Moviments Artístics del Segle XX

Funcionalisme:

Al començament del segle XX, l'arquitectura moderna va rebutjar les tendències historicistes de la centúria anterior i va assumir les transformacions d'un nou món caracteritzat definitivament per la preponderància del desenvolupament tècnic i industrial. El culte a la màquina marcà el signe de l'arquitectura i de la planificació urbanística del que s'ha anomenat Moviment Modern.

Arquitectura Funcionalista:

Formes bàsiques i molts vidres a les edificacions.

Walter Gropius

Arquitecte molt famós. Primer director de l’escola Bauhaus. Arquitecte racionalista.

Ludwig Mies van der Rohe

(Aquisgrà, 27 de març de 1886 – Chicago, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del segle XX.

Una de les seves obres més conegudes és el Pavelló d'Alemanya que va realitzar per a l'Exposició Internacional de Barcelona en 1929. Al mateix temps va dissenyar la coneguda com Cadira Barcelona, representativa del mobiliari d'aquest pavelló.

Fauvisme

Principis del segle XX. L'origen del seu nom prové de la paraula francesa "fauves", feres, i es relaciona amb l'ús que en van fer dels colors.

Característiques:

- Entén que el color és l'element essencial de l'obra pel que prescindeix de la llum i la profunditat. Treballen amb formes planes de color i la profunditat o espai venen donats pels mateixos colors.

Encara que el fauvisme està lligat a la representació de la naturalesa, és a dir, dels objectes recognoscibles, no busca la representació naturalista, sinó exaltar el valor del color en si mateix, al qual prefereixen usar en el seu estat pur i de manera directa.

- Es trenca la tradició d'associar el color amb l'objecte representat i s'aplica el color sobre la tela de forma violenta (d'aquí la relació amb l'origen del seu nom). El color és independent de la forma o la figura, per això el color d'un cavall pot ser blau.

- Desinterès per la profunditat espacial, la perspectiva i el modelatge i, amb això, pel clarobscur. Les figures del pla fauvista solen ser planes, i algunes vegades apareixen delimitades per gruixuts contorns. S'esvaeix, doncs, la pretensió de construir imatges que imitin el món visible.

- Instint i impulsivitat.

- Traços espontanis i solts. En coherència amb el sentit de l'instint, en la pintura fauvista dominen els traços espontanis.

- Es dona prioritat a la subjectivitat de l'artista que no pas a representar la realitat com a tal.

- Els temes del fauvisme podien abastar l'espectre dels retrats, els paisatges, els objectes quotidians, la relació idíl·lica de l'ésser humà amb la naturalesa i les escenes d'interiors.

Autors: Henri Matisse, André Derain, Maurice de Vlaminck

Expressionisme (solament pintura)

L'expressionisme va ser un moviment artístic, cinematogràfic, musical i literari que va començar com a estil pictòric a Alemanya durant la transició del segle XIX al segle XX. Després es va expandir a altres disciplines i regions fins a aconseguir la seva maduresa entre 1905 i 1933, deixant per fora la interrupció que va significar la Primera Guerra Mundial.

Característiques:

- Preferència per les formes anguloses.

-

- La figura es deforma per a ressaltar el sentiment.

- Construcció de l'espai oblic (línies obliques).

- Superposició d'escenes.

- Coloració expressiva. Bé colors resplendents (vibrants, ben fosos o separats), bé colors patètics.

- Tècnica violenta que acudeix a la improvisació.

Artistes

Vassili Kandinski

Franz Marc (animals a les seves obres):

Cubisme

Data: va néixer el 1907 a França i va finalitzar en 1914 de la mà dels pintors Pablo Picasso, Georges Braque, Juan Gris.

El moviment cubista estableix, per primera vegada en la història, una autèntica ruptura amb l'art occidental que, fins llavors, es basava en la imitació de la naturalesa i en la idea de bellesa.

Característiques:

• Ruptura del principi d'imitació de la naturalesa en l'art:
• Síntesi i geometrització:
• Incorporació de tècniques no pictòriques:
• Supressió de la perspectiva i el clarobscur: Atès que no interessa la imitació de la naturalesa o dels modes de percepció òptica, el cubisme no s'interessa en el clarobscur i en la perspectiva, elements plàstics al servei del principi de versemblança.

• Superposició de plans:

Futurisme

El futurisme va ser un moviment d'avantguarda italià que es va donar a conèixer el 20 de febrer de 1909, quan el diari Le Figaro va publicar a París el Manifest futurista, revolucionant les tècniques i el llenguatge de la literatura i les arts. Per això, va assumir com a nom el terme futurisme, que significa 'moviment orientat cap al futur'.

Neix com un moviment literari, malgrat que va ser un moviment italià que va arribar a altres països per el seu punt radical i masclista.

Característiques del Futurisme:

• Trencament amb la tradició estètica.
• Reflecteix l’amor a la tecnologia i a les màquines.
• El temps es va congelant i passa d’una manera diferent.
• Expressaven la seva càrrega de violència per reflectir que són els millors.
• La bellesa no és a la figura sinó al moviment d’ella.

(Futurisme) Característiques arts plàstiques:

• Ritme i dinamisme.
• Color vibrant i enèrgic en la pintura.
• Angulositat freqüent.
• Descomposició geomètrica.
• Creuament de diferents plans en un pla únic.

(Futurisme) Autors: Umberto Boccioni, Carlo Carrà, Giacomo Balla, Anton Giulio.

Art Abstracte

L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del segle XX.

- Ben planificat

- Estructures

- Geometria

Ús de colors primaris

Piet Mondrian.

Suprematisme

- Colors que contrasten: Normalment vermell, blau i verd.

- Formes quadrades, triangulars i circulars.

- Fons blanc:

Subjectivitat:

Kazimir Malevich