Neoclassicisme, Romanticisme i Moviments Artístics del Segle XIX

Neoclassicisme i Romanticisme

Context Històric (Segle XIX)

La Revolució Francesa i la Revolució Industrial van transformar Europa políticament, econòmicament i socialment. La Revolució Francesa va marcar la fi de l'Antic Règim, mentre que la Revolució Industrial va impulsar l'aparició del proletariat. A Europa i a les colònies americanes, va sorgir una consciència nacional, amb la creació de nous estats, com ara Grècia (1830). La classe burgesa es va consolidar i la industrialització va avançar amb noves formes d'energia. La població urbana va créixer, igual que la demografia en general.

Context Artístic

En l'àmbit artístic, Roma (Neoclassicisme) i París (Romanticisme) van ser nuclis importants, especialment en la pintura. Anglaterra i Alemanya també van ser escenaris rellevants.

Neoclassicisme (en paral·lel amb la Il·lustració, fi del Rococó)

A França, el terme Romanticisme es va associar principalment a la pintura.

• Característiques: Ordre i equilibri de l'antiguitat, aplicació estricta de la perspectiva lineal, predomini del dibuix sobre el color, predilecció per la temàtica del món clàssic.
• Temes: Clàssics, històrics i mitològics, amb referències constants a la llibertat i als sentiments que van donar pas al Romanticisme.

Romanticisme

• Característiques: Afecta l'art, la literatura i la música. Les seves arrels ideològiques s'enfonsen en els grans pensadors del segle XVIII. En l'art, es contraposa al càlcul i a l'harmonia de les normes clàssiques. Ordre ideològic: exaltació vitalista. Moviment eminentment pictòric amb 5 trets fonamentals:
  • Diversitat oposada a la uniformitat.
  • Exaltació de l'individu i de les tradicions.
  • Aspiració a la llibertat individual i nacional.
  • Recerca de les arrels nacionals.
  • Comprensió i sentiment de la natura.
  • Predilecció per l'exòtic, l'imaginari i l'irracional.
  • Interès pel món musulmà del nord d'Àfrica i per la cultura oriental.
• Composició barroca amb predomini del color i classicista amb predomini del dibuix.
• Estil força homogeni.
• Gènere històric i el gènere del paisatge.
• Temàtica religiosa dels pintors Natzarens i Prerafaelites.

Esquema d'Anàlisi d'Obres

• Nom de l'obra
• Pintor + biografia
• Emplaçament
• Cronologia
• Estat actual
• Tècnica, materials, suport, dimensions
• Elements plàstics: la línia o el dibuix, predomini de la recta/corba, perspectiva, els colors (freds o càlids), la llum (sense llum, real, irreal o simbòlica)
• Composició: simètrica/asimètrica, oberta/tancada, estàtica/dinàmica, línies principals, ritme, repòs, moviment o equilibri
• Estil, funció, contingut i interpretació
• Conclusió i valoració

Obres Clave del Neoclassicisme i Romanticisme

• El Jurament dels Horacis: Jacques-Louis David, 1784, oli sobre tela, neoclàssic, literari, Musée du Louvre.
• La Llibertat Guiant el Poble: Eugène Delacroix, 1830, oli sobre tela, romàntic, al·legòric i històric, Musée du Louvre.
• El 3 de maig de 1808: Francisco Goya, 1814, oli sobre tela, romàntic, històric-al·legòric, Museo del Prado.

Del Realisme al Modernisme

Impressionisme

L'Impressionisme buscava unir visió i llum. La representació de la llum per mitjà de tocs cromàtics solts va ser l'ambició de grans mestres de la història de la pintura, com Constable i Turner. Manet va ser un precursor del moviment. Els pintors impressionistes van exposar les seves obres al Saló dels Rebutjats (Salon des Refusés).

• Tècniques: La teoria dels colors, la plasmació de la llum, les aparences successives, la coloració d'ombres en detriment del clarobscur, la pinzellada solta, plein air.

Postimpressionisme

Període que separa l'última exposició impressionista del Cubisme. La tècnica de la pinzellada solta impressionista deriva en l'Impressionisme científic combinat amb els seus complements. Seurat va anomenar Divisionisme la base teòrica d'aquest corrent i Puntillisme la seva tècnica d'execució.

Obres Clave del Realisme, Impressionisme i Postimpressionisme

• Enterrament a Ornans: Gustave Courbet, 1849-1850, oli sobre tela, realista, escena costumista, Musée d'Orsay.
• La Vicaria: Marià Fortuny, 1867-1870, oli sobre fusta, realista, escena costumista o de gènere, MNAC.
• El Dinar Campestre: Édouard Manet, 1863, oli sobre tela, realista impressionista, escena costumista, Musée d'Orsay. Altres obres: Olympia, El Pifre, El Bar del Folies-Bergère, Argenteuil.
• Sol ixent. Impressió: Claude Monet, 1872, oli sobre tela, impressionista, paisatge, Musée Marmottan.
• La Nit Estelada: Vincent van Gogh, 1889, oli sobre tela, postimpressionista, paisatge, MoMA.
• Els Jugadors de Cartes: Paul Cézanne, 1893, postimpressionista, escena costumista o de gènere, Musée d'Orsay.
• El Crit: Edvard Munch, 1893, oli sobre tela, expressionista, al·legòric, Nasjonalgalleriet. Altres obres: Madona, La Nena Malalta, El Beso, La Dansa de la Vida, El Vampir.

Expressionisme

L'Expressionisme va reflectir, de manera crítica i de vegades cruel, l'atmosfera sociopolítica. Va incorporar trets estilístics de l'art negre africà, amb preponderància de línies trencades i formes corbades i anguloses. Estil agressiu i angoixat. Grups importants: Die Brücke, Der Blaue Reiter.