Nietzsche: Apol·lo i Dionís, Superhome i Etern Retorn

Nietzsche: Apol·lo i Dionís

En la primera formulació del seu pensament, Nietzsche afirma que la tragèdia clàssica grega ens mostra els dos principis que componen la realitat: l'esperit dionisíac, que conté els valors de la vida, i l'esperit apol·lini, que conté els valors de la raó. Considera que la Grècia presocràtica no ha oblidat cap dels dos déus. Així, l'art de la tragèdia clàssica grega manifesta el més profund de l'existència humana: mostra i manté l'oposició irreconciliable entre els dos ordres de valors: els de la vida i els de la raó, entre l'esperit dionisíac i l'esperit apol·lini. L'art tràgic és una valenta i sublim acceptació de la vida, un sí a la vida, malgrat el dolor que aquesta comporta. Posteriorment, segons ell, s'inicia el predomini històric de tot el que és lògic i racional, és a dir, dels valors apol·linis per damunt dels dionisíacs. Ell és el gran defensor de l'actitud dionisíaca d'acceptació de la vida amb el dolor i la mort que comporta. Però el camí per fer front a aquesta realitat és un art que afirmi la vida en la seva plenitud.

Quatre Grans Temes

La Mort de Déu

L'expressió "Déu ha mort" és la gran metàfora que expressa la mort de les veritats absolutes i de les idees immutables, la mort dels ideals que guiaven la vida humana. Déu representava tot el que és suprasensible: el món de les idees de Plató, etc. Per Nietzsche, amb la mort de Déu s'enderroca la nostra civilització. Ara vivim la fi de la nostra civilització, els valors suprems ja no tenen validesa, el sentit del món ja no es busca fora del món.

Aparició del Superhome

L'assassinat de Déu inaugura un temps nou: ja no hi ha ideals, normes, etc. Enfront de la mort de Déu només s'escau la posició de l'home que viu la fi de la civilització o la del Superhome, la del nou déu terrenal que diu sí a la vida. Ell veu en el seu temps el regne del darrer home. És el regne de l'home que es veu precipitat al nihilisme. El nihilisme o negació absoluta és l'estat de l'home mancat d'objectius pels quals valgui la pena lluitar, mancat de força per transcendir-se. Aquesta negació absoluta dels antics valors obre la possibilitat d'afirmar valors totalment nous: el Superhome constituirà el pol oposat al darrer home. És l'ésser capaç d'estar a l'alçada d'un acte tan immens com l'assassinat de Déu; el Superhome és el nou déu. El Superhome donarà un nou sentit a la realitat, crearà nous valors, els valors de la vida, que no estaran fonamentats en un més enllà, sinó en aquest món. La gènesi del Superhome passa per tres formes: la del camell, la del lleó i la que es transforma en nen.

• El Camell: És l'animal les gepes del qual suporten càrregues feixugues; representa l'home capaç de dur el pes de la llei moral.
• El Lleó: És l'animal que es desfà de càrregues opressores i antinaturals: lluita contra el seu darrer déu: la moral i els valors.
• El Nen: Representa el voler creador i espontani, la llibertat vertadera.

La Voluntat de Poder

Aquesta voluntat significa voluntat de domini, de força, de potència vital. La vida és una energia inquieta que constantment crea noves formes de vida i en destrueix d'altres. Però la voluntat de poder no és ben bé la salvatge llei del més fort; és el poder dels creadors, un poder que sense cap esforç senyoreja de la situació per la seva pròpia grandesa. La voluntat de poder s'oposa a la voluntat d'igualtat. Com més poderosa i creadora sigui una vida, més imposarà jerarquia i desigualtat. Ell lluita contra la identificació d'igualtat amb justícia; troba aquesta identificació en llocs que afirmen que tots som iguals davant de Déu.

L'Etern Retorn

Ens parla de la seva intuïció de l'etern retorn. Vol dir que els cicles temporals es repeteixen de manera infinita. Afirma que la intuïció de l'etern retorn l'omple de consol i d'alegria perquè en el món on tot passa, on tot es transforma, la realitat condemnada a morir en un cicle acabarà retornant i el que ha desaparegut serà vida una altra vegada. La infinita repetició de tot el que existeix ha estat interpretada de diverses maneres. Es vincula amb la visió cíclica del temps pròpia d'alguns pensadors grecs i que fou arraconada per la visió lineal del temps del judaisme i el cristianisme. La voluntat de poder i l'etern retorn no impliquen que s'imposin formes de vida cada vegada millors, que les espècies creixin en perfecció, tal com pensava Darwin, sinó que el món, eternament, es veu dominat per la voluntat d'acceptar-se i de repetir-se, una voluntat que és una eterna necessitat.

Transmutació dels Valors

Proclama la importància dels valors fonamentats en la vida, els valors dionisíacs, i considera falsos els valors acceptats per la societat. Per ell, la vida serà el fonament últim de tots els valors. En algunes obres analitza l'origen dels valors. Per ell, la categoria de tota moral depèn de com reconegui el valor de la vida, de com s'ajusti a la voluntat de poder. Afirma haver descobert la distinció entre dues morals: la del senyor i la moral de l'esclau. Segons Nietzsche, la moral primera fou la moral del senyor, que lloa la força i la independència i que es troba en l'origen de tota cultura. Però una rebel·lió dels esclaus produí la inversió dels valors morals: el ressentiment acumulat pels antics oprimits esdevé creador i genera uns valors que lloen els febles. En una de les seves últimes obres, completa l'enderrocament de tota mena d'ídols, de tot el que considera falsedat que tothom pren per veritats. També enderroca les idees o veritats modernes.