Natura i Cultura: Relació i Evolució Humana

Natura i Cultura

La domesticació d'animals i el conreu de plantes van fer que els Homo sapiens passessin a ser agricultors i ramaders sedentaris. Aquest canvi en la forma de vida va propiciar l'aparició de les primeres civilitzacions i la conversió de l'EH en un animal cultural.

Idea de Natura

Els primers filòsofs presocràtics van reflexionar sobre la totalitat dinàmica dels elements. Aristòtil va definir la natura com allò que es mou per virtut pròpia i té una finalitat, amb un motor inicial immòbil.

Idea de Cultura

Es distingeixen dos tipus de cultura:

1) Cultura Subjectiva

Referida a l'educació. Ciceró va ser el primer a donar aquest significat, on la persona educada adquireix coneixements i habilitats. És el patrimoni de coneixements adquirits en un context social.

2) Cultura Objectiva

Totes les produccions que realitzen els éssers humans en un context social, com accions o eines.

Història de les Relacions entre Natura i Cultura

Aristòtil va distingir entre productes de la natura i productes de les accions humanes. Durant molt temps, natura i cultura es van veure com a oposats. Rousseau va plantejar l'oposició entre natura i cultura, suggerint un retorn a la natura per a la felicitat. Herder va veure la cultura com una segona natura de l'home. Marx va considerar l'ésser humà com un animal social que produeix les seves pròpies condicions de vida. Freud va argumentar que la cultura reprimeix la natura, causant malestar i culpa. Habermas va alertar sobre el perill de la cultura occidental en dominar la natura segons els interessos humans.

L'Ésser Humà entre Natura i Cultura

De Natura a Cultura: Aprenentatge

Hi ha un enfrontament entre cultura i natura, amb una disjunció entre aprenentatge i herència. La cultura subjectiva es basa en coneixements adquirits per aprenentatge, mentre que la natura és programada genèticament. L'aprenentatge permet actuar lliurement i construir cultura. Els mecanismes d'aprenentatge cultural inclouen:

1) Educació

Ensenyament conscient i programat.

2) Imitació d'un Altre Subjecte

Requereix un desenvolupament cerebral avançat.

3) Assimilació d'Informació

Comunicada oralment o en llibres, exclusiu de l'EH.

Instints, Llenguatge i Símbols: Aprenentatge i Herència

L'evolució biològica ha substituït l'instint per l'hàbit après. Els humans neixen amb pocs instints, la resta és cultura. El símbol és fonamental en l'evolució cultural humana, permetent la transmissió d'informació i la creació d'un món cultural.

La Cultura com a Producte Social

La diferència entre la cultura animal i la humana resideix en la complexitat i la capacitat d'acumulació amb el llenguatge. La cultura inclou coneixements, hàbits i actituds adquirits en societat. Característiques de la cultura humana:

• Conjunt d'elements relacionats entre si.
• Transcendència de l'àmbit orgànic-corporal, ampliant les capacitats biològiques.
• Producte social adquirit per aprenentatge en un context social.

Aplicacions de la Distinció Natura i Cultura

Es distingeixen realitats naturals i culturals segons la intervenció humana. Alguns autors accentuen l'oposició entre natura i cultura, com Popper amb la seva teoria dels tres mons. No obstant, és important el diàleg entre ambdues, ja que l'ésser humà és biocultural.

Ciències Humanes i Ciències Naturals

La distinció entre natura i cultura s'utilitza per demarcar les ciències humanes i les ciències naturals.