Nacionalisme i Impressionisme Musical: Orígens, Característiques i Compositors Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,42 KB

L'Impuls de la Música Nacionalista

L'impuls de la música nacionalista sorgeix al voltant del 1850 en ple romanticisme, coincidint amb moviments polítics. No s'ha de confondre amb la música tradicional o popular, emmarcades dins l'àmbit cultural folklòric.

El nacionalisme musical s'estén sobretot en els països de la perifèria europea que no tenen tradició musical. Es produeixen moviments artístics fins al 1950.

Alguns compositors creen les seves obres impregnant-se d'elements extramusicals, ja siguin llegendes, monuments, obres literàries, paisatges de la seva pàtria... Així es consolida el poema simfònic, una forma gestada al segle XIX. Normalment està integrat per un sol moviment per a orquestra simfònica, com també d'altres compostos per a piano o petites formacions.

L'Escola Nacionalista Espanyola

A finals del segle XIX, Espanya té uns compositors que intenten recuperar el seu passat i identitat musical, coincidint amb els ideals de nació i tradició literària del 98. Fracassa l'intent de crear òpera espanyola i fins a mitjans del segle XX escassegen orquestres simfòniques. Els compositors estrangers se serveixen del folklore espanyol i ofereixen una imatge exòtica.

Això va conduir els compositors espanyols a plantejar-se la necessitat d'analitzar i recuperar el folklore i obres del passat, tal com va exposar en les investigacions Felip Pedrell. Compositors espanyols d'aquest moviment: Isaac Albéniz, Enrique Granados, Manuel de Falla i Joaquín Turina.

La Plasticitat de l'Impressionisme Musical

El concepte d'impressionisme té el seu origen en el món de la pintura. El 1872, Claude Monet pinta un quadre en què reflecteix l'ascens del sol entre la boira sobre el riu. El 1874 s'exposa aquesta obra. A partir d'aquí s'assenten les bases del nou moviment artístic que s'estén fins a les primeres dècades del segle XX.

Cézanne, Degas i Renoir defensen la pintura a l'aire lliure davant l'art del taller. Els impressionistes volen captar les impressions de l'ambient en detriment de la figura o forma. Els artistes prenen sovint els temes de coses naturals (núvols, aigua) com si fos un record d'un instant.


Característiques de l'Impressionisme Musical

Es caracteritza per:

  • La melodia, en lloc de remarcar-se, es fragmenta i perd la clara quadratura de les frases.
  • L'atmosfera sonora és imprecisa, com la línia de la pintura, i amb canvis rítmics constants.
  • Es fan servir els models antics, tradicionals i exòtics.
  • El so sorgeix d'acords independents sense una tonalitat definida, de manera que es produeix l'efecte d'impressió. El desplaçament de les notes dels acords resulta essencial.
  • Llibertat d'organització de la composició, amb formes molt lliures.

Algunes Obres i Autors


  • A. Borodin: El príncep Igor, A les estepes de l'Àsia central
  • M. Balakirev: Tamara
  • Txaikovski: La bella dorment, El llac dels cignes, Trencanous
  • B. Smetana: La núvia venuda, La meva pàtria
  • A. Dvořák: El nou món
  • E. Granados: Goyescas
  • J. Turina: La professió del Rocío

Resums

Nacionalisme

Països amb poca tradició musical (Espanya, Rússia, països escandinaus i posteriorment Estats Units i Amèrica del Sud).

Característiques: Inspirada en el folklore, introdueix ritmes, instruments, melodies, etc.

Compositors: Grup dels Cinc, Smetana, Dvořák, Grieg, Sibelius, Falla, Albéniz...

Impressionisme

Apareix a França a finals del segle XIX i s'estén a principis del XX.


Característiques: Es caracteritza per la fragmentació de la melodia i la imprecisió rítmica i mètrica voluntària, per l'obertura a altres mons sonors, per la llibertat harmònica i formal i per la recerca d'impressions noves per a l'oïda.

Compositors: Els seus màxims exponents són Debussy, Ravel, Satie, Falla i Scriabin.

Entradas relacionadas: