La Música en Publicitat, Teatre i Cinema: Anàlisi i Evolució

La Música en el Món Publicitari

La música es valora sobretot en funció de la seva efectivitat. Si ajuda a aconseguir els fins comercials de l'anunciant, es considerarà que és una bona música publicitària. La publicitat ben feta té un gran component de creació artística. Amb diferents elements (imatges, text, so...) ha de ser capaç de convèncer a l'espectador. Aviat els preus es disparen i els anuncis passen a ser més curts.

Tipus de Música

• Èxits coneguts: Cançons o melodies que s'adeqüin amb imatges.
• Música culta: Dóna categoria a un producte, ja que indirectament se l'associa amb cultura i perdurabilitat.
• Músiques de nova creació: Solen ser melodies no gaire innovadores, fàcilment relacionables amb els estils musicals del moment.

Teatre i Música

La música composta per acompanyar una obra de teatre no musical s'anomena música incidental. D'altra banda, les manifestacions teatrals no musicals també han fet servir la música, ja sigui per ambientar les diverses escenes d'una obra o per amenitzar els entreactes, trencant una mica l'acció dramàtica.

La Sarsuela

Aquestes sarsueles, amb parts cantades i parts parlades, arriben a tot tipus de públic gràcies als seus arguments i a la seva música, que té marcats accents populars. Algunes de les sarsueles dels compositors més destacats són:

• Pascual Emilio Arrieta -> Marina (1855)
• Tomás Bretón -> La verbena de la Paloma (1894)
• Vicent Lleó -> La corte de Faraón (1910)
• Pablo Luna -> Molinos de viento (1910) // Niño judio (1918).

Teatre Actual

Actualment les manifestacions teatrals també disposen d'una banda sonora que, tot i no estar senyalada en el text, acompanya les escenes i les il·lustra. Però dintre de les representacions teatrals actuals cal remarcar el teatre musical com un fenomen fruit de l'evolució de totes aquelles manifestacions populars paral·leles a l'òpera i que s'han anat transformant de manera diferent segons la situació geogràfica i a través dels segles.

Música i Cinema

Objectius del cinema:

• Els actes s'expressen únicament en llenguatge gestual. Els estudis cinematogràfics acostumaven a tenir en plantilla tota una sèrie de músics, principalment pianistes.
• Quan es projectava la pel·lícula, sempre hi havia una música de fons que era interpretada en directe i que servia (segons algunes opinions) per tapar el soroll intens que produïen les màquines.

Cinema Sonor

Les dificultats tècniques que ocasionava rodar una pel·lícula sonora se sumaren a la inexperiència dels actors de cinema, acostumats a no utilitzar la veu per expressar-se dramàticament.