Música Barroca: Formes, Compositors i Característiques

Diferència entre Cantata Profana i Religiosa

La cantata profana és una forma musical no religiosa, més breu que les òperes, escrita per a ser cantada. Pren com a referència l'estructura del motet i de l'òpera.

La cantata religiosa està composta sobre un text religiós de caràcter líric, amb acompanyament instrumental (orquestra) per a un o més solistes (amb cor o sense) o només per a cor. S'interpretava en la missa protestant.

En un principi, la cantata tenia un origen profà, però va ser immediatament acceptada per l'església.

Diferències i Semblances entre Passió i Missa

La passió és un tipus d'oratori sobre la passió i mort de Crist.

Aquestes obres es representen durant la Setmana Santa.

La missa és una forma musical religiosa. La majoria de misses estan compostes en llatí, el llenguatge tradicional de l'església catòlica.

Les misses poden ser a capella, per a veu humana sola, o acompanyades per una orquestra.

Formes Instrumentals del Barroc

• Fuga: Forma instrumental polifònica que agafa característiques del motet. Normalment és una obra per a instruments de tecla i consta de diverses veus (3-4).
• Suite: Peça musical composta per deu danses breus. Es considera la primera peça on apareixen formes orquestrals. Per tant, podríem dir que la suite és la unió en una sola obra de diverses danses de diferent caràcter i ritme. Pot ser per a un instrument solista, per a un nombre reduït d'instruments o per a una orquestra.
• Sonata: Composició instrumental que pot ser per a un instrument solista (flauta, oboè, violí) acompanyat pel baix continu, o per a dos instruments aguts i el baix continu, que seria l'agrupació més freqüent. A diferència de la cantata, està composta per a ser "sonada", és a dir, per a ser tocada.
• Concerto: Forma instrumental que va aparèixer durant les dues últimes dècades del segle XVII i que es va convertir en una de les més importants del Barroc. És una forma composta per a un instrument solista o diversos instruments solistes i l'orquestra. Està estructurada en tres moviments: ràpid-lent-ràpid. L'instrument rei per excel·lència era el violí, per tant, la major part dels concerts van ser escrits per a ell. S'hi contraposen dos grups d'instruments, el tutti i el solo.

Formes Vocals del Barroc

Les formes vocals del Barroc es classifiquen en profanes i religioses.

Formes Profanes

• Òpera: Forma musical profana amb acompanyament instrumental i destinada a la representació escènica.
• Madrigal: Ja existia al Renaixement. És una composició de tres a sis veus. Té influències del motet i va ser la forma musical secular més important del seu temps.
• Cantata profana: Forma musical més curta que l'òpera, escrita per a ser cantada.

Formes Religioses

• Oratori: Forma vocal no litúrgica del Barroc de caràcter narratiu, sense representació escènica, però amb el desig de representar el text mitjançant la música.
• Cantata religiosa: Composta sobre un text religiós amb acompanyament instrumental per a un o més solistes o només per al cor.
• Passió: Tipus de cantata sobre la mort de Crist que se solia representar per Setmana Santa.
• Missa: Forma musical religiosa, la majoria de les quals estan compostes en llatí.
• Motet: Forma musical religiosa amb acompanyament orquestral i amb baix continu.

Text Religiós Litúrgic i No Litúrgic

Els textos religiosos i litúrgics són aquells que formen part de la litúrgia, com ara un Kyrie, un Gloria o una part de la missa. En canvi, els textos religiosos no litúrgics són aquells que parlen d'àmbits religiosos però no formen part de la litúrgia.

Òpera: Orígens, Característiques i Compositors

La primera òpera de la qual conservem la partitura és Orfeo, de Monteverdi, estrenada el 1607 a Màntua.

L'òpera és un gènere mixt amb veu i instruments. Té text i música, admet la representació teatral i està acompanyada per baix continu.

Els primers compositors d'òperes creien que estaven fent veritables tragèdies gregues i van arribar a anomenar-les "dramma".

Estructura Inicial de l'Òpera

• Recitatiu: Fragment cantat on es desenvolupa la trama argumental.
• Ària: Fragment musical de caràcter líric.

L'òpera sorgeix del canvi de textura del Barroc a la melodia acompanyada (contrapunt-melodia acompanyada). La melodia acompanyada és una textura formada per una melodia i un acompanyament instrumental amb acords. Sorgeix al Barroc quan el madrigal, fet amb contrapunt, adopta aquesta nova textura. Tota la música queda completament infestada, menys Bach, que continua amb el contrapunt.

Característiques Generals de la Música Barroca

Apareix la melodia acompanyada, una veu que destaca mentre que les altres l'acompanyen. Una altra forma que sorgeix és el baix continu, que és la veu en segon terme d'importància i la base harmònica de la música barroca. Entre els instruments, hi trobem l'orgue, que va ser el més utilitzat, el clavicèmbal, el llaüt, la tiorba, la viola de gamba, etc. S'estableix una jerarquia amb els graus de l'escala.

Èpoques del Barroc Musical i Compositors

• 1a època (Itàlia): Neix l'òpera amb Monteverdi.
• 2a època (Itàlia, França, Anglaterra): Es desenvolupa la cantata amb Vivaldi, Francesca Caccini, Barbara Strozzi.
• 3a època (Alemanya, Anglaterra): El concerto amb Bach, Händel.

Creador del Concerto Grosso

S'atribueix la creació del concerto grosso a Arcangelo Corelli, tot i que Antonio Vivaldi també va contribuir significativament al seu desenvolupament.

Concerto Grosso i Concerto Solista

• Concerto grosso: Forma instrumental pura que apareix al Barroc. Està escrit per a un grup de solistes i el grup orquestral.
• Concerto solista: Està escrit per a un solista i orquestra i té un tractament més virtuosístic. S'aprecien bé les qualitats barroques de contraposició dels diferents plans sonors.

Toccata, Cantata i Sonata

• Toccata: Peça instrumental, generalment per a teclat, de caràcter improvisatori i virtuosístic.
• Cantata: Forma musical, originalment profana, de més curta durada que una òpera i sense representació escènica. La cantata religiosa està composta sobre un text religiós de caràcter líric, amb acompanyament instrumental. S'interpretava en misses protestants.
• Sonata: Peça per a ser tocada, en contraposició a la cantata. Hi ha dos tipus de sonata: la da camera (de cambra) i la da chiesa (d'església).

Suite

És l'agrupació de danses de diferent ritme, caràcter i país en una sola obra. És interpretada per un instrument solista o per un grup instrumental. Algunes de les danses més comunes són: allemande, courante, sarabande, gigue, minuet, rigaudon, bourrée, gavotte, hornpipe, chaconne.