Neteja de sang Felip II

Política EXTERIOR
DE Felip II

Conflictes amb França:

Després de la victòria a San Quintín (1557) es signa la Pau de Cateau-Cambresis (1559) per la qual França renunciava a Itàlia. Durant els següents anys a França tindran el problema dels hugonots (calvinistes) que tindrà com a punt culminant la mort de Enric III (1589) que tenia com a parent més proper a Enric de Borbó, calvinista. Felip II vol que una de les seves filles, Isabel Clara Eugenia, néta del rei francès Enric II, fos reina. Però els francesos s’estimen més a un rei francès i Enric de Borbó és coronat com a Enric IV i es fa catòlic. Felip II finalment acceptarà aquesta situació a la Pau de Vervins (1598).

Problema amb el Turc:

Felip II haurà de fer front al problema turc al Mediterrani. Les Balears tendran un gran protagonisme, així, el 1558 s’assedià Ciutadella i el 1561 es va atacar Sóller. Davant d’aquests atacs ja el 1555 s’havia començat a construir el castell de Sant Felip a Menorca. La primera victòria important vindrà el 1565 quan els turcs ataquen Malta i són vençuts per una flota espanyola. Altra victòria important fou la batalla de Lepanto (1571). Finalment es signà la Pau de Morgliani (1581) que suposarà la recuperació del comerç mediterrani per part dels territoris hispànics.

Rebel·lió a Flandes:

Aquesta va ser un dels problemes més importants per als Àustries. La primera rebel·lió esclatà el 1566 i tenia com a causes la divergència religiosa d’aquests territoris (el nord era protestant) i els interessos d’independència de nobles i comerciants. La revolta fou encapçalada per Guillem de Nassau, de la casa d’Orange. Felip II va lluitar contra l’heretgia en aquestes terres i ho fa per la força enviant els terços comandats primer pel duc d’Alba i després per Lluís de Requesens, Joan d’Àustria i Alexandre Farnesio. L’any 1581 les províncies del nord (Holanda) varen declarar la seva independència amb l’Acta d’abjuració. Tot i així, el rei no renuncià al territori i deixà a la seva filla Isabel Clara Eugènia com a governadora dels territoris recuperats (1598).

Problema anglès:

Els problemes amb Anglaterra comencen amb Isabel I, que va rehusar de casar-se amb Felip II, la qual va crear una marina de guerra i comença a actuar a l’Atlàntic en virtut de la doctrina de a llibertat dels mars. Els anglesos duran a terme una gran activitat corsària (Drake, Hawkins) que fins a 1585 serà a petita escala i concentrada al Carib. Però llavors els corsaris anglesos comencen a atacar a la península ibèrica i així 5 s’ataca Vigo i Cadis. Es prepara un pla per envair Anglaterra i el 1588 l’anomenada Armada Invencible partí amb aquest fi. Greus problemes organitzatius i logístics expliquen la seva derrota.

Annexió de Portugal:

Després de la mort de Sebastià I de Portugal (1578) el regne passa a les mans del cardenal Enric qui mor dos anys després deixant al seu testament que l’hereu seria Felip II, fill d’Isabel de Portugal. Després d’una fàcil ocupació militar el rei convocà Corts a Tomar i jurà els furs el 1581 convertint-se en nou monarca portuguès.