Neoclassicisme i Romanticisme: Art, Història i Influències

Neoclassicisme

El Neoclassicisme va sorgir a Europa durant la segona meitat del segle XVIII. Aquest moviment es basa en el redescobriment de l'art clàssic, rebutjant l'estil decoratiu del Barroc i el Rococó. Els trets característics del Neoclassicisme són:

• Crítiques a l'estil recarregat del Barroc i el Rococó.
• Redescobriment de l'art clàssic amb una nova perspectiva del segle XIX.
• Cerca de la bellesa clàssica basada en cànons, especialment l'ideal de bellesa grega.
• Importància de les normes acadèmiques (academicisme).
• Art compromès amb el context històric.
• Influència del pensament racional de la Il·lustració.

El Neoclassicisme es va desenvolupar en paral·lel a la Il·lustració i va coexistir amb la fi del Rococó. El terme Neoclassicisme va aparèixer a principis del segle XIX amb un valor pejoratiu, ja que es considerava una "imitació" dels models grecs i romans. L'interès per l'antiguitat grecoromana, el model polític republicà i les teories filosòfiques clàssiques es va estendre per Europa a partir de la segona meitat del segle XVIII, culminant amb la creació de l'estil neoclàssic. Aquest estil buscava la bellesa i criticava els excessos del Barroc i el Rococó, adaptant els models clàssics al segle XIX. L'academicisme, la necessitat d'ajustar-se a les normes establertes per les acadèmies, reflectia l'esperit racionalista de la Il·lustració i rebutjava el decorativisme rococó. L'arquitectura neoclàssica va tenir una gran influència a la França napoleònica i als Estats Units.

Arquitectura: Retorn als models clàssics

L'arquitectura neoclàssica rebutjava les ornamentacions supèrflues i buscava versions simplificades de models grecs, etruscos, romans i egipcis. Les columnes van substituir els pilars i els murs es van deixar llisos o amb motius senzills en estuc.

Escultura: La idealització neoclàssica

El dinamisme de l'escultura barroca va ser substituït per l'equilibri i la proporcionalitat, gràcies a l'auge del racionalisme.

Pintura: L'ordre i la fredor

La pintura neoclàssica, com a reacció al Rococó, es va inspirar en l'ordre i l'equilibri de l'antiguitat. Cultivant temes clàssics, històrics i mitològics, amb referències a la llibertat i els sentiments que van donar pas al Romanticisme. Destaquen pintors com Anton Raphael Mengs, Jean-Auguste-Dominique Ingres i Jacques-Louis David. Goya es va moure entre un classicisme personal i un romanticisme crític.

Romanticisme

El Romanticisme, un moviment principalment pictòric que s'oposa al Neoclassicisme, es caracteritza per:

• Oposició a l'estètica neoclàssica, basant-se en la diversitat formal.
• Predomini del color sobre la línia.
• Ús del clarobscur.
• Pinzellades soltes, pastoses i ràpides.
• Composicions dramàtiques amb línies diagonals.
• Ús de l'escorç.
• Temàtica contemporània: temes històrics, exotisme, natura agitada (tempestes, crepuscles), historicisme relacionat amb les arrels nacionals, exaltació de la llibertat individual i nacional.

El Romanticisme, moviment de principis del segle XIX, és una actitud vital que afecta l'art, la literatura i la música. Les seves arrels ideològiques es troben en pensadors del segle XVIII com Rousseau i en la filosofia alemanya. En l'art, el Romanticisme s'oposa a les normes neoclàssiques, basant-se en l'exaltació vitalista i l'exploració de nous camps: exotisme oriental, conflictes bèl·lics, anàlisi psicològica, etc. El Romanticisme pictòric destaca per la diversitat, l'exaltació de l'individu i les tradicions nacionals, l'aspiració a la llibertat, l'historicisme i la comprensió de la natura. També es va fixar en el món musulmà i oriental. El romàntic és un personatge insatisfet que busca una raó vital.

Resum

Neoclassicisme: Predomini de la línia sobre el color, ordre i classicisme.
Romanticisme: Predomini del color sobre la línia, pinzellada més ràpida i pastosa.

Art Neoclàssic i Romanticisme: Context i referents històrics

Els moviments es van concentrar a Roma (Neoclassicisme) i París (Romanticisme). La cronologia és poc clara, ja que el Romanticisme és una evolució del Neoclassicisme. El Neoclassicisme es relaciona amb la fi del Rococó, però a Anglaterra va aparèixer abans. Aquests moviments coincideixen amb grans canvis: la Revolució Francesa (1789), la Revolució Industrial, la consolidació de la burgesia, l'augment dels transports i les comunicacions, el creixement de les ciutats i l'aparició de moviments reivindicatius com el socialisme i l'anarquisme. El pensament il·lustrat defineix aquest període.

Barroc i Rococó: Context i Localització

El Barroc (segles XVII i XVIII) va sorgir a la Roma Papal, influint en tot l'art europeu. La cort espanyola dels Habsburg també va ser important, amb centres com Sevilla, València, Toledo i Madrid. França va adoptar formes més academicistes i Holanda va ser un focus burgès i protestant. Anglaterra va desenvolupar un estil propi al segle XVIII. El terme Barroc, originalment pejoratiu, prové del castellà "barroco" (perla irregular). L'art barroc es caracteritza per la seva complexitat i les seves solucions estètiques diverses. Representa els tres poders establerts (Església, monarquia i burgesia) i la seva producció es divideix en la promoguda per la burgesia protestant i la promoguda per l'Església i el poder reial. El Barroc al servei de la Contrarreforma va destacar a Roma. Les seves característiques inclouen dinamisme exuberant, línies corbes, formes complexes, expressivitat, clarobscur, moviment amb decoració recarregada, integració de l'obra en el seu context, art al servei de l'Església, la monarquia i la burgesia, i predomini del naturalisme i realisme.