La motivació en l'esport

La motivació en l'esport

La motivació és la força interna que té cadascú per fer qualsevol tipus d'activitat (física i/o cognitiva). Ens provoca actuar, moure'ns i mantenir-nos en acció.

En l'àmbit esportiu, la motivació és un producte d'un conjunt de variables socials, ambientals, i individuals, que determinen la intensitat en la pràctica, la persistència i el rendiment.

Bàsica

(Determina el compromís de l'esportista amb l'activitat. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...)

• Motivació intrínseca (és més important, ja que bé donada de la mateixa persona): Joc i l'Agonisme. Lligada a l'activitat i a la pròpia personalitat
• Motivació extrínseca (be donada d'una altra persona): Èxit, Associació, Estètica. Lligada a la relació social i l'entorn

Quotidiana

(interès de l'esportista per l'activitat diària i la gratificació immediata.

Si no hi ha motivació bàsica, els esportistes no assoliran el nivell de compromís suficient per afrontar reptes ambiciosos. Amb la motivació quotidiana proposa una experiència diària més grata, però incrementa el risc de caure en un estat de conformisme que frena l'interès i esforç per objectius esportius més ambiciosos.

Motivació a l'entrenament: Per tal d'assolir el màxim rendiment cal: MOTIVACIÓ BÀSICA i MOTIVACIÓ ESPECÍFICA PER A L'ACTIVITAT

L'estancament o abandonament de molts esportistes (promeses i d'èlit) es produeix perquè la seva motivació bàsica per assolir els èxits esportius, que requereixen elevades dosis d'esforç, disciplina, persistència i autocontrol, són insuficients. Cal motivar per: obtenir el màxim benefici de l'entrenament, reduir l'absentisme, aprofitar el temps, implicació dels esportistes…

Motivació durant l'entrenament: Tenir recursos (capacitat d'adaptació), Formes jugades (jocs), Ambient de treball, Tasques significatives, Suport verbal, Variabilitat

Estrategies per transmetre la motivació:

1. APTITUD I PREDISPOSICIÓ DEL TÈCNIC... Si jo no estic motivat no transmeto.
2. EVITAR LA MONOTONIA DE L'ESCALFAMENT... Variants: direcció de les curses, entrenament coordinatiu, jocs, d'inici amb pilota, per parelles, segons estil tradicional...
3. LES ORDRES... feedback positiu, el to de veu, reforçar…
4. VARIABILITAT TASQUES.
5. L'AMBIENT DE TREBALL
6. PROPOSA ACTIVITATS.

Important: LA MOTIVACIÓ COM A ELEMENT MULTIPLICADOR PERÒ Si tens un burro i el motives tindràs un burro motivat, però mai tindràs un cavall de carreres.

La motivació en els partits:

La motivació incontrolada ens pot conduir a accions impulsives inadequades, perdent el referent tàctic i/o la concentració en l'objectiu.

La motivació després dels partits

Recuperar físicament i psicològicament els esportistes... Sobretot quan el resultat no ha sigut satisfactori.

Motivació en els esports d'equip

La motivació individual ha d'anar coordinada amb els interessos col·lectius. Cal que l'equip tingui uns objectius atractius, i que cada jugador tingui uns objectius individuals, que els relacioni amb els objectius del conjunt, i que aquests beneficis col·lectius els proporcionin beneficis individuals.

Necessitats de les persones per influència de la motivació:

1. AUTOREALITZACIÓ (moralitat, creativitat, espontaneïtat, falta de perjudicis…)

2. RECONEIXEMENT (Autoreconeixement, confiança, respecta, èxit…)

3. AFILIACIÓ (Amistat, afecte, intimitat social…)

4. SEGURETAT (Seguretat física, de recursos, moral, familiar, de salut…)

5. FISIOLOGIA (Respiració, alimentació, descans, sexe…)

ELS BENEFICIS I ELS COSTOS LA MOTIVACIÓ DEPÈN, EN GRAN MESURA, DE L'ATRACTIU DELS BENEFICIS (prestigi, satisfacció personal, aprenentatge, diversió...), DELS COSTOS NECESSARIS PER ASSOLIR AQUESTS BENEFICIS (hores d'entrenament, esforç físic i psicològic, patiment, disciplina...), I DE LA RELACIÓ ENTRE BENEFICIS I COSTOS Exemple típic: equip de regional on els esportistes no cobren... Important: No es pot motivar als esportistes parlant tan sols dels beneficis, han de conèixer els costos.

COM MÉS PETITS SIGUIN ELS COSTOS MÉS GRAN SERÀ LA MOTIVACIÓ? NO, els costos han de ser prou alts per tal que l'esportista valori la importància de l'esforç personal, però proporcional al possible benefici i, evidentment, viable per l'esportista en funció de la seva disponibilitat i les seves possibilitats reals.

Compromís dels esportistes: Els esportistes han d'adquirir el compromís d'assolir els beneficis afrontant els costos. Exemple: jugadora que vol ser titular Per aconseguir aquest compromís cal escoltar els desitjos i les opinions dels jugadors/es… Entrenem el dissabte al matí per… Calen reunions individuals… i reunions col·lectives (fins i tot per zones)... però han de ser poques si volem que siguin efectives.

CREACIÓ DE GRUPS. LES ACTIVITATS I ELS ROLS.

És una predisposició adquirida i sistemàtica de la conducta cap a determinats objectes del món social (persones, situacions...).

Les diferents actituds són tendències a comportar-se de determinada manera.

En general, les actituds són apreses, poden ser bones o dolentes i, en qualsevol cas estan formades per 3 components: COGNITIU, AFECTIU, CONDUCTUAL LES ACTITUDS:

Components cognitius: Es basa en la informació que rep l'individu del medi social o lloc on viu. (coneixements, creences, idees pensaments…)

Component afectiu: Vessant emocional o sentiment de la persona. (odi, simpàtica, temor, compassió, amor, respecte…)

Component conductual: Tendència innata a comportar-se d'una determinada manera.

CANVI D'ACTITUDS: - Les actituds de les persones al ser apreses poden ser modificades o canviades.

- El procés de canvi d'actituds és essencial, ja que d'aquesta manera es pot aprofitar la màxima potència de les persones en sentit positiu.

- És molt important donar models de conducta d'imitació que siguin positius, així els infants es fixaran més en el què fem que en el què diem.

- Des del punt de vista educatiu, si es vol canviar l'actitud d'una persona, és molt important incidir en l'educació dels seus valors i creences.

Hi ha moltes teories que intenten explicar el canvi d'actituds en les persones de manera coherent.

Totes són vàlides, cal mirar-les i entendre-les en conjunt.

1. Teoria de la dissonància cognitiva: • Quan la persona té 2 cognicions (idees, pensaments o creences) contradictòries d'una mateixa situació, persona o objecte genera una tensió psicològica desagradable en l'individu, que impulsa a trobar la forma de disminuir o resoldre aquesta dissonància en forma de canvi d'actitud.

• Per això, les persones poden recórrer a 3 estratègies: – Canviar de conducta concreta – Canviar la creença inicial – Afegir una nova creença que el porti a l'equilibri

2. Teoria de la Gestalt: • Aquesta teoria es basa en la gran influència que el grup té en les persones.

• La persona es transforma en funció del seu entorn social: la seva tendència no és cap a si mateix sinó cap a altres.

• Els altres tenen una forta influència tant en la creació d'actituds com en el canvi de les actituds ja existents.

3. Teoria de l'aprenentatge social:

• Aquesta teoria es basa en l'aprenentatge que fem sobre el nostre entorn.

• El procés de canvi de les actituds serà un aprenentatge social. És a dir, les persones poden canviar d'actitud en funció de l'observació del resultat de la conducta dels altres.

Si es veu que altres persones reben premis o càstigs segons una determinada actitud, s'aprèn per observació allò que es vol aconseguir.

ELS ROLS: El rol és el conjunt de funcions, pautes, comportaments i drets definits socialment i culturalment que una societat determinada espera d'una persona d'acord al seu estatus social adquirit o atribuït. Són la manera de comportar-se cada un.

Nivell socioemocional positiu: Encoratjador, solidari, animador… (persones solidàries, recolzen els altres…), Reductor de tensions (persones que relaxen l'ambient, bromegen, mostren satisfacció…) Harmonitzador (persones que escolten, comprenen, busquen l'acord…)

Nivell de tasques contributives: Organitzador, iniciador o activador (persones que proposen i suggereixen idees, prenen la iniciativa, donen instruccions…). Contribuïdor (persones que manifesten la seva opinió, valoren, analitzen, expressen idees o sentiments…). Aclaridor o connector (persones que orienten, informen, repeteixen idees, assenyalen punt en comú…)

Nivell de tasques: recerca d'orientació: Interrogador (persones que demanen orientació, opinions, que els confirmin o repeteixin les coses…). Contribuïdor (persones que mostres interès per les opinions, les actituds, les valoracions dels altres…). Aclaridor o connector (persones que demanen consell, instruccions…)

Nivell socioemocional negatiu: Passiu indiferent o desertor (persones que manifesten passivament la seva falta d'interès, no ofereixen ajuda…). Manipulador o dominant (persones que sempre es reafirmen en les seves opinions i no donen opció al diàleg (focus d'atenció)). Aclaridor o connector (persones que es mostren antagonistes, es permeten menysprear els altres, es defensen agressivament…)

ROLE - PLAYING És una tècnica a través de la qual se simula una situació que es presenta a la vida real. Quan practiques aquesta tècnica has d'adoptar un paper d'un personatge concret i crear una situació com si es tractés de la vida real. L'objectiu és imaginar la forma d'actuar i les decisions que tindrà cadascun dels personatges en les diferents situacions.

LA SOCIOLOGIA COM A CIÈNCIA:

La sociologia és la ciència que estudia els processos de canvi social. Intentar estudiar perquè passen les coses

NOCIÓ DEL SOCIÒLEG:

1. Comprendre la societat de manera disciplinada.

2. Han d'haver-hi dades. Disciplina de caràcter científic.

3. Busca objectivitat (control de les preferències i perjudicis).

4. Importància de la metodologia.

5. Metodologia no és el seu objectiu.

6. Interès teòric.

7. Les coses no son el que semblen, les aparences enganyen.

SOCIOLOGIA EN FORMA DE CONSCIÈNCIA

3.1. La perspectiva desemmascarada de la sociologia: Les aparences enganyen

3.2. La relativització de la sociològica: Tot és relatiu

3.3. El cosmopolitismede la sociologia: La sociologia sintonitza perfectament amb el cosmopolitisme, i té molta força i poder. Tenir gent que posa en dubte tot no agrada, i la cosmopolista diu que no tothom pensa igual, que un pot pensar una cosa i algú altre una altra. No hi ha cap que no tingui la raó, ja que no se sap.

L'HOME DINS LA SOCIETAT (DURKHEIM)

El control social

(heteronomia) Quins mecanismes existeixen per control social perquè ningú faci res greu:

1. La violència.

2. L'amenaça de la violència

3. Les pressions econòmiques.

4. La ridiculització i la murmuració

5. Afirmacions i pretensions fraudulentes

L'estratificació a classes socials:

Sistema de jerarquització, de graduació de les desigualtats

- Sistema de classes (occident): Es fomenta bàsicament per criteris econòmics (mobilitat)

- Símbols d'estatuts: classe alta, classe mitjana i classe baixa.

- Posició social: Poder, privilegis i prestigi (presenten amb relativa autonomia)

CONTROL SOCIAL

- VIDA PRIVADA: Casa nostra hi ha coses que es poden fer i no, alguns tenen més llibertat o menys, també hi ha un tipus de religió…

- FEINA: Et fan treure coses o no portar coses per controlar la imatge

5. LA SOCIETAT DINS L’HOME

Teoria del rol. Organitzen nord-america (william jamel)

“…. podem determinar el rol com a una resposta tipoticada a una expectativa igualment tripiticada.

Com et comportes tu en un rol és l’expectativa de tu a la societat.

En aquest món és molt difícil disimular. Normalment, acaben convertir-nos en allò que representem. 

Ens acabem creient el rol que diuen que tenim.

6. LA SOCIETAT COM A TEATRE

6.1 La teoria del carisma

6.2 Mecanismes per escapar dels sistemes de control

- Transformació: canviar el que no agrada:

Individual: Que no funciona.

Col·lectiu: Sí que funcionen.

- El distanciament: No m’agrada aquest esport dons et distàncies, marxes…

- La manipulació: S’ha de conèixer bé les normatives de tot i manipula-les pel que vols. 

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Un conflicte és una situació en el que dues persones o més entren en oposició o desacord a causa d’incompatibilitats entre els seus interessos, necessitats, desitjos o valors.

CAUSES DEL CONFLICTE 

- Conflictes d’interessos i necessitats, percebuts per les parts com incompatibles.

- Problemes estructurals i relacions de poder.

- Problemes de valors i principis.

- Problemes d’informació.

- Problemes de relació entre persones.

FORMES NEGATIVES D’ENFRONTAR ELS CONFLICTES 

- Ignorar els conflictes 

- Retardar o demorar la situació

- Contestar o respondre agressivament

TIPUS DE CONFLICTES:

1. SEGONS LA FORMA

- Conflicte latent; existeix sense que es manifesti clarament. Aquests tipus de conflictes estan amagats i s’ignoren o eviten. 

- Conflicte manifest; es manifesta de forma oberta.

2. SEGONS LA RELACIÓ

3. SEGONS EL GRUP

PASSOS PER LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES 

1. Identificar

2. Diagnosticar

3. Formular solucions

4. Avaluar 

(Definir el problema, definir amb claredat els objectius, buscar possibles alternatives, triar la millor solució.)

LA NEGOCIACIÓ 

Per negociar un conflicte d’interessos, cal seguir els passos següents:

- definir; què ha passat? Quin és el problema?

- descriure el que vol cada part (material)

- descriure el que cada part sent (sentimental)

- intercanviar les raons de cada posició,

- comprendre el punt de vista de l'altre,

- buscar opcions en què tots dos en surtin beneficiats,

- arribar a un acord equilibrat.  

HABILITATS I TÈCNIQUES DE NEGOCIACIÓ

Són tècniques que s’aprenen amb la pràctica i amb l’adquisició d’una sèrie de coneixements. 

Les més importants són:

Cedir: cal demostrar que estan disposats a fer algun sacrifici.

Propostes condicionals  (ex: sí tu cedeixes en... ella podria cedir en...)

Escoltar activament: per negociar, sempre és millor escoltar més i parlar menys. (fer respectar el torn de paraula)

Preguntar: les preguntes ajudaran a aclarir la posició dels interlocutors. (Ex. imaginem que...).

Consells davant situacions tenses: si la situació es torna massa tensa , és aconsellable:  

- Fer una petita pausa.

- Proposar deixar la reunió per un altre dia.

Reflexió final: conclusió del que han acordat no repetir i el que han acordat cedir.

LA COMUNICACIÓ: és el procés de transmetre informació, sentiments o idees entre dues o més persones. Implica l'ús de diferents mitjans i formes d'expressió.

- Verbal: És la comunicació que es realitza mitjançant paraules i llenguatge. És la forma més comuna i directa de transmetre informació.

- No verbal: Inclou gestos, expressions facials, postura corporal i altres formes de comunicació sense utilitzar paraules.

- Para verbal: Implica elements com la tonalitat, volum i ritme de la veu, que afegeixen capes addicionals de significat a la comunicació verbal.

ELEMENTS PERQUÈ HI HAGUI UNA BONA COMUNICACIÓ: 

- Emissor: Persona que transmet el missatge

- Receptor: Persona que rep el missatge, a qui va destinat. No sempre hi és present.

- Codi: És com es transmet el missatge, que es pot basar en paraules, signes…

- Missatges: Informació que transmet l’emissor al receptor. Poden ser: fets, idees, sensacions o sentiments.

- Canal: Medi que s’utilitza per transmetre el missatge de l’emissor al receptor. Poden ser: en persona, per telèfon, TV, ràdio, premsa…

PROCÉS COMUNICATIU:

1. PASSOS: És el conjunt d’elements que fem servir per dur a terme la comunicació:

2. BARRERES: 

Barreres lingüístiques: Diferències en el llenguatge, vocabulari o interpretació semàntica.

Barreres físiques: Distància física, soroll, interferències que poden dificultar la comunicació.

Barreres psicològiques: Prejudicis, actituds negatives, o manca d'atenció que afecten la comprensió.

Barreres culturals: Diferències culturals que poden portar a malentesos o interpretacions errònies.

Barreres emocionals: Estats d'ànim, emocions o prejudicis emocionals que poden afectar la percepció.

3. FACILITADORS:

Claredat en el missatge: Expressar-se de manera concisa i comprensible.

Escolta activa: Prestar atenció, mostrar interès i fer preguntes per entendre millor.

Empatia: Comprendre i sentir les emocions de l'altre per establir una connexió.

Ús adequat del llenguatge no verbal: Gestos, expressions facials i altres senyals no verbals que reforcin el missatge.

Adaptació al receptor: Ajustar el llenguatge i l'estil de comunicació segons les necessitats del receptor.

1. funció referencial, denotativa o explicativa.  Aquesta funció se centra en la transmissió d'informació i fets de manera objectiva, sense elements emocionals o opinions. És com quan fem servir el llenguatge per a descriure objectes, persones o situacions sense afegir interpretacions. És essencial en contextos científics, acadèmics o informatius.

2. funció CONATIVA O APEL·LATIVA Aquesta funció busca influir en el comportament del receptor, cridant l'atenció sobre les seves accions Es manifesta en expressions imperatives, preguntes o sol·licituds. És típic en situacions en què es desitja motivar o dirigir l'acció de l'altre.

3. funció FÀTICA Pretén establir, mantenir, interrompre el contacte entre els parlants i assegurar el bon funcionament del canal de comunicació. Es fa servir per iniciar, mantenir o finalitzar una conversa

4. funció POÈTICA Aquesta funció destaca la forma artística del llenguatge, buscant crear un impacte estètic i emocional a través d'elements com la metàfora, la simbologia o el ritme. S'utilitza sovint en contextos literaris, artístics o poètics.

5. funció METALINGÜÍSTICA Aquesta funció es produeix quan el llenguatge parla sobre sí mateix, clarificant o definint termes per assegurar-se que els participants en la comunicació comprenguin el significat dels termes utilitzats Predomina en diccionaris i gramàtiques

funció expressiva o emotiva. Aquesta funció expressa sentiments, opinions, crítiques, de l’emissor. Utilitza exclamacions, interjeccions.

ESTILS: Passiu: Són persones que tendeixen a evitar conflictes. Poden tenir dificultats per expressar les seves opinions i necessitats, i no mostrant gaire participació seva en la presa de decisions. - Manca d'expressió pròpia. - Dificultat per dir "no". - Tendeix a conformar-se amb les opinions dels altres.

Agressiu: Són les que tenen una comunicació agressiva que tendeixen a imposar les seves opinions i desitjos als altres. Solen ser els que dominen i creant confrontacions, buscant controlar les situacions sense pensar en les necessitats o opinions dels altres.

Assertiu: Són les persones que expressen les seves opinions i necessitats de manera clara i respectuosa, defensant els seus drets sense menysprear els dels altres. Promouen la comprensió i la resolució de conflictes.