Naixement i consolidació de l'Església

El naixement de l’Església

Els primers passos

En el capítol 2 del llibre dels Fets dels Apòstols es narra la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols.

Aquest fet, conegut com a Pentecosta, empeny els apòstols a donar a conèixer la mort i la resurrecció de Jesús i la seva bona notícia.

Els primers cristians s’esmerçaven a viure l’ideal de la vida proposat per Jesús de Natzaret.

El cristianisme dels primers anys trenca una visió tancada i rígida de la vida i la societat i presenta d’una manera clara un concepte de Déu Pare que estima els febles i s’hi apropa.

La fe en Jesús, l’esperança en la resurrecció i la voluntat de viure segons els valors de l’evangeli van configurar unes pautes de comportament.

L’expansió del cristianisme

La situació de control i de pau (pax romana) que es vivia arreu de l’Imperi Romà afavorí la ràpida difusió del cristianisme. En el concili de Jerusalem es resolgué que, per ser cristià, no calia complir les pràctiques de vida jueves.

• A l’Orient: el cristianisme s’estengué de Jerusalem, passant per Antioquia, fins a l'Àsia Menor, Macedònia, Grècia i Egipte.
• A l’Occident: de Jerusalem s’estengué per les principals ciutats i regions de l’Imperi.

L’organització

Al capdavant de cada comunitat hi havia els preveres, que asseguraven la predicació de l’evangeli i presidien les celebracions religioses. Per a l’atenció a la catequesi i l’administració de la caritat als pobres, les viudes i els orfes, eren ajudats pels diaques.

Cadascuna de les Esglésies era presidida per un bisbe, amb la responsabilitat de mantenir la unitat de creients i de comunitats, i de vetllar per la transmissió del missatge evangèlic. L’Església de Roma va ser el centre de totes les comunitats.

Els primers rituals

Durant el segle I i al principi del II hi havia dues celebracions bàsiques:

El baptisme: és un ritual que té el seu origen en el gest de la immersió en l’aigua amb el qual Joan Baptista oferia la conversió per al perdó dels pecats. Durant els primers segles, només es batejaven adults, ja que s’havia de fer després d’un període de formació (catecumenat). Aquest gest oficialitzava la incorporació del creient a la comunitat.

L’eucaristia: té el seu origen en l’últim sopar de Jesús amb els dotze, on Jesús fa lliurament de la seva persona a través del gest de repartir el pa i el vi. Aquesta celebració es divideix en dues parts:

1. El ritual de paraula: la primera part consistia en la lectura i el sermó o comentari, per part del bisbe.
2. El ritual eucarístic: la comunitat de batejats recordava la donació de Jesús en l’últim sopar sota els símbols del pa i el vi i repetia les paraules de Jesús.

Els primers llocs de culte

Els primers llocs de culte cristians eren cases particulars, encara que la primera comunitat cristiana de Jerusalem també continuava anant al temple jueu.

Al llarg del segle III algunes comunitats es van atrevir a adequar edificis per a llocs de culte.

Quan l’Església va ser reconeguda, els cristians van adoptar les basíliques romanes com a edifici per a les seves reunions.

Primeres dificultats

Les persecucions i els martiris

Hi va haver moltes persecucions contra els cristians, amb l’ànim de fer desaparèixer el cristianisme. La primera persecució sagnant esclatà contra els cristians que realitzaven la importància del temple i de la llei. Els primers màrtirs cristians, fruit de les persecucions, van tenir lloc cap a l’any 64 i acabaren l’any 312.

Controvèrsies i discussions

Un segon grup de dificultats significatives que es trobaren els cristians dels primers segles foren els escrits plens de controvèrsies i discussions, en què es difonia i es presentava el suposat caràcter nociu de la fe cristiana.

Aquesta manera d’atacar la nova religió la portaren a terme pensadors pagans coneguts per polemistes. Buscaven crear un ambient anticristià entre la població.

Els pensadors cristians defensaven la seva fe a través d’apologies, com es coneixien els escrits i respostes dels apologetes.

Els apologetes posen interès a presentar els valors de la fe i els seus principis ètics i proposen Jesucrist com el model de persona.

Les polèmiques provocades pels uns i les apologies provocades pels altres, afavorien els fets següents:

• En l’àmbit extern: el reconeixement de la bondat de la nova religió.
• En l’àmbit intern: el creixement en la vivència de la fe, la millora de les pràctiques religioses i el reconeixement més profund dels escrits sagrats.

Falses doctrines

L’Església va viure amb molta intensitat la preocupació per definir i aclarir els fonaments de la seva fe.

Algunes idees filosòfiques provocaren conflictes o errors doctrinals, que desembocaren en les heretgies.

Per contrarestar la influència i donar resposta a qüestions doctrinals i teològiques, l’Església convoca concilis o assemblees.

• El primer concili de Nicea condemnà l’arrianisme, que negava la plena divinitat de Jesús. El concili de Calcedònia condemnà el monofisisme.
• El concili d’Efes condemnà el nestorianisme, heretgia que predicava que Maria no era la Mare de Déu, sinó solament la mare de Jesús.

Consolidació de l’Església

L’emperador Galeri publicà l’any 311 un edicte de tolerància pel qual es va concedir la llibertat de consciència religiosa.

L’edicte de Milà

Amb la publicació de l’edicte de Milà, els emperadors Constantí i Licini van decretar la llibertat de culte a tot l’imperi.

Constantí promulgà un seguit de noves lleis a favor de l’Església, com la devolució de les propietats que havien estat confiscades als cristians i dels llocs de culte, l’edificació de nous temples i l’obligació d’observar un dia de descans setmanal.

L’edicte de Tessalònica

Després de Constantí, els emperadors professaren el cristianisme com a religió. Amb l’emperador Teodosi, gràcies a l'edicte, el cristianisme va passar a ser la religió oficial i exclusiva de tot l’Imperi, alhora que va prohibir el culte pagà.

Algunes conseqüències

Avantatges: La predicació de l’evangeli s’estengué a tot l’imperi i va afavorir la unitat religiosa, l'Església disposava d’edificis públics, s’unificà i s’estructurà el culte i s’implantà el calendari cristià.

Inconvenients: Alguns ciutadans van ser coaccionats perquè abracessin la nova religió. Bisbes i preveres es van atribuir molts privilegis i veieren com minava el seu ministeri dins la comunitat. L’emperador utilitzà l’Església per assegurar la unitat política sobre la base de la unitat religiosa.

Els Pares de l’Església

Al llarg dels primers segles del cristianisme van sorgir persones virtuoses. Algunes van destacar i es van anomenar Pares de l’Església.

El seu pensament i la seva reflexió naixien de la confrontació.

• A l’Orient feien servir el llatí com a llengua vehicular i els seus escrits són més oberts a les escoles filosòfiques de Plató.
• A l’Occident feien servir el grec com a llengua vehicular i els seus escrits eren de caire apologètic.

El conjunt d’aquests escrits es coneix amb el nom de patrística.