Necessitats i funcions biopsicosocials: una visió completa

Necessitats

Una necessitat es pot definir com tot allò que una persona ha de satisfer per mantenir la seva vida, la seva salut i el seu benestar. Les persones tenim necessitats molt diverses.

Tipus de necessitats

UNIVERSALS : bàsiques per supervivència, comuns a tots els éssers humans. CONDICIONATS PEL MITJÀ SOCIAL : depèn de cada societat. INDIVIDUALS : són pròpies de cada persona.

Model biopsicosocial

MODEL BIOPSICOSOCIAL considera l'ésser humà com un tot amb tres components: biològics, psíquic i social. BIOLÒGIQUES : permeten viure i desenvolupar-se. PSÍQUICES : relacionades amb les funcions psíquiques i emocionals. SOCIALS : afectin les relacions amb les altres persones (la xarxa social). Des de la perspectiva biopsicosocial, qualsevol intervenció s'haurà de dirigir a oferir respostes als tipus de necessitats. 14 necessitats Virginia Henderson :

1. Respirar
2. Menjar i beure
3. Eliminar deixalles de l'organisme
4. Moure's i postura adequada
5. Dormir i descansar
6. Vestimenta
7. Temperatura corporal
8. Higiene corporal
9. Evitar perills entorn
10. Comunicar, expressar...
11. Actuar a la pròpia fe
12. Treballar per sentir-se realitzat
13. Participar formes entreteniment
14. Aprendre, descobrir o satisfer

Patrons funcionals Mallory Gordon

Patrons funcionals Mallory Gordon:

1. Percepció-cura de la salut
2. Nutricional-metabòlic
3. Eliminació
4. Activitat-exercici
5. Son-descans
6. Cognitiu-perceptiu
7. Autopercepció-autoconcepte
8. Rol-relacions
9. Sexualitat-reproducció
10. Adaptació-tolerància estrès
11. Valors-creences

Desenvolupament humà

Necessitats sorgeixen i varien al llarg del temps, segons context i expectatives. No es presentin aïlladament, conjunt interdependent q genera mecanismes adaptació. Desenvolupament humà és procés de transformació que persegueix millora qualitat vida i benestar, assolint satisfacció necessitats (font de motivació). PSD no poden satisfer necessitats per si mateixos, necessària ajuda. (plantejar reptes de seu abast i motivants per satisfer-los). PSICOLOGIA : ciència q estudia la conducta i els processos mentals de les persones en relació amb el medi físic i social. Conducta: persona fa processos mentals: persona pensa mitjà: paper essencial, en el desenvolupament i les necessitats. CONDUCTA : manera particular de comportar-se o actuar d'una persona davant d'un estímul. Segons origen: extern: alteració entorn d'una persona, intern: alteració interior d'una persona. Segons manifestació: fisiològic: afecta funcions físiques, psicològic: afecta component psíquic. Conducta com a resposta a un estímul està influïda pel mitjà. Components: fisiològic: resposta interna organisme, cognitiu: pensament q determina la resposta, conductual: resposta motora. TIPUS conducta: Segons les conseqüències: adequades i inadequades. Segons elaboració resposta: estereotipades: repetitives i inconscients, apreses: intencionades, complexes: fruit raonament. Segons manifestació: agressives: violència, passives: denoten submissió, assertives: respecte.

Funcions cognitives

FUNCIONS COGNITIVES: Processos pels quals una persona adquireix, processa, emmagatzema, transforma i recupera informació de l'entorn. PERCEPCIÓ: funció que permet rebre i elaborar informació per mitjà dels sentits. És: subjectiva: cada persona reacciona d'una manera davant un estímul, selectiva: se seleccionen els estímuls més significatius, relativa: depèn del context, depèn de l'experiència. Percepció pot dependre de les expectatives de la persona. ATENCIÓ: capacitat de focalitzar la percepció cap a un estímul. Condicionada per: intensitat i previsió de l'estímul, i la disposició física i psicoemocional de la persona. Permet: reaccionar adequadament davant estímuls, discriminar estímuls irrellevants, concentrar-se i fer diverses coses alhora. MEMÒRIA: capacitat de recordar informació prèviament apresa. Adquisició de la informació. Emmagatzematge de la info., tres nivells: immediata, a curt termini i a llarg termini. recuperació de la info. ORIENTACIÓ ESPACIOTEMPORAL: capacitat de localitzar-se en l'espai i de situar-se en el temps. Orientació espacial: localitzar el cos en l'espai i establir relacions amb l'espai. Temporal: cronologia, successió i durada. PENSAMENT: ordena i processa idees i conceptes per generar conclusions. Funcions: Raonament: procés mental extreu conclusions a partir de premisses. Creativitat: capacitat produir enfocaments nous, originals i genials. Tipus: Convergent: troba solucions convencionals als problemes. Divergent: resol els problemes mitjançant solucions originals.

Llenguatge

LLENGUATGE: codi de signes que fa possible la comunicació i organitza el pensament. Funcions: Comunicativa i simbòlica.

Estats emocionals

ESTATS EMOCIONALS : inclou processos relacionats amb emocions, sentiments i l'afectivitat. Emocions: reaccions afectives q responen automàticament a certs estímuls. Sentiments: estats d'ànim de baixa intensitat i llarga durada. Afectivitat: manera en què una persona manifesta les emocions i sentiments cap a ell mateix o cap als altres. Intel·ligència emocional ajuda a manejar satisfactòriament l'estat emocional.

Personalitat

PERSONALITAT: conjunt característiques emocionals, cognitives i conductuals que defineixen a una persona i es mantenen estables al llarg de la seva vida. TRETS: extraversió/introversió, emotivitat/falta d'emotivitat, activitat/inactivitat, constància/inconstància, egocentrisme/humilitat, domini/submissió, impulsivitat/serenitat.

Autoconcepte i autoestima

AUTOCONCEPTE: percepció persona de si mateixa. AUTOESTIMA: valor persona concedeix a la imatge que té de si mateixa, valoració de l'autoconcepte.

Cicle vital

CICLE VITAL: etapes que travessa una persona des del seu naixement fins a la seva mort. Infància, adolescència, adultesa i vellesa. Crisis en el cicle: Previsibles: lligades de característiques de l'etapa evolutativa. Imprevisibles: sobrevingudes de manera brusca i inesperada.