Necessitats i Sexualitat en les Persones Grans

Aproximació a les Necessitats de les Persones Grans

Necessitats Fisiològiques: higiene personal, alimentació, mobilitat, vestit, higiene de l’entorn, orientació, etc. L’ajuda que es dona per facilitar aquestes necessitats s’anomena actuació educativa, i el seu objectiu és mantenir tota l’autonomia que sigui possible de l’usuari. En cas que la persona no pugui fer res, es parla d'actuació assistencial.

Necessitats de Seguretat:

• On la persona viu i es mou: un ambient previsible i estable en el qual la persona domini les referències espaciotemporals i pugui desenvolupar les seves rutines. Un espai segur i lliure de perills.

• En el sentit psicoafectiu: les persones grans necessiten estar segures que no seran abandonades, que s’escoltaran els seus desitjos i que, en general, seran ateses amb dignitat.

Necessitats de Consideració i Pertinença:

La feina és l’entorn on la persona passava més hores al dia i, per tant, un dels eixos sobre els quals s’organitzava el món relacional de la persona. L’atenció en aquesta fase s’ha d’orientar a encoratjar les persones a expressar les seves idees, valorar les seves aportacions i afavorir la seva participació, remarcant allò positiu de la seva contribució.

Necessitat d’Autorealització:

Encara que no totes les persones presenten necessitats d’aquest tipus, s’han d’oferir vies perquè es puguin desenvolupar activitats orientades a satisfer-les.

La Sexualitat en les Persones Grans

Canvis Orgànics i Psicològics en la Sexualitat de les Dones:

Amb la menopausa, disminueixen les hormones sexuals en la dona. Des del punt de vista físic, disminueix el borrissol púbic, augmenta la flacciditat dels pits i s’estreny la vagina. Aquests canvis afecten la libido, que pot disminuir, així com la lubricació vaginal, la qual cosa pot provocar coits dolorosos i més possibilitat de contraure infeccions. No obstant això, la capacitat orgàsmica no s’ha de veure necessàriament compromesa.

Canvis Orgànics i Psicològics en la Sexualitat dels Homes:

En els homes, amb l’andropausa, el nivell de testosterona baixa. Aquests canvis hormonals influeixen en la disminució de la grandària dels òrgans sexuals i en l’erecció, que esdevé menys ferma i menys duradora. Això suposa un augment de la incidència de la disfunció erèctil.

Aquesta disfunció s’associa a problemes de salut, intervencions quirúrgiques o ingestió d’alguns medicaments que afecten el sistema nerviós i que també poden afectar la libido.

La dificultat per iniciar i mantenir l’erecció pot produir estrès i problemes en l’àrea afectiva.

És important que l’home gran sàpiga que, tret que hi hagi un problema vascular, la seva estimulació tàctil roman intacta. Per tant, és fonamental que sigui capaç d’adaptar la seva vida sexual als nous canvis.