Moviments Cinematogràfics: Expressionisme a Nouvelle Vague

L’Expressionisme Alemany

Característiques

• Moviment oposat a l’Impressionisme i al Naturalisme.
• Es va desenvolupar a principis del segle XX en països nòrdics, especialment a Alemanya.
• Va tenir repercussions en arts plàstiques, teatre, poesia, música i cinema.
• Rebutja la realitat convencional, imposant una interpretació subjectiva.
• Distorsiona formes i colors.

En el cinema

• Beneficis plàstics i formals: il·luminació i escenografia.
• Comporta una certa renúncia a la càmera i al muntatge.
• Sovint, és massa teatral.
• Contrasta amb el classicisme de Hollywood.
• Per primera vegada, el cinema és adoptat per la intel·lectualitat europea.
• Temàtica: fantasia, terror, bogeria, com a reflex de la situació alemanya.

Principals Obres i Autors

• Robert Wiene: El gabinet del Dr. Caligari (1919). Expressionisme plàstic. Escenografia al·lucinant. Inquietant.
• Murnau: Nosferatu, la sombra del vampiro (1922). Expressionisme líric. Síntesi entre expressionisme i naturalisme.
• Fritz Lang: Metrópolis (1926). Expressionisme èpic i arquitectònic. Contrast entre la banalitat temàtica i la grandesa visual.

El Cinema Soviètic

• Concepte: Moviment relacionat amb la revolució soviètica de 1917 a Rússia.
• Naixement de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
• Implantació d'un sistema social i polític basat en el comunisme (Karl Marx).

Característiques

• Un cinema de masses: del cinema burgès de Griffith a un cinema popular.
• En benefici de la revolució.
• Funció educadora: formar la consciència revolucionària.
• Barreja ficció i documentalisme.
• Reconstrueix la realitat històrica: objectes, llocs, personatges...
• Absència d’artificis teatrals: molts exteriors, il·luminació, maquillatge...
• Anti Star-system i cinema-mercaderia.
• La principal aportació és el muntatge.
• Kulechov: “efecte Kulechov”.
• Eisenstein: “Muntatge d’atraccions”: el significat d’un pla A radica en el seu encadenament amb el pla B i en l’efecte de xoc que això produeix.

Principals Obres i Autors

• 1919: Lenin crea l’Escola de cinema soviètic.
• Vertov: concepte de cinema-ull (objectivitat i antifricció).
• Pudovkin: La madre (1926). Defensa el muntatge a priori (a través del guió) en front del muntatge a posteriori d’Eisenstein.
• Eisenstein: El cuirassat Potemkin (1925), La vaga, Octubre (1927).

El Surrealisme

Concepte

• Principal moviment artístic del segle XX.
• Literari, pictòric i cinematogràfic.
• Punt de partida: Manifest Surrealista de 1924, escrit per André Breton.
• Factors desencadenants del surrealisme:
  • El dadaisme: Tristan Tzara i la provocació.
  • Precedents literaris: Baudelaire, Swift, Rimbaud, Sade, Lautréamont...
  • Clima polític i social després de la 1ª Guerra Mundial.
  • Fi de l’art burgès.
  • Els joves artistes trenquen la linealitat narrativa i utilitzen el sexe per dinamitar la societat.
  • Volen un art nou, una nova estètica.
  • El psicoanàlisi de Freud: La interpretació dels somnis (1900).
• Freud descobreix l’inconscient. La teoria de la repressió.
• Manifestacions de l’inconscient:
  • Els neuròtics: la repressió origina trastorns lleus o mitjans.
  • Els artistes i la sublimació: utilitzen l’energia del reprimit per crear.
  • Els psicòpates: trastorns greus de la personalitat (sadisme, masoquisme).
  • Tothom: els somnis. Són la realització de desitjos reprimits, però de forma deformada.

Característiques

• Els surrealistes veuen en el Psicoanàlisi un objectiu (deixar que l’inconscient surti) i una metodologia (llenguatge automàtic).
• En cinema tot és planificació, control conscient.
• El cinema surrealista pur és escàs.
• Hi ha una enorme influència parcial del surrealisme sobre el cinema.

Obres i Autors

• 1928: Buñuel i Dalí col·laboren en Le chien andalou, primera pel·lícula surrealista.
• 1930: Buñuel, L’âge d’or, sense la col·laboració de Dalí.

El Neorrealisme Italià

Concepte

• Moviment cinematogràfic al voltant de la 2ª Guerra Mundial (dècada dels 40 i 50).
• Inici del gran cinema italià fins la dècada dels noranta.

Característiques

• Reacció contra el pompós art feixista.
• Producte de la falta de mitjans materials (falta de platós).
• Representa la vida quotidiana, a mig camí entre ficció i documental.
• Utilitza personatges del carrer en lloc d’actors professionals.
• El rodatge s’efectua al carrer: escenaris autèntics.
• Gran càrrega testimonial.
• L’accent es desplaça de l’individu a la col·lectivitat.
• Intenció crítica davant una realitat que no agrada.
• Dues línies: la marxista i la sentimental.
• Estil: actors amateurs, escenaris naturals, sobrietat tècnica, poc maquillatge, diàlegs senzills, il·luminació naturalista.
• Enorme influència sobre altres països: Espanya, Grècia, Mèxic, Japó...

Principals Obres i Autors

• Visconti: Obsessió (1942), Senso (1954), Rocco i els seus germans (1960), El Gatopardo (1964).
• Rossellini: Roma, ciutat oberta (1945), Alemanya, any zero (1948), Stromboli (1949).
• Vittorio de Sicca: El lladre de bicicletes (1948).

Nouvelle Vague

Concepte

• Moviment cinematogràfic de finals dels anys 50 i durant els 60 i 70.
• Reacció contra les estructures del cinema francès del moment.
• Nova generació de joves cineastes francesos.
• Busquen noves formes d’expressió artística a través del cinema.

Característiques

• Llibertat tècnica i expressiva.
• Es proposen retratar la realitat (neorrealisme).
• Defensen el concepte de cinema d’autor.
• Amor sense límits pel cinema.
• S’impliquen en el guió.
• Produccions modestes, però amb gran èxit de públic.
• Càmeres lleugeres de 16mm, sense il·luminació artificial, so directe i sense platós.
• Rodatges ràpids i barats.
• Finalment s’integrarien en la indústria.
• Temes individuals: l’ànsia de llibertat, la vida, l’amor...
• Ruptura del llenguatge audiovisual clàssic: contra les normes i voluntat d’experimentació.

Obres i Autors

François Truffaut

Fahrenheit 451 (1966), Els quatre-cents cops (1959), La peau douce (1964), El petit salvatge (1969), La nit americana (1973).

Jean-Luc Godard

Al final de la escapada (1959), Una dona és una dona (1961), Viure la seva vida (1962), Le mépris (1963), Pierrot le fou (1965), Jo et saludo, Maria (1985).

• Alain Resnais: Hiroshima mon amour (1959).
• Claude Chabrol: El bell Sergio (1958).
• Eric Rohmer: La meva nit amb Maud (1974).