Naixement de Venus i David: Anàlisi i Context Històric

Naixement de Venus

Documentació, títol NDV, autor: Botticelli Sandro (1444-1510), cronologia: 1485, estil: Renaixement (Quattroccento), tècnica: tremp, suport 1'72x 2'78, localització actual: Galeria dels Uffizi a Florència

Context Històric

Època del Renaixement, principalment en el Quattrocento. A la temàtica s’incorpora la mitologia. Itàlia marcada i dividida per les lluites polítiques. La política de Florència en els segles XIX i XV estava dominada per els Mèdici.

Descripció Formal

La composició està disposada per a que les figures formin un triangle. Com a element central trobem a Venus, a l’esquerra Zèfir i Clors i a la dreta La Hora de la Primavera, de forma que l’obra està molt ben compensada. En quant al ritme, cal dir que ve de fora cap endins, la figura de la Venus està desequilibrada i és molt poc natural.

Estil

Estil Renaixentista. Període quattrocentista. Característiques: - Desaparició del retaule. - El dibuix és més important que el fons i el color. - Llum cada cop més perfecta. - Com a temes principals: religiosos, mitològics, profans, nus, paisatges i retrats psicològics i expressius.

Elements plàstics: el color dominant és el blau i verd, colors càlids: color carn, és de tonalitat clara, la gama freda retrocedeix i la gama càlida avança cap a l'espectador, expressa tristesa i melangia.

Composició: diem que Venus és representada amb total formalitat, és lleixa de simetria i d'equilibri del quadre. Venus en la seva verticalitat resplendent suporta les diagonals que formen les dues figures laterals i que s'estenen vers ella quedant una composició tancada en la figura d'un triangle. Botticelli tracta de realçar en el Naixement de Venus l'onejar dels cabells i els flotants adorns de les seves figures per tal de fer-les menys rígides de contorns, igual que els personatges adopten el pas de la dansa amb que semblen flotar sobre el paisatge, tota la composició té un ritme ondulant (vestits, mans, cabells) que respon a un dibuix elèctric, fet amb traços nerviosos donant al quadre un moviment equilibrat.

Temàtica: el Naixement de Venus tracta de reconstruir una pintura perduda del pintor grec Apeles. L'escena representa el moment del naixement de Venus, Afrodita per als grecs, la deessa de l'amor.

San Lorenzo

Filippo de Brunelleschi. Església de San Lorenzo Nom de l’edifici: església de San Lorenzo Arquitecte: Brunelleschi, Filippo Datació: 1421 – 1470 Localització: Florència (Itàlia) Estil: Renaixement florentí (Quattrocento) Materials utilitzats: pedra Sistema constructiu: arquitravat i voltat

Renaixement s’inicia a Florència a principis del s.XV i que s’estén per tota Itàlia i posteriorment per Europa. Al territori espanyol abasta part del s.XVI. És una època de grans canvis en la manera de viure i d’entendre el món per part dels europeus. Comença a les ciutats d’Itàlia, on hi ha un desenvolupament del capitalisme mercantil i s’inicia l’auge de la burgesia com a grup dominant.

Estil L’art del Renaixement a Itàlia es sol dividir en dos grans periodes, el primer Quattrocento o primer Renaixement que pertany al segle XV i el segon o Cinquecento XVI, que serà un període de maduresa. El Renaixement suposarà un ressorgir dels models clàssics de l'antiguitat, apareix respecte a l'edat medieval una mentalitat que valora la qualitat, naturalitat i harmonia. Ens situem doncs en el període del Quattroccento, les característiques més generals del qual són - Utilització estils antics: Toscà, compost, dòric i jònic. - Perfecció tècnica: Aconseguir edificis perfectes tècnicament, basats en matemàtiques geometria i càlcul, harmonia i proporció. - Al contrari del gòtic (ascendent) es basa en la horitzontalitat. - Es busca la visió total de l'edifici per l'observador, des de qualsevol punt de vista. - Bellesa formal. És a dir la bellesa deriva de la forma - Es torna a utilitzar l'arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula de mitja taronja. - La utilització de la perspectiva lineal permet a l'arquitecte projectar amb exactitud la obra i fixar-ne les proporcions. - Inici de l'interès pels edificis de planta centralitzada, encara que predominen les plantes de creu llatina.

Anàlisi formal i estilístic El sistema constructiu de l'església de San Lorenzo és arquitravat i voltat. El material utilitzat per construir-la és, bàsicament, la pedra. L'ús de la pedra grisa (la pietra serena característica de l'arquitectura toscana) per remarcar els elements estructurals: arcs, pilastres... obeeix a la voluntat de Brunelleschi de convertir l'arquitectura en la gran protagonista.

Com a elements de suport murs; les columnes amb capitells d'ordre corinti; i, en el creuer, pilars, que conserven els capitells corintis. Per reforçar els murs, s'hi van construir contraforts.,petxines. Com a elements sostinguts, les voltes bufades tenen una gran importància a les naus laterals. Els arcs de mig punt, suportats per columnes corínties, separen la nau central de les naus laterals. Els arcs de mig punt també van ser construïts a les naus laterals per tal d'obrir les capelles. Encara que les naus laterals tinguin un sostre amb voltes bufades, a la nau central trobem un sostre pla, amb cassetons que proporcionen més dinamisme a la coberta

David de Donatello

Documentació general Títol: David Autor: Donato di Niccolo di Betto Bardi, Donatello (1386-1466) Cronologia: 1444-1446 Tècnica: fosa. Tipologia: dempeus. Formes: exempta. Material: bronze. Mides: 1,58 m. Estil: renaixentista. Localització original: al centre del pati del Palazzo Medici. Localització actual: Museu Nazionale del Barguello (Florència). Tema: bíblic.

Context històric A començaments del segle XV apareix a Europa una societat mercantil, amb la creació de bancs a les ciutats més pròsperes, com París o Florència; a aquesta última la prosperitat va permetre la pujada al poder de la família Medici amb la conseqüent influència política. Els Medici es convertiren en els grans mecenes de totes les arts. Tot i que l'artista continuava sent un artesà, va millorar la seva posició social ja que els mecenes així ho procuraven. Al llarg del segle XV va aparèixer a Itàlia el període anomenat el Quattrocento, que portarà canvis en la representació pictòrica i escultòrica mitjançant la perspectiva. En l'arquitectura i l‘escultura, es produeix un retorn a les formes clàssiques.

Anàlisi formal És un jove nu, dret, amb els cabells llargs, amb barret i botes. A la mà esquerra porta la pedra usada amb la fona per estabornir el gegant i a la mà dreta l'espasa amb la que li acaba de tallar el cap. Està en contrapposto, la cama dreta suporta el pes del cos i l'esquerra descansa sobre el cap del gegant.

El cos està modelat amb naturalitat sorgida amb suavitat, el joc d'una composició molt de corbes dibuixa una anatomia perfecta. El maluc dret s'aixeca, els volums estan contrastant amb el frontalitat del tòrax. La cama esquerra és representada corba flexionada amb el peu praxiteliana. Així s'aixeca l'espatlla esquerra. També trenca la llei de la frontalitat i dóna moviment harmònic al cos. El braç dret repeteix el moviment de la cama esquerra, que forma un braços i cames i la lleu angle compensant el torsió corporal li donen un dinamisme contingut. Gran naturalisme i sensualitat.

L'anatomia està treballada amb perfecció. La forma sinuosa del cos crea ambigüitat sobre la sexualitat del personatge. L'acabat del bronze és llis, simulant la suavitat de la pell. La llum s'hi reflecteix creant zones de clarobscur en algunes parts, com al rostre i cabells, els peus i el cap del gegant... És una composició molt estudiada.

Interpretació David era fill de Jessé, de la tribu de Judà. Vivia a Betlem amb el seu pare i els seus set germans, dedicats a pasturar ramats. Com es relata al llibre de Samuel, els esdeveniments sinicien quan el seu pare l'envià cap on estava acampat l'exèrcit israelià per poder tenir notícies dels seus germans grans. En arribar al campament, David s'assabenta que un filisteu molt fort, un gegant anomenat Goliat, està desafiant en combat individual a qualsevol enemic; per descomptat, davant aquell guerrer cap israelita gosava enfrontar-s'hi.

Funció El David de Donatello es convertí en el símbol de la ciutat de Florència, pel seu barret típic dels camperols toscans i per representar el triomf de la intel·ligència sobre la força bruta. David desprèn un hedonisme pagà. No és només un heroi, sinó un jove molt sensual, ingenu i seductor. És una síntesi entre el classicisme i el gòtic, que uneix la passió pel cos clàssica amb l'elegància gòtica.

Models i influències Tot i ser un tema bíblic, Donatello s'inspirà en els models de l'escultura grega clàssica. Això es veu en el cos nu, en la composició (corba praxiteliana i contrapposto) i en la suavitat i delicadesa dels contorns i les faccions. Donatello recuperà la idea del cànon de bellesa humana com a tema escultòric i donà un nou impuls a l'escultura amb els seus retrats.