Neogòtic, Eixample Cerdà i Modernisme a Barcelona

Avantatges de l'estil neogòtic

• El goticisme com a caprici anglès, evocació emotiva i melancòlica de l’Edat Mitjana.
• Considerat un estil propi, més específic dels climes nòrdics, amb més autenticitat, no una simple importació.
• La forma com a resultat directe de l’estructura i la funció.
• Bona adaptabilitat al ferro, el nou material que oferia la Revolució Industrial.
• Permetia irregularitat en planta i secció, oferint més adaptabilitat a la funció i al programa.
• Inclinació cap a la tendència catòlica.

El revival gòtic

El revival gòtic es dona a la primera meitat del segle XIX a França i Alemanya, i triomfa a Anglaterra. S'exportarà durant el segle XIX als EUA, Austràlia i Nova Zelanda. A Anglaterra s’incorpora com a missatge d’identitat nacional. La principal afirmació d’aquest estil és la recuperació de l’edifici del Parlament de Westminster. El neogòtic és considerat un precursor de l’arquitectura industrial.

Barcelona: Metamorfosi de la ciutat emmurallada (1836-1859)

Projecte d’Ildefons Cerdà per a la Reforma i Eixample (1859)

“Ruralitzad lo urbano, urbanizad lo rural”

Establia principis operatius de caràcter topogràfic, tècnic, jurídic i econòmic, amb capacitat d’adaptar-se a situacions històriques canviants. L'urbanisme com a procés obert. Va generar resistències de percepció. Creix per diferents línies d'eix.

1a Fase de creixement (1860-1870): "La crisi inicial"

Comissions d'eixample, comissions de cases de veïns, petits promotors, facilitat en la gestió i execució per a famílies burgeses i poca percepció social de la centralitat.

Primeres cases prop del Passeig de Gràcia, anys 1860.

2a Fase de creixement (1870-1885)

Es manté l'estil neoclàssic però molt simplificat. Molts xalets s'enderroquen per construir-hi habitatge plurifamiliar. Les parcel·les són més estretes i desapareixen les entrades laterals.

La gran transformació de Barcelona impulsada per Cerdà

La Rambla de Catalunya en la dècada dels vuitanta del segle XIX.

L'obertura de la Via Laietana

A través de la Ciutat Vella, l'any 1908, en plena explosió del Pla d'Eixample. Dècades de mitgeres.

Passeig de Gràcia: Construcció (1870-1879)

Necessitat de monumentalitzar l'espai públic per fugir del protagonisme de l'habitatge.

El Modernisme

Progressiva modernització de la burgesia catalana, amb esperit cosmopolita i cerca d'una identitat pròpia. Aspiració al refinament, i la nova arquitectura n'és l'expressió artística. Objectiu: transformació de la societat a través de la cultura. Pas d'una cultura tradicional i regionalista a una cultura nacional i autosuficient. Revolució intel·lectual.

El nou clima artístic i intel·lectual de Barcelona pretendrà aportar a través del Modernisme un nou impuls de creativitat i d’art al paisatge urbà, valorant una arquitectura més ambiciosa que doni més qualitat a la vida quotidiana. Estabilitat política per pacte entre la burgesia i la monarquia.

Davant d'unes ordenances molt restrictives i d'un impacte visual poc estètic (gran presència de mitgeres, molt poc desenvolupament de la vegetació, etc.), sorgeix una pressió crítica dels arquitectes de l'última dècada del segle XIX. Aquests introduiran nous recursos estilístics que suposaran un manifest ‘contra l'arquitectura de l'Eixample de Cerdà’.

La nova generació d'arquitectes modernistes vinculats a l'Escola de Barcelona s'oposaran a les comissions de promoció que construeixen l'Eixample i a la imatge de paisatge urbà homogeni de Cerdà. Necessitat de monumentalitzar l'espai públic, en cerca d'una ciutat més refinada, més burgesa, amb més estil.

Evolució constructiva de l'Eixample (1850-1960)

Des de 1850 a 1960, el tipus de construcció de l'Eixample varia molt poc. Ús de les mateixes fórmules, tipologies i dimensions.

No existeixen grans empreses immobiliàries ni constructores molt grans. Els promotors continuen sent petits inversors (familiars) i no canvien la seva tradició. Això canvia amb les noves onades migratòries i el desarrollismo, que planificarà els nous barris perifèrics. El projecte de les Superilles es presenta com a model de recuperació dels inicis de Cerdà.