vibrant, com una flama, mogut pel vent, que uneix la terra amb el cel, i que pot manifestar la seva identitat; és un arbre que manifesta elevació i s’usa per simbolitzar, per la seva verticalitat, la fe en la vida després de la Mort i la mateixa idea de la Mort, dient el pintor, a la seva correspondència, que és funerari. Saint-Rémy era a una plana de secà d’agricultura tradicional; hi havia horts d’oliveres i alineacions de xiprers que protegien els ametllers de la força del mistral, el vent fred del Nord; els camps tenien, al sud, les muntanyes dels Alpilles. Així Van Gogh va viure el seu infern a un paisatge molt diferent de la verdura humida i plana de la seva Holanda, o de la regió pròspera, urbana i ben comunicada, d’Arles, on va patir la crisi. L’artista va sentir que, amb el canvi, deixava la modernitat urbana i decadent per endinsar-se dins d’un àmbit tradicional, sobri i autèntic. La natura i l’agricultura no solament li serveixen per expressar la seva percepció d’un món primordial i pur, diferent de la realitat moderna contaminada, sinó també el seu drama religiós. Van Gogh expressa a la Nit Estrellada el seu estat d’ànim; al segle XIX hi ha una regressió dels valors religiosos que són discutits pels grans avenços científics; molts busquen a la naturalesa i al Cosmos una resposta a l’anhel humà d’infinit; el pintor havia crescut en la fe, fill d’un pastor protestant, i ell mateix havia estudiat teologia i s’havia dedicat a l’apostolat, havent deixat la predicació per la pintura; ha fracassat en moltes coses, ha intentat suïcidar-se, no ha venut cap quadre i a acabat en la folia: ha hagut d’acceptar l’internament a l’asil i ara busca consol; alhora, pinta assumptes religiosos, l’asil, i paisatges als que projecta la seva inquietud espiritual, convertits en un grafisme de la seva ànima. El xiprer és una flama ardent, mogut pel vent, i s’aixeca cap el cel, immens i llunyà. En aquest quadre l’artista ha aconseguit donar forma a la seva crisi íntima, que té un component religiós important, mitjançant una temàtica, els paisatges, aparentment seculars; Van Gogh, com a home del seu temps, busca en la natura les respostes que, a les seves qüestions sobre l’infinit, la vivència religiosa tradicional no pot donar.

d. Relació entre la època i l’obra: Moment d’innovacions tecnològiques i canvis polítics i socials.

5.- ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES POSTERIORS

El tractament religiós del paisatge havia estat iniciat per Friedrich (per exemple, Monjo a la vora del mar, 1808) i reprès per altres artistes, com Millet, el pintor dels camps i de la vida tradicional i humil, amb una altra sensibilitat (L’Àngelus), i Van Gogh havia recorregut moltes vegades a aquests assumptes.