La Música i els Instruments del Renaixement

Luis de Narváez escriu Los seis libros de Delphin.
Diego Ortiz escriu el Tratado de glosas sobre cúpulas.
Luis Venegas, Alonso de Mudarra i Antonio de Cabezón també escriuen tractats.

Instruments

Vihuela → Viola de mà.
Viola da braccio i cornetto → Instruments anomenats en italià.

Subfamílies dins la corda amb teclat:

• Corda pinçada: espireta, virginal, clavicèmbal.

• Corda percudida: clavicordi.

Instruments no utilitzats avui en dia en la música simfònica: trompeta, timbals, pandero, pandereta, clavicèmbal, arpa, viola de gamba.

L’orgue en el Renaixement és fix o portatiu. Els instruments s’agrupaven en alts (vent-metall) i en baixos (vent-fusta). Les danses eren acompanyades pel llaüt.

Formes musicals

La dansa era un requisit imprescindible per a ser un bon cortès. El Manuscrit de Borgonya, l’Orchésographie i Il Ballarino són manuscrits que tracten de dansa.
Les danses s’agrupaven de dos en dos: una lenta i una ràpida, una binària i una ternària. Noms de danses: Focia, moresca, spagnoletta.

S’improvisen variacions a partir d’un tema popular o gregorià. Aquestes variacions a Espanya reben el nom de diferències, gloses.

Tocata: Forma musical per a instrument de tecla, basada en la improvisació, l’elaboració contrapuntística d’un tema i el virtuisme. Rep el nom Tiento.

El Renaixement català

La unió del Regne de Castella i la Corona d’Aragó condiciona la vida musical a Catalunya. Es produeix un centralisme cultural i polític i la cort desapareix.

Ensalada musical: obra polifònica a quatre veus o més. S’anomena així per la barreja de diversos elements: llengües, gèneres, textures. Alterna estils i ritmes.

Mateu Fletxa el Vell: Va ser mestre de capella de la catedral de Lleida i de les infantes Maria i Joana. La seva producció són les ensalades. Va ser capellà de l’emperadriu Maria.