Nínxol Ecològic i Biodiversitat: Conservació i Amenaces

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,26 KB

Nínxol Ecològic

Definició

El nínxol ecològic és el conjunt de circumstàncies, relacions amb l'ambient, connexions tròfiques i funcions ecològiques que defineixen el paper desenvolupat per una espècie en un ecosistema. El concepte de nínxol es deriva de la competència establerta entre les espècies, ja que, si dues d'elles tenen el mateix ofici en un ecosistema, el mateix nínxol ecològic, competiran entre elles i una d'elles serà exclosa.

Tipus de Nínxol

  • Nínxol potencial: El nínxol potencial és aquell que satisfà totes les necessitats d'una determinada espècie.
  • Nínxol ecològic realitzat: El nínxol ecològic realitzat és l'ocupat per una espècie en condicions naturals. En la natura, la competència fa que les espècies perdin part o la totalitat del seu nínxol potencial quan hi ha solapament del nínxol entre unes i altres espècies. L'espècie guanyadora serà sempre la millor adaptada.

Biodiversitat

Definició

Tradicionalment, s'entén per diversitat biològica o biodiversitat la riquesa o varietat de les espècies d'un ecosistema i l'abundància relativa dels individus de cada espècie. Des de la Conferència de Rio de Janeiro de 1992, en el terme biodiversitat s'engloben tres conceptes:

  1. Varietat d'espècies: És important tant la varietat d'espècies com la quantitat d'individus de cada espècie.
  2. Diversitat d'ecosistemes: A la Terra hi ha una gran varietat d'ecosistemes terrestres i aquàtics.
  3. Diversitat genètica: Els diferents gens que posseeixen els individus els permeten evolucionar, enriquir-se per encreuament i adaptar-se a les diferents condicions ambientals.

Al llarg de la història de la vida, la biodiversitat ha patit nombrosos alts i baixos; quan les condicions del medi canviaven bruscament, moltes de les espècies, sobretot les k estrategues, es van extingir.

Aproximadament un terç dels remeis utilitzats contra el càncer i altres malalties procedeixen de fongs i plantes silvestres, trobats majoritàriament a la selva tropical (morfina, codeïna, quinina que combat la malària). El cargol conus dels esculls; les més de 2500 publicacions científiques sobre els efectes terapèutics de les seves toxines semblen indicar la seva eficiència contra afeccions cardíaques, cerebrals, contra el dolor i el tractament d'algun tipus de càncer de pulmó. Per tant, si protegim la biodiversitat estem preservant uns valuosos recursos farmacèutics, alguns dels quals encara no han estat descoberts.

Índex del Planeta Vivent

L'Índex del Planeta Vivent és un indicador de pressió sobre el medi ambient, amb el qual es mesura el grau de pèrdua de la biodiversitat. Es va observar l'evolució del nombre d'espècies d'animals conegudes el 1970 en els ecosistemes més representatius:

  • Els forestals mostren una taxa d'extinció d'un 30% aproximadament.
  • Els d'aigua dolça presenten una taxa d'extinció d'un 26% aproximadament.
  • Els oceans tenen una taxa d'extinció d'un 25% aproximadament.

L'Índex del Planeta Vivent es calcula per la mitjana dels tres percentatges anteriors, la qual cosa suposa una taxa d'extinció del 27%, és a dir, més de la quarta part del total d'espècies registrades.

Causes de la Pèrdua de la Biodiversitat

  • La sobreexplotació: Desforestació amb finalitats fustaires, el sobrepasturatge, la caça i pesca abusives, el col·leccionisme i el comerç il·legal d'espècies protegides.
  • Alteració i destrucció d'hàbitats: Per canvis en els usos del sòl, les extraccions massives d'aigua, la construcció d'obres públiques a l'interior dels boscos, la contaminació de les aigües i de l'aire, el canvi climàtic i els incendis forestals.
  • Introducció i substitució d'espècies: La introducció d'espècies foranes i la substitució d'espècies naturals per d'altres obtingudes per selecció artificial.

Mesures per a Evitar la Pèrdua de la Biodiversitat

La necessitat de la conservació de la biodiversitat ha experimentat un fort ascens, fins al punt que la riquesa de cadascun dels països del món es valora en tres sentits: riquesa material o econòmica, riquesa cultural i riquesa biològica o biodiversitat.

Per evitar la pèrdua de biodiversitat:

  • Establir una sèrie d'espais protegits: Parcs nacionals, reserves de la biosfera.
  • Realitzar estudis sobre l'estat dels ecosistemes: indicadors PER (pressió, estat, resposta).
  • Decretar i respectar les lleis promulgades específicament per a la preservació de les espècies i dels ecosistemes. El Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES) ha elaborat una llista en la qual s'inclou la prohibició total de comerciar amb les més de 800 espècies que es troben en perill d'extinció. A més, inclouen 29.000 més catalogades com a espècies amenaçades.
  • Creació de bancs de gens i llavors que garanteixin la supervivència de les espècies amenaçades fins que puguin ser utilitzades.
  • El foment de l'ecoturisme i la conservació de la natura.

Entradas relacionadas: