Naixement i Evolució de la Ràdio: 1920-1930

1.1 Aparició i Experimentació (dècada de 1920 i 1930)

El 2 d'octubre de 1920 es considera la data de naixement de la ràdio com a mitjà de comunicació públic, perquè es va inaugurar la primera emissora comercial. Aquesta emissora, anomenada KDAD, va néixer a Pittsburgh (Pennsilvània) i va començar informant de les eleccions presidencials d'aquell dia. El 1924, en només quatre anys, ja hi havia 1400 emissores als EUA. Es va produir un impuls per la febre internacional, i les companyies elèctriques estaven interessades en el negoci: facilitaven els components per fer la ràdio i comercialitzaven els receptors.

El 14 de novembre d'aquell mateix any es va inaugurar EAJ1 (Ràdio Barcelona), la primera emissora espanyola. Tot i que es considera que Ràdio Barcelona va ser la primera, Radio Ibérica va ser la primera a emetre. Ràdio Barcelona va començar a emetre amb una programació regular, d'aquí la qüestió de la primacia. En aquell moment, es va estendre la "ràdio mania": tothom volia tenir un aparell de ràdio. Eren màquines molt grans. Hi havia dos tipus de ràdio: les ràdios de Galena, les més populars, i les ràdios de vàlvules, més cares i considerades de luxe.

Un any després, el 1925, es va crear a Madrid Unión Radio, que es va convertir en l'empresa de radiodifusió privada més important del país. Després de la Guerra Civil, es va transformar en la Sociedad Española de Radiodifusión (Cadena SER). Unión Radio i EAJ1 (Ràdio Barcelona) també es van fusionar i, posteriorment, van passar a formar part de la Cadena SER.

Amb el "boom" de la ràdio, no hi havia organització i es va crear la Unió Internacional Radiofònica, l'organisme encarregat de suprimir les interferències entre emissores. Als EUA, va néixer la NBC (National Broadcasting Company), una de les més importants. El 1927, va néixer la BBC (British Broadcasting Company), la ràdio pública britànica.

El 1928, van néixer els Ràdio Clubs, fruit de la necessitat d'intercanviar experiències entre les persones que treballaven a la ràdio. El 1932, la República va autoritzar que els Ràdio Clubs (emissores) fossin emissores de petita freqüència.

L'any 1929, la ràdio als EUA era tan potent i movia tants diners que es va crear el primer control d'audiències, el que avui dia coneixem com a EGM (Estudi General de Mitjans). El 1930, va néixer EAJ-15, Ràdio Associació de Catalunya, que emetia tres hores diàries en català. També es va emetre el primer informatiu, La Palabra, a Unión Radio a Madrid i Barcelona. El 1934, als EUA, dues cadenes dominaven el mercat: la NBC i la CBS (Columbia Broadcasting System), que segueixen en actiu.

L'any 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, la ràdio es va començar a utilitzar com a instrument ideològic. Va tenir un paper molt important durant el conflicte. El 1937, Franco va inaugurar Radio Nacional de España a Salamanca, que va ser l'encarregada d'emetre els "Partes" (tradicionalment, "Partes de Guerra"). Va ser la primera cadena pública d'Espanya. En altres països, primer van començar les emissores privades, mentre que en altres, les públiques.

Desenvolupament Tècnic i Expressiu (1920-1930)

Durant aquestes dues dècades, es va produir un gran desenvolupament tècnic que va comportar una evolució expressiva de la ràdio. Va aparèixer la gravació sobre disc (que no eren de vinil, sinó de pedra). Tenir un disc permetia fer els primers muntatges radiofònics. També va aparèixer el magnetòfon el 1933, tot i que no va arribar a Espanya fins als anys 40, que permetia enregistrar veus i sons. Ja es podien gravar programes sencers. Es va separar el centre emissor del centre de producció, cosa que va permetre fer retransmissions des de fora de l'emissora.