Monuments Romans de Tàrraco: Història i Arquitectura

Monuments Romans de Tàrraco

Arc de Berà

A uns quants quilòmetres al nord de la ciutat, trobem l'Arc de Berà, situat en el traçat de la Via Augusta, la calçada romana que unia Tàrraco amb Roma.

Es tracta d'un arc senzill, d'una sola obertura, sostingut per vuit pilastres estriades amb capitells corintis, fet amb carreus de pedra calcària local. Per les seves característiques, sembla que va ser construït en època d'August i restaurat a començament del segle II dC per Luci Lucini Sura, un home de gran prestigi a Roma que va viure a Tàrraco segons consta en la inscripció que hi ha a l'entaulament.

L'arc de triomf és un monument típic de l'arquitectura romana i, originàriament, commemora el triomf en alguna batalla, d'aquí el seu nom.

Generalment constituïa l'entrada monumental a les ciutats i, en el cas de Tàrraco, marcava els límits territorials de la ciutat.

Torre dels Escipions

També a prop de la Via Augusta, a uns sis quilòmetres de Tàrraco, trobem la Torre dels Escipions. Es tracta d'una torre funerària, de planta quadrada, amb tres cossos superposats, de mida decreixent.

El del mig presenta dues figures en relleu que representen Attis, una divinitat d'origen oriental associada al culte funerari. La identificació errònia d'aquestes figures amb els germans Escipions -que van dirigir les primeres campanyes militars romanes per a la conquesta d'Hispània- va donar origen a la denominació tradicional del monument.

El tercer cos formava, a l'interior, una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor de qui s'havia erigit el monument. La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut. L'alçada actual del monument és de 9 metres. L'any 2012 s'hi van fer obres de reconstrucció per tal d'evitar la degradació del monument.

Aqüeducte

Una ciutat gran com Tàrraco requeria bones infraestructures per donar els serveis bàsics a la població. Per tal de cobrir les necessitats d'aigua, els romans van utilitzar canals d'obra a ras de terra o subterranis, aprofitant el pendent del terreny. Quan havien de salvar desnivells per mantenir la correcta circulació de l'aigua, van desenvolupar la tècnica dels aqüeductes, per mitjà de la qual feien passar la canalització damunt d'uns arcs quan calia. L'aqüeducte romà de Tarragona, conegut com a Pont del Diable o aqüeducte de les Ferreres, formava part del conjunt de canalitzacions que portaven l'aigua a la ciutat. La seva funció era la de salvar un fort desnivell del terreny en el recorregut de la canalització que portava l'aigua des del riu Francolí.

Està construït amb carreus de pedra local i presenta dos pisos d'arcades superposades, amb 11 arcs al pis inferior i 25 al superior. La construcció en arcades està coronada per una conducció, el specus, per on circulava l'aigua i que, segurament, originàriament era coberta.

No hi ha dades concretes que permetin fixar la data de construcció d'aquest monument. Sembla, però, que ha de coincidir amb el moment de més esplendor de Tàrraco, és a dir, en època de l'emperador August.

Pedrera del Mèdol

Per a la construcció de tants edificis i infraestructures, Tàrraco necessitava un gran volum de pedra. Al voltant de la ciutat hi havia diverses pedreres però la més espectacular de totes era la pedrera del Mèdol, situada a uns 9 quilòmetres de la ciutat. Hi destaca l'Agulla del Mèdol, de 16 metres d'alçada, que testimonia el nivell inicial de la pedrera.

El trasllat dels carreus a la ciutat es va fer a través de la Via Hercúlia, coneguda després com a Via Augusta, que es trobava a escassa distància de la pedrera.

Teatre Romà

Pel que fa al teatre, cal dir que és el teatre romà més ben conservat de la Península, amb un aforament per a unes 6.000 persones.

La part més espectacular és la scaenae frons, formada per dos cossos de columnes corínties. L'espai que hi havia entre les columnes era guarnit amb escultures. Al davant hi havia l'escenari pròpiament dit, el pulpitum, recobert de fusta, sota del qual es guardaven els elements propis d'escena.

En la part posterior de l'escena hi havia les cambres, que eren utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial.

Els espectadors es distribuïen, mitjançant passadissos, a les graderies, a la cavea.

Els senadors i les màximes autoritats que anaven a les representacions teatrals ocupaven el lloc de màxima preferència, l'orchestra, un espai semicircular, pavimentat amb marbres de colors blanc i blau.

Un cop impulsat el cristianisme en el món romà, les representacions considerades paganes van ser suprimides i el teatre va caure en desús fins fa pocs anys. Actualment, en els mesos d'estiu, s'hi celebra un festival de teatre clàssic, que barreja passat i present en un marc de gran bellesa.

Aqüeductes de Tàrraco

Calia tenir i portar a la ciutat aigua de llocs més llunyans. Amb aquesta finalitat hi havia a la ciutat tres aqüeductes:

• L'aqüeducte de Sant Llàtzer, que canalitzava l'aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat. La part de conducció subterrània es conserva força bé, però de la part externa només en queden tres pilars amb dos dels seus arcs d'unió.
• L'aqüeducte d'Aqua Augusta, que portava aigua a la ciutat en un tram de 16 quilòmetres.
• L'aqüeducte dels Miracles, el més espectacular i tota una magnífica obra d'enginyeria romana. Data del principi del segle I dC i transporta l'aigua de l'embassament de Prosèrpina situat a uns 5 quilòmetres de la ciutat. Encara en subsisteixen 35 pilars i arcs gegantins de granit i maó. La seva combinació proporciona una agradable impressió cromàtica. L'aqüeducte finalitzava en un castellum aquae a partir del qual es distribuïa l'aigua per la ciutat. Després de tants anys des de la seva construcció, bona part d'aquest aqüeducte encara resisteix, com si d'un miracle es tractés; d'aquí el seu nom popular.

3. Conjuncions UT - UT NON - UT NE - NE

Ut → és una conjunció de subordinació afirmativa

Ut ne / ut non / Ne → conjunció de subordinació d'oració negativa

Amb subjuntiu poden ser tres tipus:

1. Completives: introdueixen una subordinada substantiva.

Amb verbs que indiquen decisió, ordres, intenció, preocupació i alguns verbs impersonals.

• Si no va amb verbs impersonals tindrà funció de CD amb diferent subjecte d'O.P.
• Si va amb verbs impersonals tindrà funció de Subjecte dins de l'oració subordinada.

Traducció: que / de / a + infinitiu

ne o ut ne → subordinades negatives. Traducció és 'que no'.

2. Consecutives: introdueix una subordinada adverbial consecutiva.

Després de verbs que impliquen una acció aconseguida.

• A l'oració principal hi sol haver algun adverbi: tant, ita, sic, tam, adeo.

Traducció: que, com a conseqüència.

ut non → per a les subordinades negatives.

3. Final: introdueix una subordinada adverbial final.

• S'identifica per context (indica finalitat).

Traducció: per tal que, perquè, per / a + infinitiu.

ne o ut ne → per a les subordinades negatives.

L'infinitiu

És una forma no personal (sense desinències personals), però en llatí és un substantiu verbal neutre singular.

L'infinitiu té:

• Present: Activa amb -re / Passiva amb -ri (1, 2 i 4 cas) -i amb 3r cas.
• Passat: Activa amb -isse / Passiva -um, -am, -um os, -as, -a + -esse.

L'infinitiu de sum:

• Present: esse (ser o estar).
• Passat: fuisse (haver estat).

• Auxiliar de la Passiva de Perfet.
• Infinitiu de Passat.

Funcions: Subjecte o CD.

1. Si fa la funció de subjecte d'un verb copulatiu i porta atribut → sempre serà neutre.

ORACIONS AMB INFINITIU

Un infinitiu introdueix una subordinada substantiva i van amb els seguents verbs i expresions impersonals (l’unió d’un adjectiu sustantiu neure singular + est)

No tenen subjecte propi però admeten una oracio sustantiva.  

1. INFINITIU CONCERTAT

• Oració principal i subordinada tene el mateix subjete en nominatiu

La funció por ser: 

• De subjete: sempre la subordinada es introduida per un verb o exressio impersonal 

• De CD: introduida per qualsevol altre verb

2. INFINITIU NO CONCERTAT

• No tenen el mateix subjete

•  l’oració subordinada té un subj en Ac, les expressions impersonals no tnen subj prop

• S’ha de traduir com un verb conjugat igual que el verb de O.P + conjunció que entre totes dues oracions.

La funció pot ser:

• Subjecte: sempre la subordinada és introduïda per un verb o expressió impersonal.

• De CD: Introduides per verbs No son impersonals → llengua (dir, parlar, respondre), voluntat (ordeno, mano), sentimen (m’empenedeixo) i pensament (considerar,Valorar)

CUM

Hay dos tipos de CUM diferentes:

1. Indicatiu: introdueix oració subordinada, “adverbial temporal

2. Subjuntiu: introdueix una oració subordinada, “cum històric” → conjunció temporal causal= subordinada adverbial temportal

Hi ha 3 posible traduccions amb →  pretèrit perfet de subjuntiu

• LITERAL: Com Cesar arribés a la ciutat els soldats s’entenaven 

• INTERMITJA: En arribar Cesar a la ciutat els soldats s’entrenaven (en/al + inf.simple)

• LITERARIA: Arribant Cesar a la ciutat els soldats s’entrenaven. (gerundi simple)

Hi ha 3 posible traduccions amb→   preterit plusquamperfect (se añade el v. haver)

• LITERAL: Com Cesar hagués arribat a la ciutat els soldats s’entrenaven 

• INTERMITJA: En haver arribat Cesar a la ciutat els soldats s'entrenaven (en/al + haver+ inf.simple)

• LITERARIA: Havent arribat Cesar a la ciutat els soldats s’entrenaven (haver + gerundi simple)

Pel que fa al teatre, cal dir que és el teatre romà més ben conservat de la Península, amb un aforament per a unes 6.000 persones.

La part més espectacular és la scaenae frons, formada per dos cossos de columnes corínties. L'espai que hi havia entre les columnes era guarnit amb escultures. Al davant hi havia l'escenari pròpiament dit, el pulpitum, recobert de fusta, sota del qual es guardaven els elements propis d’escena. 

En la part posterior de l'escena hi havia les cambres, que eren utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte

Imperial.

Els espectadors es distribuïen, mitjançant passadissos, a les graderies, a cavea.

Els senadors i les màximes autoritats que anaven a les representacions teatrals ocupaven el lloc de máxima preferencia, l'orchestra, un espai semicircular, pavimentat amb marbres de colors blanc i blau.

Un cop impulsat el cristianisme en el món romà, les representacions considerades paganes van ser suprimides i el teatre va caure en desús fins fa pocs anys. Actualment, en els mesos d'estiu, s'hi celebra un festival de teatre classic, que barreja passat i present en un marc de gran bellesa.

Calia tenir i portar a la ciutat aigua de llocs més llunyans. Amb aquesta finalitat hi havia a la ciutat tres aqüeductes:

• l'aqüeducte de Sant Llàtzer, que canalitzava l'aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat. La part de conducció subterrània es conserva força bé, però de la part externa només en queden tres pilars amb dos dels seus arcs d'unió.

• l'aqüeducte d'Aqua Augusta, que portava aigua a la ciutat en un tram de 16 quilòmetres.

• l'aqüeducte dels Miracles, el més espectacular i tota una magnífica obra d'enginyeria romana. Data del principi del segle / dC i transporta l'aigua de l'embassament de Prosèrpina situat a uns 5 quilòmetres de la ciutat. Encara en subsisteixen 35 pilars i arcs gegantins de granit i maó. La seva combinació proporciona una agradable impres-sió cromática. L'aqüeducte finalitzava en un castellum aquae a partir del qual es distribueix l'aigua per la ciutat. Després de tants anys des de la seva construcció, bona part d'aquest aqüeducte encara resisteix, com si d'un miracle es tractés; d'aquí el seu nom popular.