Moviments obrers i conceptes econòmics: Glossari històric

Luddisme

Moviment d'origen anglès contra el nou sistema industrial, manifestat en una acció espontània i violenta que incloïa la destrucció dels instruments de producció, considerats responsables de l'atur.

AIT

Sigla de l'Associació Internacional de Treballadors, organització de treballadors fundada a Londres, coneguda com a Primera Internacional. La formaven seccions o federacions de diversos països i la dirigia un Comitè Central. Defensava l'emancipació obrera i la conquesta del poder polític per alliberar-se de l'opressió econòmica i aconseguir la transformació social. Va donar lloc a socialistes, anarquistes i sindicalistes.

FRE

Federació Regional Espanyola de l'AIT, fundada el 1870 al congrés de Barcelona, establerta i dirigida per anarquistes adeptes a Bakunin, amb 60.000 afiliats. Foren declarats il·legals el 1872, s'alinearen amb els anarquistes i finalment van passar a la clandestinitat.

PSOE

Partit Socialista Obrer Espanyol, fundat a Madrid. D'orientació obrerista i partidari de la revolució social, el seu programa de reformes incloïa el dret d'associació, reunió i manifestació, el sufragi universal, la reducció de la jornada de treball, l'eliminació del treball infantil... El nou partit es va implantar en els medis obrers de Madrid, el País Basc i Astúries.

CNT

Confederació Nacional del Treball. Sindicat fundat el 1910 a Barcelona, amb l'objectiu d'estendre's per tot Espanya. La seva ideologia es basava en la independència del proletariat respecte a la burgesia i a l'estat, la unió sindical dels treballadors i la voluntat d'enderrocar el capitalisme per l'expropiació.

FTRE

Federació de Treballadors de la República Espanyola. Tendència bakuninista, davant la necessitat d'adaptar-se a la nova llei que prohibia organitzacions de caràcter internacional dirigides des de l'estranger.

Esperança de vida

La mitjana d'anys que una persona d'un país que neix el mateix any viurà si la mortalitat es manté fixa per a cada grup d'edat en el futur.

Mortalitat infantil

Indicador demogràfic que assenyala el nombre de defuncions en una població de xiquets menors d'1 any.

Èxode rural

És el desplaçament de la població de zones rurals cap a les zones urbanes. Aquest fenomen és característic de l'època de la industrialització. Normalment és la gent jove la que emigra del camp a la ciutat.

Població urbana

Seguiment de la població que habita en localitats superiors a 5.000 habitants.

Eixample

Conjunt de cases i carrers nous amb què s'eixampla una població. Respon a la concentració de població, indústria i trànsit a les ciutats.

Urbanització

Fenomen que consisteix en la creixença accelerada de les ciutats en població, en superfície i en l'expansió dels modes de vida urbans.

Aranzel duaner

Tarifa oficial que estableix els drets que han de pagar alguns productes determinats per a poder ser importats.

Economia de mercat

Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils. Propi dels estats capitalistes.

Deute públic

Endeutament de l'estat per la venda, al mercat, de títols representatius d'aquest deute. L'emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l'estat i que no sempre és possible d'aconseguir-ho augmentant els impostos.

Mayorazgo

(Primogenitures) Nom donat a Castella durant l'edat mitjana a la institució per la qual un determinat nombre de béns del patrimoni familiar era considerat una unitat inalienable per tal de preveure l'ordre successori, basat en l'heretatge per primogenitura.

Hisenda pública

Conjunt d'òrgans de l'administració de l'estat encarregats de fer arribar els recursos econòmics a les arques de l'estat. Engloba tant les despeses com els ingressos, suposa, doncs, la planificació dels tributs i altres ingressos de l'estat, com l'elaboració dels pressupostos generals de l'estat.

Colònia industrial

Establiment tèxtil situat a la vora dels rius per a utilitzar l'energia hidràulica com a força motriu, compta amb habitatges per als obrers i edificacions per a cobrir les seves necessitats.

Lliurecanvisme

Política econòmica que suprimeix les traves al comerç internacional i postula la lliure circulació de mercaderies. Per la qual cosa s'oposa a qualsevol discriminació contra les importacions de productes estrangers o a qualsevol obstrucció contra les exportacions de productes nacionals. El lliurecanvisme afavoreix la lliure circulació de productes entre països. Discrepa de l'existència d'aranzels, drets duaners i restriccions de productes. Està a favor de la llibertat de comerç.

Proteccionisme

Política econòmica que dificulta l'entrada en un país de productes estrangers que fan competència als productes nacionals. Preconitza la defensa de la producció d'un estat protegint els seus productes de la competència estrangera. Es contraposa al lliurecanvisme.