Música Medieval i Renaixentista: Cant Gregorià, Trobadors i Madrigals

Unitat 3: Edat Mitjana (s. V-XV)

La música s'escoltava a les esglésies i als monestirs. Als monestirs es practicava el cant gregorià:

• Textura: monòdica, a una sola veu, col·lectiu
• Timbre: vocal, a cappella, sense instruments
• Text: sempre en llatí
• Compositor: anònims, no firmaven per humilitat
• Moviment: lent, sense pressa, sense pulsació marcada
• Ritme: lliure, depenent del text, sense compàs, no repetitiu
• Melodia: llarga, segons la frase del text o de la vocal que s'allarga
• Caràcter: de recolliment, relaxant

Els trobadors eren poetes, músics i refinats que cantaven en la seva llengua els ideals cavallerescos del moment: amor, humor... (cants monòdics i polifònics). El cànon oficial de l'església era en llatí, perquè era la llengua culte.

La polifonia (més d'una veu melòdica articulant-se) apareix al segle X. Exemples: Cant gregorià: "Cantiga d'Alfons X el Savi"; Cant trobadoresc: "Tant m'abelis" de Berenguer de Palou.

Cant trobadoresc:

• Textura: monòdica, a una sola veu
• Timbre: vocal, amb acompanyament d'instruments
• Text: en les diferents llengües vernacles, de temàtica humana
• Compositor: trobadors i trobairitz
• Moviment: segons el caràcter
• Ritme: marcat, amb compàs
• Melodia: cantable
• Caràcter: sensual i expressa emocions

Unitat 4: Renaixement (s. XV-XVI)

El Renaixement s'inicia a Itàlia (Florència) i s'expandeix per tot Europa. Els artistes renaixentistes es van interessar per dues cultures: la cultura romana i l'art clàssic. El Renaixement reflectia els ideals del moviment humanista que es va desenvolupar a Europa al segle XVIII.

L'Humanisme és una cultura oberta al món, un pensament enfocat a l'ésser humà. El mecenes és una persona interessada per la cultura que finança els artistes.

Les formes més populars d'aquesta època són les cançons i els madrigals (forma vocal italiana a 4 o 5 veus, de textura polifònica complexa i amb un caràcter descriptiu). Les cançons renaixentistes canten les preocupacions i les emocions humanes. La textura més utilitzada és l'homofònica.

Instruments més utilitzats al Renaixement:

• Cordes polsades: llaüt, violí de mà.
• Cordes fregades: viola i violí de gamba.
• Cordes amb teclat: clavicèmbal.
• Vent: serpentó, bombarda, cornetto, flauta baixa, flauta soprano, sacabutx i xeremies.

Els instruments polifònics són els instruments que no són melòdics. Gràcies a la impremta es van poder escriure les partitures. Exemple de música religiosa: "Missa de Rèquiem".