Música del Romanticisme: Característiques i Formes

Característiques musicals del Romanticisme

1. Independència de l'autor: cada vegada menys subjecte als mecenes i més a editors de partitures.

2. Nous gèneres:

• Lied (cançó alemanya)
• Poema simfònic (Liszt)
• Drama musical (òpera de Wagner)

3. Recerca de l'expressivitat i els sentiments de l'oient.

El Lied

El Lied és una cançó alemanya. Té forma de cançó, el text de la qual sol ser un poema de grans poetes alemanys, per a una sola veu, amb acompanyament.

Simfonies

En el Romanticisme, les simfonies creixen en durada i complexitat, i també fan créixer l'orquestra simfònica. Exemples:

• "Simfonia núm. 3 Heroica" de Beethoven
• "Simfonia Incompleta" de Schubert
• "Simfonia Fantàstica" de Berlioz

Poema simfònic

És una forma musical creada per Franz Liszt. És com una simfonia, però en un únic moviment o part. Sempre està relacionada amb un programa i, per tant, es considera música programàtica.

Països del nacionalisme musical

• Finlàndia: Jean Sibelius
• Noruega: Edvard Grieg
• Anglaterra: Edward Elgar
• Hongria: Béla Bartók, Zoltán Kodály

Petites peces per a piano

El polonès Frédéric Chopin crea la moda de les peces íntimes per a piano. Les formes musicals són bagatel·les, nocturns, poloneses, masurques, etc. Un bon exemple és el nocturn titulat "Tristesa". Moltes famílies compren pianos per a les seves cases i aprenen a tocar una mica per a interpretar aquestes formes intimistes. D'altra banda, Schubert crea la forma pianística Impromptus. Aquesta forma neix arran de les "Schubertiades", vetllades privades a casa de Schubert, on ell i els seus amics tocaven el piano, cantaven lieder, poesies, etc.

Obres per a virtuosos solistes

Els instruments musicals experimenten grans millores, i els compositors componen complicades obres per a instruments solistes, sobretot per al violí i per al piano. Els dos compositors més importants són Franz Liszt per al piano i Niccolò Paganini per al violí. La forma predominant en aquest gènere és el concert per a instrument solista i orquestra.

Música programàtica

Es tracta de música associada a una història que es relata metafòricament mitjançant la música. La història pot aparèixer en un text adjunt a la simfonia. El compositor més important és Hector Berlioz, amb la seva "Simfonia Fantàstica".

Òpera

• Itàlia: Gioachino Rossini ("El barber de Sevilla")
• Alemanya: Richard Wagner: "Tannhäuser"
• França: Georges Bizet: "Carmen"

Nacionalisme musical

És un moviment sorgit als països perifèrics d'Europa per a no ser eclipsats per les grans potències musicals, que són Alemanya i Itàlia. Consisteix a dotar les composicions d'elements de la cultura popular de cada país, com ara melodies populars i ritmes típics de cada zona.