Narrativa i Poesia Catalana Contemporània: Del Franquisme a la Democràcia
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,09 KB
La Narrativa Catalana (1970-Actualitat)
Context Socio-Cultural i Novetats Literàries
La Transició democràtica (1985-1987), tot i ser pacífica, va estar marcada per manifestacions, vagues, atemptats i un intent de cop d'estat. Aquest retorn a la democràcia va generar grans expectatives per a la recuperació lingüística, cultural i nacional catalana. El 1982, el valencià va ser declarat cooficial i van començar les emissions de ràdio i televisió en català.
Des de la dècada dels 60, la narrativa catalana va adoptar una postura més intimista i individualista, centrada en la llibertat personal. Autors com Miquel Àngel Riera i Baltasar Porcel van començar a publicar obres realistes, però amb una forta exaltació del món interior dels protagonistes.
Durant els 70, la fi del franquisme va portar la creació de noves editorials, premis literaris i la relaxació de la censura. Joves escriptors de la postguerra, amb influències de la cultura europea, van començar a publicar. Aquests autors es caracteritzen per:
- Reflectir el seu món cultural a les obres.
- Adoptar una actitud intimista.
- Experimentar amb les possibilitats dels gèneres literaris.
- Utilitzar un llenguatge elaborat.
- Mostrar una transgressió moral i ideològica, recreant el món prohibit de la infància i la joventut amb temes com la revolta i l'erotisme.
La Narrativa Curta de Quim Monzó
Reflex de la Societat Contemporània
Quim Monzó (Barcelona, 1952) és un destacat autor de contes, amb Vuitanta-sis contes (1999) com a obra de referència. La seva prosa, precisa i inimitable, captiva per la seva originalitat i la restitució del valor original de les paraules.
Els seus contes reflecteixen la societat contemporània a través de diversos temes:
- Conflictes sentimentals: Explora la solitud de les parelles i les dificultats de l'individu solitari per trobar companyia, evitant el melodrama i optant per una mirada freda i directa sobre el sexe i l'amor.
- Vida urbana: Retrata la vida quotidiana d'una gran ciutat, amb la solitud, la desesperança, l'avorriment i la rutina com a elements centrals.
- Faula moral: Reflexiona sobre aspectes morals i ètics de la societat.
- El procés creatiu: Explora l'activitat d'escriure, les paradoxes i els enigmes de la literatura.
L'obra de Monzó admet diverses lectures, gràcies a la seva complexitat i ambigüitat.
La Poesia Catalana de Postguerra (Fins a Finals dels 70)
Tendències i Característiques
La postguerra va veure el sorgiment de les primeres editorials i revistes literàries valencianes. En un context de carestia i desolació, l'existencialisme parisenc va influenciar els poetes, portant a una reflexió sobre l'angoixa de viure en un món absurd.
El Grup Poètic de Postguerra (1943-1960)
Aquests poetes, entre el simbolisme intimista i l'existencialisme, es caracteritzen per:
- Allunyament de la realitat.
- Discurs reflexiu sobre el dolor, la mort i l'absurd.
- Punts de vista religiosos i humanistes.
- Tendència a l'hermetisme expressiu.
La Poesia Realista (Dècada dels 60)
En contraposició a la generació anterior, els poetes dels 60 van adoptar una estètica realista, amb influència del realisme històric i el realisme socialista. Les seves característiques principals són:
- Actitud social del poeta, solidari amb el seu entorn.
- Experiència poètica compartida amb els lectors.
- Reflexió poètica basada en l'experiència real.
- Llenguatge directe i col·loquial.
- Protagonista corrent, immers en la vida quotidiana.
- Funció social de la poesia, buscant l'enriquiment i l'alliberament humà.
- Destinatari ampli, sense necessitat de formació literària.
En paral·lel, la Nova Cançó, amb Raimon com a figura destacada, va recuperar l'ús públic del català i va difondre missatges antifranquistes i nacionalistes.