La Nazificació d'Alemanya: Hitler al poder i l'establiment del règim nazi
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,26 KB
La Nazificació d'Alemanya: Hitler al poder, el camí cap al totalitarisme
Després de ser nomenat canceller, Hitler va procedir a establir, en un termini extraordinàriament breu, un règim totalitari a Alemanya. Va promulgar un decret amb el qual s'establien limitacions al dret de reunió i a la llibertat de premsa.
L'incendi de l'edifici 'el parlament alemany', atribuït sense proves als comunistes, va servir com a pretext per desfermar una persecució molt violenta contra els militants d'aquesta organització i per promulgar un altre decret pel qual es suprimien els drets fonamentals reconeguts per la constitució.
En aquest ambient de repressió i d'intimidació, les eleccions, ja sense garanties democràtiques, van donar un altre triomf al partit nazi, que va assolir els diputats per sota de la majoria absoluta. Després d'arribar a un acord amb els nacionalistes i els membres del partit, Hitler va aprovar una llei de poders que el facultava per governar durant quatre anys al marge del parlament i per anul·lar el contingut sempre que ho considerés necessari per al bé d'Alemanya.
L'establiment del règim nazi
Un seguit de mesures van completar el procés de nazificació d'Alemanya:
- Il·legalització dels partits socialdemòcrata i comunista
- Unificació dels Länder
- Depuració de l'administració
- Reforçament de la repressió
- Eliminació de la disidència
- Conquesta de l'espai vital
- Nomenament de Hitler com a cap d'estat
Autarquia i rearmament
L'objectiu de la política econòmica nazi era convertir Alemanya en una gran potència industrial i eliminar el greu problema de l'atur. Per aconseguir-ho, van reforçar el sistema capitalista alemany, que va fer possibles els beneficis de la gran indústria.
Les directrius econòmiques van ser les següents:
- L'autarquia econòmica
- Impulsar obres públiques
- Fomentar la indústria pesant (armes)
El 1939, Alemanya era la segona potència mundial. S'havia aconseguit la plena ocupació, però amb sous molt baixos i amb un canvi radical de les relacions laborals, atès que els treballadors havien perdut els seus drets i la capacitat d'organitzar.