Monstres Mitològics: Harpies, Sirenes, Hidra, Quimera, Centaures i Sàtirs

Harpies: Monstres amb Cap de Dona i Cos d'Ocell

Les harpies, amb cap de dona, cos d'ocell, ales i urpes potents, eren responsables de la desaparició de tot allò que no es trobava. El seu nom significa 'raptores'. S'identificaven amb ànimes dels morts que raptaven les dels vius o amb monstres que raptaven nens.

El mite més conegut és el de Fineu, on les harpies robaven el menjar o bé l'embrutaven amb els seus excrements quan anava a menjar-se'l. Fineu va oferir hospitalitat als Argonautes, prometent-los que els revelaria el seu futur si eliminaven les harpies.

Sirenes: Dones Ocell amb Cants Encanteris

Les sirenes eren dones amb forma d'ocell que cantaven tan bé que tots els mariners s'apropaven encisats al lloc on elles descansaven. En escoltar el seu cant, naufragaven, i elles els devoraven.

Segons un oracle, si un vaixell aconseguia passar davant la seva illa sense naufragar, les sirenes s'ofegarien. Ulisses, de tornada de la guerra de Troia cap a Ítaca, va esquivar-les. Va tapar les orelles dels mariners amb cera i ell mateix es va fermar al pal del vaixell. Seduït per la música, l'heroi demanava que el deslliguessin, però els seus companys el lligaven més fort. Les sirenes, derrotades, es van llençar al mar i van morir ofegades.

Hidra: Monstre amb Cos de Gos i Nou Caps de Serp

La Hidra tenia cos de gos i nou caps de serp. Un dels caps era immortal, i cada vegada que se'n tallava un, en creixien dos, fent el monstre cada vegada més horrible. Hèrcules va haver de matar la Hidra en una empresa difícil. El seu cosí Iolau el va ajudar cremant els colls del monstre una vegada tallats els caps. Així, Hèrcules va tallar el cap immortal i el va enterrar sota una gran roca. Diu la llegenda que va mullar les seves fletxes amb la sang del monstre, tornant-les verinoses.

Quimera: Monstre amb Cos de Lleó i Doble Cap

La Quimera era un monstre que treia foc per la boca. Tenia la part posterior del cos de lleó, cua de serp i un doble cap: un de lleó i un altre de cabra. Aquest monstre devastava Lícia escopint foc i devorant tothom. El rei de Lícia va demanar a Bel·lerofont que la matés amb l'ajut de Pegàs, el cavall alat. Bel·lerofont es va llençar sobre el monstre i el va matar amb fletxes de plom. El plom es va fondre i la Quimera va quedar calcinada.

Centaures: Barreja d'Home i Cavall

Els centaures eren una barreja d'home i cavall: tenien cos i potes de cavall, i tors, cap i braços d'home. Vivien a Tessàlia. El més famós és Quiró, que no era groller, sinó amable, savi i amb coneixements de propietats curatives. Va ser tutor dels grans herois mitològics: Jàson, Aquil·les i Eneas. Apol·lo va confiar-li el seu fill Asclepi perquè l'eduqués.

Sàtirs: Homenots amb Potes de Cavall i Esperit Festiu

Els sàtirs eren homenots amb potes i unglots de cavall, orelles punxegudes i petites banyes al cap. Vivien a boscos i muntanyes, i no es cansaven de perseguir nimfes per satisfer les seves exagerades apetències sexuals.

El mite d'Orfeu i Eurídice explica com la nimfa, intentant escapar d'un sàtir, va ser picada mortalment per una serp. Els sàtirs solien acompanyar el déu Dionís i participaven en totes les festes ballant i bevent. Pan (un sàtir), déu de les pastures, perseguia la nimfa Siringa. Aquesta va arribar al riu i, com que no el podia creuar, va demanar a les nimfes que la convertissin en un canyissar. Pan va tallar les canyes, va lligar-ne trossos de diferents mides i va fer la siringa o flauta de Pan, instrument amb què va fer ballar nimfes i sàtirs.