Moviments Cinematogràfics, Gèneres i Transicions: Guia Selectivitat

Definició de Moviment Cinematogràfic

Segons la pauta de correcció de selectivitat:

“Un moviment cinematogràfic és la producció d’una sèrie de pel·lícules limitades en el temps i l’espai que responen a una sèrie de postulats comuns en el seu moment i proposen formes, convencions i principis de la narrativa cinematogràfica innovadors, que normalment s’identifiquen com a cinema avantguardista o experimental. Els realitzadors s’identifiquen ells mateixos com a artistes, fent valdre tot sovint el concepte d’autoria total del seu producte. Entre els moviments que podem anomenar hi ha els següents:

• Cinema soviètic
• Surrealisme
• Expressionisme
• Neorealisme
• Nouvelle Vague
• Free Cinema
• Cinema Novo
• Dogma 95

Definició de Gènere Cinematogràfic

Segons la pauta de correcció de les PAU:

“El gènere cinematogràfic és la manera de classificar les pel·lícules segons les seves característiques formals o de contingut. Cada pel·lícula pot adscriure’s a un o altre gènere determinat segons els seus elements narratius, l’època en què se situa l’acció, l’argument, els símbols, la base temàtica, el major o menor grau de ficció i versemblança, la tècnica, el plantejament, el desenvolupament i la intenció dramàtica.”

Escena i Seqüència Cinematogràfica

Una escena és cada part de la pel·lícula que transcorre en un mateix espai i en un mateix temps. En el moment en què hi hagi una ruptura temporal o espacial, estem davant d'una altra escena. En canvi, una seqüència és un conjunt d'escenes que conformen una unitat dramàtica amb plantejament, nus i desenllaç. Dins d'una seqüència sí que pot haver ruptures temporals o espacials, encara que, en moltes ocasions, pot constar només d'una escena.

Transicions Cinematogràfiques

Per a unir les diferents parts o seqüències, el cineasta ha de recórrer a diferents tècniques. En llenguatge cinematogràfic, les transicions serien com els signes de puntuació pel llenguatge escrit.

La immensa majoria dels plans de qualsevol pel·lícula s’uneixen entre si amb un tall: acaba un i comença un altre, sense més. No obstant això, molt aviat es va començar a experimentar amb altres formes de passar d'un pla al següent. Alguns d’aquests efectes, que ja provenen del cinema mut, ens resulten excessius en l’actualitat, però es poden tenir en compte com a eines expressives (cada tipus de transició pot connotar una cosa o una altra a l’espectador.)

El Tall

És la transició més habitual. Consisteix a unir, sense cap efecte, dos fragments de pel·lícula. És l’absència de transició, la manera d’unir dues escenes sense interferir-hi. És el més abundant i, de fet, el tall més simple es tracta d'una absència de puntuació ja que és un empalmament directe que no utilitza cap recurs visual entremig. En comparació amb el llenguatge escrit, aquesta transició per tall simple equivaldria a l'espai que separa les paraules i que alhora les uneix. De totes maneres, hi ha altres transicions per tall que sí que generen molt de significat.