Motivació, Emocions i Estrès: Guia Completa

La Motivació: Motor del Comportament

La motivació és el mòbil que inicia, manté i dirigeix l'acció d'un subjecte per assolir determinats objectius. També ho podem anomenar amor propi, esperit de lluita o força de voluntat.

Característiques de la Motivació

• És propositiva: està orientada a una meta.
• És forta i persistent: s'inverteix l'energia necessària per assolir l'objectiu.
• Els motius estan organitzats jeràrquicament: des de necessitats bàsiques fins a l'autorealització.
• Els joves han de conrear la seva fortalesa mental per aconseguir l'autorealització personal.
• Les necessitats i els motius són diferents.
• Els motius poden ser intrínsecs (neixen del subjecte) o extrínsecs (incentius externs).
• L'ésser humà mai està satisfet, sempre està desitjant coses noves.

Classificació dels Motius

Hi ha dues categories de motius: biològics i socials. Els motius biològics són mancances de l'organisme, producte de certs estats de privació, i tendeixen a satisfer necessitats fisiològiques. Els motius socials són necessitats apreses, determinades per la societat i la cultura.

Els motius socials principals són:

• Motivació d'assoliment: impuls de superació en situacions de repte.
• Motivació d'afiliació: impuls a establir i mantenir relacions interpersonals.
• Motivació de poder: necessitat d'exercir control sobre els altres.

Els motius apresos poden ser manipulats, creant necessitats noves, com ara la manipulació publicitària.

Teories de la Motivació

Homeòstasi Fisiològica

Tots els organismes tendeixen a mantenir l'equilibri intern.

Teoria Humanista d'Abraham Maslow

Les necessitats fisiològiques no són un model per a les necessitats humanes superiors. L'autorealització és un procés individual que consisteix en el desenvolupament de les possibilitats personals. (Vegeu la piràmide de Maslow).

Teoria Cognitiva

Combina les característiques personals i ambientals per explicar la conducta.

L'Atribució de Fritz Heider

Les accions humanes estan causades per dues classes de forces: personals (capacitat i motivació) i ambientals (estables o inestables).

La Teoria de Bernard Weiner

Va reformular la teoria de Heider afegint dues dimensions: que les causes siguin controlables o incontrolables.

La Frustració

La frustració està originada per diverses causes:

• Insuficiències físiques o psicològiques.
• Obstacles físics o socials.
• Demora en el reforçament.
• Extinció del reforçament.
• Conflictes: diversos motius incompatibles que interfereixen en la conducta del subjecte, que expressa no saber què fer.

Els Conflictes segons Kurt Lewin

Kurt Lewin distingeix diversos tipus de conflictes:

• Conflicte d'atracció-atracció.
• Conflicte d'evitació-evitació.
• Conflicte d'atracció-evitació.
• Doble conflicte d'atracció-evitació.

Mecanismes de Defensa del Jo

Són reaccions inconscients per evitar emocions desagradables.

1. Aïllament afectiu.
2. Compensació: es contraresta una debilitat buscant sobresortir en una altra activitat.
3. Desplaçament: es descarreguen sentiments hostils sobre persones o objectes que no van suscitar les emocions.
4. Fantasia: suposa realitzar amb la imaginació allò que no podem aconseguir a la realitat.
5. Identificació: incorporar al jo les qualitats d'altres persones.
6. Formació reactiva: adoptar o expressar sentiments contraris als veritables.
7. Negació: es tracta d'ignorar les realitats desagradables per no haver d'enfrontar-s'hi.
8. Projecció: atribuir els nostres defectes o mancances a uns altres.
9. Racionalització: s'usa per justificar les idees o conductes pròpies davant el temor que no siguin acceptades pels altres.
10. Regressió: es torna a una fase anterior del desenvolupament davant l'ansietat o la frustració.
11. Repressió: s'impedeix que pensaments dolorosos o prohibits entrin a la consciència.
12. Sublimació: els impulsos inacceptables es desvien cap a activitats superiors o socialment acceptades.

Les Emocions

Característiques de les Emocions

Emoció: impuls involuntari que respon a estímuls ambientals, provocant reaccions automàtiques (sentiments i conductes). Augmenten el significat de la vida i la profunditat de les relacions. Poden ser positives o negatives, primàries o complexes. Una emoció primària sorgeix quan un objecte s'aprecia sota un sol aspecte. Les complexes sorgeixen a partir de la combinació de les vuit primàries.

Bases Neurofisiològiques de l'Emoció

Hi ha un component cognitiu en les emocions que implica el còrtex cerebral. A més, les emocions s'acompanyen de respostes que depenen de tres regions subcorticals del sistema nerviós central: l'amígdala, l'hipotàlem i el tronc cerebral.

L'amígdala és la part del sistema límbic més directament relacionada amb l'emoció. La seva estimulació elèctrica produeix sentiments de por i aprensió.

Dimensions de l'Emoció

Les emocions són:

• Respostes fisiològiques que preparen l'organisme per adaptar-se a l'ambient.
• Estats afectiu-subjectius pels quals ens sentim tristos, alegres, etc.
• Expressives perquè comuniquem els nostres sentiments a través del llenguatge verbal i no verbal.
• Funcionals: sorgeixen com a resposta a successos importants per als motius o interessos de l'individu. Tenen tres funcions: adaptativa, social i motivacional.

Són estructures complexes amb tres components: mentals, neurofisiològics i expressius.

Les Emocions Humanes

Algunes de les emocions humanes més comunes són: ira, tristesa, por, menyspreu, vergonya, culpa i fàstic.

Teories sobre la Conducta Emocional

Teoria de William James i Carl Lange

Van proposar que l'emoció passa després que el còrtex cerebral rebi els senyals dels canvis en el nostre estat fisiològic.

Teoria de Walter Cannon i Philip Bard

Les emocions consisteixen en una activació fisiològica que prepara l'organisme per a l'acció, i els seus mecanismes són exclusivament fisiològics.

Teoria Cognitiva de Stanley Schachter

Els canvis corporals són necessaris per experimentar emoció, però no suficients. Un estat emocional depèn de l'activació fisiològica i la interpretació cognitiva. Schachter va injectar adrenalina a dos grups de subjectes. Un grup sabia el que se li injectava i l'altre no, i després entraven en una sala d'espera amb altres individus dels grups. Els del grup informat romanien tranquils en observar alteracions fisiològiques en altres individus, mentre que els no informats solien unir-se al comportament del company alterat.

Teoria del Procés Oponent

Ofereix una explicació del canvi emocional. Si un estímul causa una emoció intensa, quan acaba l'estímul, ocorre una emoció oposada. Aquesta teoria assumeix que la majoria d'experiències emocionals segueixen un mateix patró comú, el de la dinàmica afectiva. Hi ha un estat A, és a dir, una reacció afectiva primària, que pot ser agradable o desagradable, i un estat B, anomenat postreacció afectiva, amb sentiments contraris a l'estat A. Les idees més representatives d'aquesta teoria són:

• És una teoria homeostàtica. Un estímul que desperta una emoció treu de la neutralitat afectiva a l'individu.
• La dimensió de l'estat A depèn de la intensitat de l'experiència. Si A és positiu, B serà negatiu, i viceversa.
• Les forces o processos contraris serveixen per conservar un estat estable.

L'Estrès

Estrès: reacció de l'organisme davant la pressió exterior o interior. Es produeix per l'intent de l'organisme de protegir-se de les pressions físiques o emocionals.

Causes i Conseqüències de l'Estrès

CAUSES: Incertesa, canvi, falta d'informació, sobrecàrrega de canals de processament, falta de conductes o habilitats per afrontar i dominar imprevistos.

CONSEQÜÈNCIES: Alteració fisiològica, emocional i cognitiva. La vulnerabilitat a l'estrès varia d'un individu a un altre.

Conceptualització de l'Estrès

Thomas Holmes i Richard Rahe conceben l'estrès com un estímul vital. Hans Selye considera l'estrès com una resposta fisiològica que pot produir esgotament. Richard Lazarus i Susan Folkman rebutgen que l'estrès sigui un estímul o una resposta fisiològica. Els esdeveniments estressants passen per tres fases: anticipació, espera i resultat.

Estratègies d'Afrontament de l'Estrès

1. Practicar la relaxació.
2. Fer exercici físic regularment.
3. Mantenir una dieta saludable.
4. Tenir cura dels pensaments.
5. Establir expectatives realistes.
6. Avaluar les situacions amb calma.
7. Compartir les emocions amb família i amics.
8. Anticipar les situacions estressants.
9. Veure els canvis com a reptes positius.
10. Cultivar el sentit de l'humor.