Naturalesa vs. Cultura: Evolució, Mites i Societat

1. Elements Mitològics i Teories Fixistes

La nostra cultura prové generalment de dues tradicions: la judeocristiana i la grecoromana, amb relats molt diferents sobre l'origen del món.

1.1 Tradició Judeocristiana

Déu va crear el món i l'ésser humà, al qual li va concedir un lloc privilegiat. Segons el Gènesi, Déu va crear l'home i la dona a la seva imatge i semblança per tal de dominar el món.

1.2 Tradició Grecoromana

Encara que existeixen molts relats grecs i romans sobre els orígens dels éssers vius i l'Univers, hem de destacar el mite de Prometeu i Epimeteu. En la versió platònica, s'explica l'origen de l'ésser humà i les seves diferències amb els animals.

2. Lamarckisme i Darwinisme

2.1 Lamarck: La Primera Gran Teoria de l'Evolució

A principis del segle XIX, Lamarck va exposar la primera gran teoria evolutiva dels éssers vius, que afirmava una continuïtat en el món natural. És a dir, totes les espècies existents procedien d'altres que havien existit en el passat. Per explicar aquest fet, va enunciar dues teories basades en l'ús i el desús de les diferents parts i òrgans del cos:

1. "La funció fa l'òrgan": un òrgan que és utilitzat amb freqüència serà més desenvolupat en pròximes generacions que si no s'utilitza.
2. "Les transformacions individuals adquirides per ús o desús es transmeten als descendents": això provoca l'aparició de noves espècies. Lamarck no va incloure en aquestes teories l'ésser humà i va afirmar el seu origen diví.

2.2 Les Aportacions de Darwin

Darwin inclou tots els éssers vius en la teoria evolutiva. La seva principal aportació es basa en l'explicació del mecanisme evolutiu, que consisteix en la "lluita per l'existència". Per selecció natural, els éssers menys aptes per a la vida s'extingeixen. Segons Darwin, les variacions de cada espècie ja estan incloses en la línia de descendència. Així, de cada individu neixen més individus, entre els quals es produeix una lluita per la supervivència. D'aquesta forma, si es produeix alguna modificació en l'espècie, serà seleccionada de forma natural i avantatjosa per a aquesta. La conservació de les diferències i variacions individuals favorables les va anomenar selecció natural o lluita per la supervivència del més apte.

3. Importància del Bipedisme

El bipedisme ha estat crucial per al desenvolupament humà en diversos aspectes:

• Tècnica: Els éssers humans no haurien desenvolupat la gran capacitat tècnica si no s'haguessin alliberat de la motricitat.
• Llenguatge simbòlic: Sense ser bípedes, no podríem haver desenvolupat la capacitat de referir-nos amb símbols a les coses.
• Institucions: Formes de vida eficaces que la societat ha ritualitzat (família, estat, ciutat, matrimoni, clan...).

4. Naturalesa i Cultura

4.1 Naturalesa

La filosofia reconeix en la naturalesa una superioritat enfront de la cultura perquè les lleis naturals són estables, en canvi, les lleis culturals canvien amb el temps i el lloc. Els coneixements naturals es transmeten genèticament, encara que alguns s'adquireixen en néixer.

4.2 Cultura

La cultura posa en manifest la llibertat de l'ésser humà, producte de la decisió, l'acord i, de vegades, el pacte.

Característiques:

• Té un sistema de símbols.
• Té subcultures.
• Són col·lectives.
• Són apreses, no les tenim de naixement, hem passat per institucions.
• Són adaptants o maladaptants (formes d'adaptació al medi on es viu, algunes s'adapten bé i d'altres no).

5. Origen de la Diferència entre Naturalesa i Cultura

L'origen comú està en els mites. A la segona meitat del segle V a.C., els sofistes (viatgers) van desplegar la diferència entre:

• Fisis (llei natural): allò que es mou per si mateix, són lleis no decidides que no canvien en l'espai-temps (creixement d'un cadell de gos...).
• Nomos (llei convencional): allò que es mou perquè els humans ho han decidit així, canvien en la història i la geografia.

Triple experiència històrica dels sofistes:

1. Molts sofistes eren viatgers i coneixien dues cultures o més; eren ambaixadors de pobles diferents.
2. Alguns d'ells havien participat en l'elaboració de lleis en les colònies.
3. La inestabilitat política d'Atenes durant la segona meitat del segle V a.C.

6. Cultura Bàrbara

• Les cultures bàrbares són molt tancades (amb poca influència dels grups aliens).
• Formes de vida que es perden en la nit dels temps (no hi ha data de naixement de les coses).
• La seva transmissió és de tipus oral.
• Les relacions que hi predominen són de tipus asimètric A->B B->A (relacions desiguals i jeràrquiques). Aquestes relacions de desigualtat estableixen un gran control social.
• Les societats bàrbares sofreixen molta enveja.
• La forma d'intercanvi era de dons, és a dir, els intercanvis sempre havien de ser equilibrats.

6.1 Quatre Coses a Destacar

1. La lluita a mort entre dos éssers humans:
   1. Que un mati l'altre.
   2. Que un, abans que el matin, es rendeixi, i l'altre decideix què fer amb el perdedor, moltes vegades aquest és convertit en esclau.
2. Repartició entre la ciutadania de l'amo i, per a l'esclau, fer les feines de casa (l'amo deixa de fer les feines de casa).
3. La revolta dels esclaus. L'amo, a base de no fer res a casa seva, no sap com funciona i pot quedar a mans dels esclaus.
4. Sistema de control de la violència. Aquest sistema de control és prejudicial, és a dir, té un caràcter preventiu. Aquest control de violència es fa a través del sistema de sacrificis. Els sacrificis consisteixen en agafar un cap de turc (persona a la qual se li atribueixen totes les culpes) i matar-lo. Encara que també pot ser sacrificat el rei. Les víctimes solien ser persones amb poca xarxa social, és a dir, gent sense protecció.

7. Cultura Civilitzada

• Estan obertes a les influències exteriors, per tant, estan en un canvi continu.
• La transmissió és de tipus escrita, no cal l'emissor per tal que el receptor rebi el missatge. Però l'escriptura perd coses de la transmissió oral (la calidesa, la musicalitat, la entonació de la veu humana).
• Les relacions tendeixen a ser simètriques: el que un és per l'altre, l'altre és per a aquest.
• En el mercat s'utilitzava la moneda.
• El sistema de judici era punitiu.
• És una cultura urbana, és a dir, que està al voltant de les grans ciutats.

8. Els Mites

• Els pobles bàrbars no podien explicar els seus hàbits i les seves tècniques i van utilitzar els mites. En canvi, els pobles civilitzats s'expliquen mitjançant la ciència.
• Els mites són narracions sobre l'origen de les formes de vida i les possessions d'un determinat poble.
• Els mites són antropomòrfics: atribueixen característiques humanes a la naturalesa.
• Tenen la funció de cohesionar el grup que s'explica a si mateix amb uns mateixos relats.
• Obliguen o prohibeixen actuar d'una determinada manera.

9. La Màgia

• La màgia és selectiva, no tothom hi té accés.
• Estableix una relació asimètrica dins de la tribu.
• Un grup de personatges (bruixots, druides, xamans) tenen accés directe i privilegiat a la màgia.
• És un conjunt de fórmules, de rituals, de danses molt pautades que es transmeten en secret i que s'executen de forma rigorosa.

9.1 Dos Tipus de Màgia

• Màgia imitativa (llei de la semblança): El semblant produeix el semblant; el bruixot imitarà els efectes que vol produir.
• Màgia contaminant (llei del contacte): Segueix la llei del contacte: si el bruixot actua sobre un objecte que ha estat prèviament en contacte amb una persona, pot actuar a distància sobre aquesta persona.

La creença en la màgia té la funció d'intentar dominar les circumstàncies que el domini tècnic no pot preveure perquè són circumstàncies extraordinàries.

10. La Religió

• S'origina en els costums bàrbars.
• No és necessàriament monoteista, també pot ser politeista.
• No totes tenen un codi de prescripcions i de prohibicions.
• Epicur deia que la gent que resa als déus són impius i és com si els insultessin, perquè no entenen la diferència abismal entre déus i humans.
• Totes les religions tenen un sistema simbòlic que al·ludeix a elements sagrats.
• Són cerimonials: rituals pautats en els quals es regula el sentit de la vida.
• Tenen un caràcter públic.
• No totes tenen un llibre.

10.1 Àmbits de la Religió

• Sagrat: dóna testimoni d'un àmbit que no és col·loquial ni natural.
• Profà: contrari de sagrat.

Les religions ritualitzen i donen objectivitat a esdeveniments límits del caràcter humà. Si aquests esdeveniments els passem sols, ens angoixem, i per això fem aquests rituals, per donar-nos objectivitat.

Totemisme: Tenen un animal sagrat que és tabú (intocable) durant un determinat període, però després d'un temps, en una determinada època, tot el grup el busca i el devora viu en un àpat.

10.1.1 Teologia

És la ciència que s'encarrega de l'estudi de Déu i dels seus atributs i perfeccions. Es tracta d'un conjunt de tècniques filosòfiques que intenten assolir coneixements particulars sobre entitats divines.

11. Tècnica

La tècnica és el saber produït. Els grecs diferenciaven tres tipus de sabers humans:

• Saber teòric: per la pura voluntat de saber i amb total independència de qualsevol benefici que en puguem treure. No serveix per viure, només per saber.
• Saber productiu: Engendra objectes nous o innova els ja existents. És el saber sobre la tècnica necessària per produir objectes.
• Saber pràctic: és un saber sobre l'acció dels éssers humans que té un resultat sobre el mateix agent de l'acció.