Moviments Artístics del s.XIX: Realisme, Impressionisme i Postimpressionisme

Realisme (Segona meitat del s. XIX, França)

El Realisme prescindeix de símbols i esquemes, buscant el detall i la màxima proximitat amb la realitat. Representa allò que mai abans havia estat objecte de representació. És l'últim estil que podem considerar completament figuratiu, ja que no vol anar més enllà de representar la realitat.

Característiques

• Vol plasmar la realitat de forma exacta, sense embellir-la.
• Recerca d'objectivitat i rebuig del món de fantasia i somnis.
• Temes contemporanis que mostren una crítica social.
• Ús minuciós de la descripció.

Context històric

• La burgesia ha triomfat després de les revolucions del 1848, provocant un desinterès per l'idealisme romàntic.
• Els artistes són conscients dels problemes socials deguts a la industrialització i la desigualtat.
• L'art deixa de banda els temes polítics i se centra en els socials.
• Apareix la fotografia (Louis Daguerre, el seu primer divulgador), que revoluciona l'art, tot i que al principi no podia comparar-s'hi.
• Els artistes presenten l'art al Saló (exposició oficial d'art), organitzada per l'Acadèmia de Belles Arts, on s'ensenyava art neoclàssic i academicista. No tothom hi era benvingut, i es crea el Saló dels Rebutjats (extraoficials independents) per als pintors realistes que no eren acceptats.
• Referents del realisme: pintura barroca i Goya (l'artista pinta el que veu, però tria el que mira; Jean-François Millet pinta la vida camperola).
• Es comencen a trobar obres que retraten el teatre, el ball...

Transició

Édouard Manet (no es considera impressionista, però els joves pintors impressionistes el consideraran el seu mestre) comença a trencar amb els principis de la pintura tradicional i acadèmica:

• Tractament del color: taques planes de color juxtaposades, sense gradacions.
• El color defineix els volums, no el dibuix.
• Pinzellada fluida i solta.
• No usa el clarobscur; les ombres són taques de color, i no s'usen el negre ni colors foscos.
• La llum emana dels colors.
• Manet trenca amb la perspectiva lineal tradicional i crea un nou tipus d'espai, amb sensació de tridimensionalitat per mitjà de plans superposats en alçada i forts contrastos cromàtics.

Impressionisme (Últim terç del s. XIX, França)

Moviment artístic rupturista que busca captar la llum i l'instant. Vol plasmar la impressió visual d'un moment fugaç i la llum d'un espai. La llum i l'atmosfera són protagonistes, més que el tema, que té un caràcter anecdòtic. Només paisatges exteriors, on hi ha la llum. Els artistes pinten a l'aire lliure (pintura plein air), amb una tècnica ràpida, sense detalls, i en quadres de petit format.

Context històric

• Segona revolució industrial.
• Innovacions tècniques i científiques, com la fotografia (que capta la realitat perfectament, però li falta color) i la teoria del color de Chevreul (la gamma cromàtica deriva de tons purs que es mesclen òpticament; els impressionistes volen demostrar aquesta teoria amb pinzellades petites i pures, que unides a l'ull de l'espectador formen el color desitjat). Els colors no s'han de fusionar al pinzell, sinó a la pintura.

Característiques

• Objectiu: representar la impressió de l'artista, plasmant impressions efímeres.
• Aplicació de la teoria de la descomposició dels colors.
• Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color.
• Acoloriment de les ombres amb tonalitats complementàries, sense clarobscur.
• Pinzellada solta i gruixuda.
• Interès per allò estrictament pictòric, no pel tema.

Postimpressionisme (Finals del s. XIX)

Estils pictòrics posteriors a l'impressionisme, que neixen del trencament del grup impressionista. Són artistes que volen anar més enllà, prefigurant l'art del segle XX i inaugurant les avantguardes artístiques.

Característiques

• Anar més enllà de la mera captació de llum i atmosfera.
• Plasmar l'expressivitat de les coses i persones il·luminades.
• El color com a element expressiu, no per representar la naturalesa fidelment, sinó una visió més subjectiva del món.
• Recuperació de la importància de la forma.
• Colors vius i intensos.
• Pinzellada perfectament visible.

Figures destacades: Paul Gauguin, Henri de Toulouse-Lautrec, Vincent van Gogh (obra que transmet gran càrrega personal, amb colors purs i intensos, pinzellada ràpida i corba, i figures contornejades amb línies de tons obscurs; precedent del fauvisme) i Paul Cézanne (vol arribar a l'essència d'objectes i persones, reduint-los a formes geomètriques; considerat el pintor de l'espai, el volum i les formes; precedent del cubisme, influirà en el fauvisme i l'expressionisme).

Francisco de Goya

Difícil d'enquadrar dins un estil. Iniciador de la pintura moderna, relacionat amb el romanticisme (color, moviment), l'impressionisme (pinzellada), l'expressionisme i el cubisme.

Anàlisi d'obres

El jurament dels Horacis

: Jacques-Louis Davis. 1784. Neoclassicisme. Musée du Louvre. Oli sobre tela: CH: aplica a la pintura els principis eterns del classicisme. Comença amb temes històrics/mitològics, passa a plasmar fets històrics presents(avenç cap al romanticisme). David es la representació del neoclassicisme pictòric. Neoclassicisme sorgeix de l'il·lustració(raó, simplificació de l'època grega). Creixement de la burgesia→ Revolució francesa, caiguda d'Antic Règim i absolutisme. Inici de liberalisme i nacionalisme. AF: -Composició racional, equilibrada, tancada i centrípeta basada en triple arcada del fons, que coincideix amb els 3 grups de personatges (masculins en forma rectangular, femenins triangular).-Dibuix predomina sobre el color, us de linia ondulada x dones i recta per homes. -Colors: brillants i freds. Equilibri cromàtic (vermell a les 3 parts dividides). -Llum projectada de fora l'esquerra(Caravaggio)= sensació de proximitat de les figures. -Personatges en el mateix pla. -Dinamisme contingut x contrast d'actituds femenines amb masculines(→dramatisme tens). -Composició profunda, espai representat frontalment amb perspectiva lineal. AC: Funció propagandística(difón valor moral). Vinculat a la revolució(l'art es posiciona amb la política). És un moment històric(mitologia grega). S'exalta la tragèdia humana i dramatisme(=afageix la mare dels horacis) Contrast entre heroi masculí i sensibilitat femenina. Influència d'art clàssic, Poussin i Raffael, Caravaggio. ENTERRAMENT A ORNANS: Gustave Courbet. 1849/50. Realisme. Musei Orsay. Oli sobre tela. CH: Mitjans s.XIX cau monarquia, 2n imperi napoleònic. Apareix la fotografia. Usen el realisme(deixen el romanticisme)= presentar la realitat de forma objectiva i sense idealitzar. Emfatitza temes mai vistos, quotidianitat. AF: -Composició tancada(personatges enfocats cap al mig). -Personatges en 1 mateix pla(creen figura horitzontal a manera de fris). -Creu(amb crist crucificat)= focus de l'obra(sobresurt d'horitzontalitat). -De la línia d'horitzó convergeixen diagonals descendents(provenen de la creu). -Clot: contrapunt d'esquema compositiu(profunditat).  -Distribució de personatges i creu mostra els diferents plans(tridimensionalitat). -Llum realista, tènue, colors apagats AC: Funció estètica. Rebutjat(de l'expo. universal) x trencar normes temàtiques academicistes. Escena real(personatges identificats). Precedents: Barroc, Hals, Rembrandt, Velàquez. Influència a impressionistes(Monet). 

EL 3 DE MAIG: Francisco de Goya. 1814. Neoclassicisme. Museu del Prado. Oli sobre tela. CH: Goya evoluciona del rococó→neoclassicisme→  preromanticisme(naturalisme, realitat sense idealitzar). 2/05/1808= atac de França a Madrid; el 3 de Maig executen als suposats alçats(morts d'innocents). Josep Bonaparte rei d'Espanya. Inici de Guerra d'Independencia(6 anys). AF: -Una part té pinzellada llarga i solta, la part dels soldats=pinzellada curta i precisa. -Perspectiva Aèria(fons en penombra i figures properes nítides=Caravaggio). -Composició tancada. -Fanal fa l'eix vertical amb la torre. -Soldats en diagonal(donen l'esquena a l'espectador=deshumanitzant-los). -Afusellats= desordenats, amb dinamisme. -Contrastos lumínics, tenebrisme= efecte dramàtic. La llum separa, simbòlicament, les 2 zones. -Personatge amb la camisa blanca=nota de color→ protagonista. AC: Funció decorativa o comemorativa. Encàrrec del govern de regència de les corts de Càdiz el 1814. Contra irracionalitat i atrocitat de la guerra. Contrast de llum simbolitza bé-mal. Pintat 6 anys després dels fets. EROS I PSIQUE: Antonio Canova. Finals s.XVIII. Neoclassicisme. Grup escultòric exempt multifacial. Museu de Louvre. Marbre policromat x joc de brillantor. Tècnica de la talla. CH: Revolució francesa, ideals de liberalisme i il·lustració (representar ideals universals). Neoclassicisme→ resposta a excessos barroc i rococó, inspiració en art grecoromà (racionalisme, ordre..). Canova: bellesa idealitzada, forma humana precisa i delicada. AF: -Composició tancada i centrípeta amb la intensitat al centre, ritme equilibrat. -Centre coincideix amb 2 diagonals de ales i cos(Psique) i cama(Eros). -A punt de besar-se=augment de intensitat. -Bellesa idealitzada i forma humana(harmonia de proporcions i anatomia, cossos amb simetria i detalls anatòmics). -Dinamisme subtil=disposició dels cossos i la fluïdesa de la linia. -Personatges(nus -pubis de Psique) evoquen serenitat, idealisme clàssic(rostrs idealitzats). AC: Funció estètica, propagandística. Encaàrrec de Hendrik Van Leyden(1787). Simbolitza l'amor en la seva forma més elevada(pur, ideal). Harmonia i idealització(ideals romàntics, neoclàssics). Mite grec. Precedents: Bernini, Grecoroma, Michelangelo. TORRE EIFFEL: Gustave Eiffel(enginyer i arquitecte). 1887-89. Arquitectura moderna i de ferro. Metall i ferro. CH: 2a Revolució industrial: nous materials constructius. Volia ser exposada a la Expo. universal, societat en contra de la seva construcció. 

TE: AF: -Planta quadrada→s'aixequen pilars inclinats unint-se en piràmide. Elements suport: fonaments que formen un quadrat. -Part sustentada: milions de peces metàl·liques, materials de connexió, ferro i pintura.        -Part sustentada: 3 plantes. 1(58m alçada, 4200m2). 2(116m, 1650m2). 3a(276m, 350m2)→Despatx de Gustave i maqueta 1:50. AC: Funció: originalment ser exposada a l'Expo univ, ara turística. Demostrar modernitat, revolució dels seus dissenys i poder industrial de Paris. Precedents: Pont Coalbrookdale, el Crystal Palace. MAGATZEMS CARSON: Louis Sullivan. 1899-1901, ampliat 1903/04. Escpña de Chicago. Edofoco civil destinat al comerç. Chicago. Formigó armat, ferro i vidre. CH: Sullivan:creador dels gratacels, pare d'arquitectura moderna. 2a revolució industrial, societat de consum, esperit funcional i innovador dels enginyers. Escola de chicago=1871 incendi a Chicago→s'ha de reconstruir: ràpid, eficaç, construeixen verticalment. Edificis en alçada. AF: -Planta lliure(columnes, pilars trenquen continuitat d'espai). -Sostingut x esquelet de formigó armat(estructura interna de ferro, no depèn de murs de càrrega). -Columnes, murs, pilars no sustentants(decoratiu o de tancament). -12 pisos alçats. -Llum=element predomina a l'interior, sensació amplitud, espai diàfan. -"Forma segueix la funció de l'edifici". -Façana: 2 parts. 1(entresol i 1): aparadors de vidre, 2 bandes d'ornamentació(ferro). 2:repeat el mòdul(finestres horitzontals). -Sobrietat i adaptació urbanística. AC: Funció econòmica, comercial. Pensament de Sullivan "".  Influencia funcionalisme europeu(via laietana Bcn). EL PENSADOR: Auguste Rodin. Finals s.XIX. Impressionisme. Museu Rodin. CH: ple desenvolupament de la 3ª repú industrial. París: ciutat artística i cultural de l’època. Impressionisme: representar realitat d’un enfocament diferent. AF:Escultura exempta, d’infinits punts de vista. Material de bronze amb tècnica de fosa. Home adult, nu i assegut en una roca. Monumentalitat de la figura. Tensió implícita en el cos, tot i que no presenta cap mena de moviment. Composició tancada i centrípeta. Ús de diferents textures (escultor utilitza les seves mans per esculpir) = llum reacciona de manera desigual. AC: Tema simbòlic i metafòric. Representa l’home racional capaç de pensar i ser conscient de la seva existència. Funció: havia de ser representació de Dante reflexionant sobre porta d'infern, acaba sent home pensant. LLIBERTAT GUIANT AL POBLE: Eugène Delacroix. 1830 (primera meitat del s. XIX). Museu Louvre. Romanticism

LLGP: CH: Fi de l’Antic Règim, Revolució Francesa i revolució industrial. Nous mitjans de transports (tren) i noves fonts d’energia. Augment demogràfic a Europa. Autor contribueix a la guerra amb el pinzell, amb una visió artística. AF: Oli sobre tela. Composició piramidal. Predomini color sobre línia. Llum focal (clarobscur). Gesticulació expressiva (braços oberts i cames). Violència explícita. Subdivisió de l’escena (primer pla: grup de personatges; segon pla: obert i infinit). AC: Tema: revolta de parís dies 27, 28, 29 juliol 1830. La llibertat com a dona. Funció: compromís i propagandística. NIT ESTELADA: Vincent Van Gogh. 1889. Postimpressionisme, art modern. MoMa(ny) CH: Desenvolupament de les indústries amb noves fonts d’energia. Augment del capitalisme i aparició dels anarquistes i marxistes. Moment de l’impressionisme i postimpressionisme. Influència de la fotografia i pintures japoneses. Autor: Trastorn mental, pobre, mantingut pel seu germà. Va pintar +200 obres en 1 any. AF:  Oli sobre tela. Pinzellades amples, gruixudes vigoroses (tret molt característic de Van Gogh). Composició oberta. Terç superior: cel, ondulacions../ Terç inferior: poble, formes esquemàtiques… Xipre, i campanar uneixen els 2 entorns. Profunditats per plans perpendiculars, formes planes i esquemàtiques. Predomini color sobre la línia. Domini colors obscurs, però n'hi ha uns que no correspon a la realitat. INFLUÈNCIA: admira figura, pinzellada i color Delacroix. AC:  associem molt els paisatges que pintava amb la vida, la mort i la resurrecció (depenen de l’estat que es trobava. Pinta aquesta obra m’entres estava ingressat al sanatori (ho sabem gràcies a les cartes que li enviava al seu germà). Expressar la seva lluita interna i la seva percepció del món. Funció estètica i terapèutica, per deixar tota la seva angoixa en els quadres. IMPRESSIÓ DEL SOL IXENT: Oscar-Claude Monet. 1872. Museu Marmottan Monet. Impressionisme. CH: París ciutat cultural artística d’EU. Nova construcció EU: s’unifica Itàlia i s’organitza imperi alemany. França caiguda 2ª imperi i hola 3ª repú. Autor: En l’exposició impressionista el van rebutjar per ser un quadre inacabat  AF: Pintura a l’oli sobre llenç. Obra de poques dimensions. Predomini color sobre la línia. Pinzellades curtes i ràpides = Descomposició del color per les pinzellades. Predomini color blau i carabassa. Sensació d’inacabat. Pintura en un moment puntual (alba) i lloc determinat (port). AC: Tema: calma del sol naixent al port de Le Havre. Precedent Postimpressionisme. Estètic i decoratiu. 

CASA MILÀ/PEDRERA: Antoni Gaudí. 1906-12. Modernisme. Arquitectura domèstica. A l'eixample bcn. CH: Segona revolució industrial, i París capital europea de l’art. Burgesia s’enriqueix i comença a encarregar edificis luxosos i innovadors. Època en què inicien les avantguardes artístiques per trencar amb la tradició. Gaudí, autor gran importància, conegut per la Sagrada família. AF: Utilitza nous materials constructius: ferro, pedra i maons. Planta lliure i murs sense funció de càrrega. Predomini de les línies corbes a l’interior i a l’exterior. Innovació de la seva tipologia com habitatge comú de l’Eixample. Presenta dos patis interiors asimètrics que faciliten la il·luminació i la ventilació. Façana connectada a l’edifici amb un complex de sistema de bigues i tirats de ferro. Edifici de caràcter escultòric i singular. AC: Obra d’art total, integra totes les arts. Inspiració en les formes de la natura. No té significat, nom provè de la construcció de la façana, on deixava pedres al solar de davant. És un habitatge, arquitectura civil. DEJEUNER SUR L’HERBE: Edouard Manet(1832-83). Impressionisme. Pintat el 1862-63. Oli sobre tela. Està al Musée d’Orsay(Paris). CH: Exhibida per 1r cop al Saló dels Rebutjats(París) el 63. Va crear gran controvèrsia i fou rebuda amb moltes crítiques→ va desafiar les convencions artístiques i socials de l’època. Transformació de la societat parisina per la industrialització, urbanització i canvis en relacions polítiques, socials. Desafia les normes: pintures històriques i religioses=respectades; les escenes de genere=idealitzades o moralment edificants. L’obra és un punt de referència de la discusió sobre la naturalesa de l’art i el seu proposit a la societat. AF: Pinzellades breus i soltes, juxtaposades(base de l’impresionisme). COMPOSICIÓ, ESPAI TRIDIMENSIONAL: Col·loca els personatges en un espai obert sense estructura formal de paisatge. Espai central: 3 personatges: 1 dona nua i 2 homes vestits, junt amb la dona del fons, creen una estructura piramidal. A la perspectiva lineal diferenciem 3 piramides dins la grossa. Composició recorda a la tècnica pastoral(introdueix natura morta=bodegó en 1r pla). Els personatges donen sensació de proximitat, naturalitat. Clariana de tonalitats blaves i espai que s’eleva(x efectes atmosfèrics, cromàtics) al fons. LLUM I COLOR: Nou tractament del color: taques planes de color juxtaposades sense gradacions(ni ombres). NO fa us de clarobscur. A la part de darrere(rierol) hi ha sensació de transparència.

Predomina el color verd(dif. tonalitats)→efecte de violents contrastos cromàtics. Contrast entre les tonalitats blanques de les dones i negres(fosques) dels homes. Color>Dibuix. La llum emana dels colors. Crea una atmosfera entorn als personatges. Gradació: entre lluminositat dels nus i l’ombra dels troncs. Personatges sense llum matisada. 

FORMES I VOLUMS: Figures realistes. Postures quotidianes sense tensió. El personatge es relaciona directament amb l’espectador(a través de la mirada). L’home que té la mà alçada dona dinamisme a l’obra. Els personatges es representen relaxats, despreocupats, sense pudors(tot i la nuesa). La distribució dona sensació de que els elements s’han enganxat artificialment sobre el paisatge. Els personatges són persones reals(Leenhoff i Suzanne(germana de Leenhoff)Eugene(germà Manet)Victorine Meurent(model). Hi ha dinamisme: interacció dels personatges, contrast entre postura oberta dels homes i tancada de la dona. Profunditat amb les textures i contrastos cromàtics i atmosfèrics. 

AC:  

FUNCIÓ: Decorativa, vol expresar quotidianitat. És realista i avança cap a l’impressionisme. L’obra és una representació del que Manet creu que ha de ser la pintura. Ruptura de la persepectiva renaixentista(creacio d’espai a través de la llum i color). Rebutjada x la crítica i públic x contingut escandalós(provocació: personatges tranquils tot i la nuesa). Desafiament de las normes de societat. Fou rebutada del saló d’art(París) x questions morals, i va ser al final exposada al saló dels rebutjats. 

PRECEDENTS: Courbet, Tiziano, Goya, Velazquez, art japonés. Rafael i Tissot(x aquest quadr)

INFLUÈNCIES: Impressionistes. Monet, Renoir, Sisley, Cézanne… Es recrea el seu quadre.