Música Romàntica: Instruments, Formes i Òpera al Segle XIX

Música Instrumental al Romanticisme

Hi ha una gran preferència per la música instrumental perquè s'entén que expressa més. Els instruments milloren tècnicament i l'orquestra augmenta amb l'aparició d'instruments com el saxòfon. Les seccions d'instruments també creixen, sobretot la de vent metall, però també la de vent fusta. El piano segueix sent molt utilitzat per ser tan íntim i haver millorat també. Apareix la figura del director d'orquestra.

Música de Cambra

Trios, quartets, quintets... El nombre de moviments no és fix. El primer sol estar en forma sonata, el segon en lied (o sonata), el tercer en scherzo (desapareix el minuet) i el quart en rondó, sonata o tema amb variacions.

Concert Solista

Molt semblant al clàssic, amb tres moviments (ràpid, lent, ràpid), però per davant d'això està l'expressió. S'explota la riquesa tímbrica de l'orquestra i el virtuosisme dels intèrprets. Els solistes preferits són el piano i el violí.

Simfonia Romàntica

S'incorpora el scherzo com a tercer moviment. L'estructura és més lliure, tot i que sol mantenir el primer moviment en forma sonata. Els compositors es guien per la seva creativitat. César Franck aporta l'estructura cíclica (un tema comú en els diferents moviments de l'obra).

Música Programàtica

Combina la música pura amb la literatura. Evoca idees o imatges extramusicals on es representa un paisatge, una escena... Això ho fa Hector Berlioz amb la Simfonia fantàstica.

Poema Simfònic

Obra per a orquestra d'un sol moviment on es desenvolupa una idea i evoca idees o sentiments del text. Franz Liszt en compon Els preludis.

Leitmotiv

Tema (ritme o melodia curta) que representa un paisatge, un sentiment, un objecte... i que pot canviar i transformar-se.

Música Vocal Romàntica

Lied

Cançó amb diverses estrofes i acompanyament de text literari. És de forma lliure, però normalment segueix una d'aquestes estructures: una estrofa amb acompanyament diferent (A A' A''...), lied binari (AB), lied ternari (ABA) i forma rondó (ABACA). S'interpreta amb un cantant i acompanyament de piano (normalment).

Òpera Romàntica

És el gran espectacle del moment, per a totes les classes socials. Característiques:

• Unió de diverses arts en la recerca de l'"art total".
• Natura salvatge i misteriosa amb elements sobrenaturals.
• Explotació dels sentiments.
• Admiració per l'Edat Mitjana (idealitzada).
• Decorats molt luxosos.
• Final tràgic.

El fet que l'orquestra sigui més gran fa que es canviï la tècnica de cant i que els cantants hagin d'interpretar amb molta més potència de veu per competir. Es busca l'expressivitat i el realisme, no veus maques.

França

Grand Opéra: molt luxosa, amb arguments heroics i escenografies fastuoses. Destaquen Meyerbeer i Gounod. També trobem l'òpera lírica, més senzilla, còmica i propera, com Carmen de Bizet. I parlem també de l'opereta, que combina parts parlades i cantades de tema còmic i crítica social. Offenbach en compon Els contes d'Hoffmann.

Itàlia

La tradició és molt més fidel a l'òpera de sempre. Hi ha tres moments:

• Bel canto: forma de cant lligat, amb vocalització i puresa. Destaquen Rossini (Guillem Tell), Bellini (Norma) i Donizetti (Lucia de Lammermoor).
• Verdi: és el compositor més transcendent. Molt influït pel nacionalisme, utilitza molt el conjunt vocal, crea un perfil de personatges molt complex i la veu de tenor assoleix protagonisme. Els arguments es basen en obres de Shakespeare i la literatura romàntica.
• Verisme: mostra la realitat pura i crua, en la seva vessant més fosca, amb els sentiments i instints més baixos dels humans. Destaquen Mascagni, Leoncavallo i Puccini.

Alemanya

El Singspiel era l'única tradició alemanya que hi havia. Carl Maria von Weber comença a fer obres en alemany inspirades en llegendes germàniques.

Richard Wagner

Molt important. Porta els límits del sistema tonal, crea el drama musical (música + text) i un nou teatre amb aquestes característiques:

• Apaga els llums i només il·lumina l'escenari.
• Cadires incòmodes.
• Teatre en forma de ferradura, com els teatres grecs.
• Enfonsa l'orquestra al fossar.
• No deixa que entri o surti ningú durant la representació.

Característiques de les obres de Wagner:

• Llibrets escrits per ell mateix.
• Arguments simbòlics.
• Ambients fantàstics i idealitzats (Edat Mitjana).
• Ús del leitmotiv.
• Unió de música i text.
• Gran importància de l'orquestra.

Obres destacades: Tristany i Isolda, Els mestres cantors de Nuremberg i L'anell dels Nibelungs.