Música del Renaixement: formes i instruments

Renaiximent: Distinció música religiosa i profana. La burgesia és ara influent i rica. S'independitza de la noblesa i el clergat i es converteix en mecenes de les arts i les ciències que retornen a l'estètica clàssica grecolatina. Composta per diverses veus, ritme mesurat i regular i escales modals medievals. Importància més gran a l'home que a Déu.

Motet: composició polifònica de dues o tres veus, cadascuna amb un text i un ritme diferent. En el Renaixement va adquirir més importància, ampliant el nombre de veus i va perdre la peculiaritat de reunir diferents lletres. Acostumava basar-se en textos bíblics.

Missa: extensa composició de textos sagrats de la litúrgia. En llatí. Festius (Nadal, Quaresma).

Coral: més usada en la litúrgia protestant. Melodies profanes o religioses existents. En alemany. Textos senzills i una estructura AB.

Madrigal: forma vocal profana per excel·lència. D'Itàlia a tota Europa. Sentiments de l'ésser humà unint música i text. Idioma de cada país. 4 vegades o més, de vegades acompanyada per un instrument. Claudio Monteverdi.
Cançons: Anglaterra i França, madrigal transformades en cançons (acompanyament musical). John Dowland.
Romanç: romanços poètics de tradició popular (històries reals o inventades). Quatre frases musicals diferents (quatre versos de cada estrofa) a vegades hi ha acompanyament musical.
Villancet: tonadilles cantades pels camperols de les viles (villanus). Origen popular. Una sola veu i acompanyament d'un instrument de corda o diverses veus i a capella.
Ensalada: combinava totes les formes anteriors, idiomes i textures polifòniques, alternava la comicitat i la seriositat. Popular en celebracions de palau. Mateu Fletxa el Vell.

Música instrumental va adquirir una rellevància més gran, es va independitzar de la vocal. Tocar un instrument=signe de refinament social.
Viola de gamba: 6 o 7 cordes. Avantpassat de violoncel. So suau, adequat per a interpretacions musicals d'àmbit domèstic. Diverses mesures.
Viola: pareguda a la guitarra, 6 parells de cordes.
Llaüt: de l'edat mitjana. Diverses parells (o òrdres) de cordes i una caixa de ressonància bombada.
Clavecí: diverses variants (segons la mida), mateix mecanisme; tecla acciona pua, pessiga corda produint so (força incisiu)
Clavicordi: evolució del saltiri, petit, es toca damunt de una taula. Tecla, martellet metàl·lic, percudeix corda i produeix so suau semblant a llaüt.
Sacabutxo: vent metall, avantpassat de trombó de vares. Fi segle XV. Amb altres instr. de vent.
Polifònics: corda + teclat.
Monòdics: vent, s'interpretaven en conjunt (una sola veu).

Música de dansa: tipus específic de música instrumental renaixentista. Estructura condicionada al ball. Ritmes marcats, frases curtes, regulars i amb punts de repòs clars, que es repeteixen amb freqüència. Es combinaven entre si de 2 en 2 (cada parell=un tema, una estructura en comú i contrast en ritme i tempo). Per ex:
Dansa baixa: compàs binari, tempo pausat, passos lents.
Dansa alta: ritme ternari, tempo ràpid, moviments àgils.
Pavana: compàs binari+ Gallarda: compàs terciari.
Branda: origen francès, compàs binari/quatrinari, tempo moderat+ Sarabanda: origen espanyol, compàs terciari i temps lent.
Homofonia: diverses línies melòdiques, mateixa importància, textos es canten alhora, ritme semblant o idèntic i veus tenen una relació de dependència harmònica i arriben a formar acords.
Contrapunt imitatiu, Melodia acompanyada