Museu Guggenheim de Bilbao.
1.- DOCUMENTACIÓ GENERAL
Títol
Museu Guggenheim de Bilbao.
Autor:
Frank O. Gehry (Toronto, 1929)
Cronologia:
1991-1997.
Estil
Desconstructivista.
Tipologia
Museu.
Materials
Pedra calcària, vidre i titani
.Localització
Bilbao.2,.
ANÀLISI FORMAL
.- Elements de suport i suportats.L’edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Tots ells es combinen i s’uneixen a través dels murs cortina de vidre que doten de transparència al museu –relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantina columna de pedra. L’entrada principal, resolta a través d’una escalinata descendent que estalvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosa l’arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant..- Espai exterior i interior.El colossal museu s’eleva en un dels marges de la ria del Nervión, 16 metres per sota de la costa de l’eixamplament de la ciutat. Aquesta diferència, permet que malgrat els seus 50 metres d’alt, l’edifici no sobrepassi l’altura de les construccions de la ciutat. L’interior es vertebra a partir de l’enorme vestíbul de 50 metres d’altura,al voltant del qual s’articulen els tres nivells de sales expositives, connectades mitjançant passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d’escales. La superfície expositiva total és d’11.000 m2, distribuïts en un total de 19 galeries: Déu de planta ortogonal i nou de planta irregular, configurant-se totes elles amb les formes marcades a l’exterior, en les quals sobresurt la gran sala del peix de 30 metres d’ample i 130 de llarg. Situada a la planta baixa el seu gran espai lliure de columnes li permet acollir grans peces i suportar el seu enorme pes. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital a través de claraboies. La seva construcció no només ha servit com a eix vertebrador en la urbanització de la zona, sinó que ha aconseguit una integració urbanística total en el seu entorn, gràcies al seu atractiu reflex en les aigües i el color metàl·lic dels seus murs d’acord amb la tonalitat atmosfèrica del lloc. En l’actualitat, el museu és, sens dubtem imatge essencial de la ciutat bilbaïna..-
Estil
El desconstructivisme es pot considerar la gran aportació de l’arquitectura entre finals dels anys vuitanta i la fi de segle. Encara que es pot incloure dins del tardomodern, el desconstructivisme posa en dubte tots els principis de l’arquitectura històrica, com la relació entre la forma i la funció,l’equilibri,l’harmonia,etcètera.Basada en principis intel·lectuals que superen allò purament constructiu, l’arquitectura desconstructivista es caracteritza per unes formes turmentades, irregulars, i en aparent estat de desintegració. Aquestes imatges tenen antecedents,però mai abans, no s’havien construït edificis d’aparença tan fràgil i inestable. Per aconseguir-ho, els mitjans informàtics més sofisticats han de donar resposta a uns plantejaments aparentment irracionals.El desconstructivisme es va donar a conèixer com a tendència constructiva amb motiu de l’exposició organitzada al MOMA de Nova York el 1988 per Philip Johnson. 3.-
INTERPRETACIÓ.-
Contingut i significació.El Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té a tot el món, i la seva principal missió és poder exposar a les seves sales qualsevol manifestació i format artístic contemporani, a partir d’un fons propi i de les exposicions temporals itinerants entre la resta de museus de la fundació. No obstant això, hi ha qui diu que la millor obra d’art és el propi museuVistes des del riu, les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que l’acull; i seguint el símil marí, els brillants panels de l’exterior recorden les escates d’un peix
..- Funció
És un edifici destinat a allotjar-hi obres d’art, però també pot entendre’s com una enorme escultura abstracta, un emissor de metàfores relacionades amb les obsessions personals de Gerhy i amb la realitat del País Basc a finals dels anys XX: vaixell ancorat al costat de la ria.