Monosacàrids i Glúcids: Comprensió dels Carbohidrats
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,81 KB
Monosacàrids:
(CH2O) No es poden hidrolitzar.
Glúcids:
Són biomolècules orgàniques constituïdes per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, sofre i fòsfor (CHONSP).
Monosacàrids:
Substàncies sòlides, blanques, solubles en H2O, dolces i amb propietats reductores. Tenen la terminació –osa, per exemple, les hexoses.
Tenen dues sèries: les aldoses, que contenen un grup aldehid, i les cetoses, que contenen una cetona.
La cetosa més simple és la dihidroxiacetona, l’única cetotriosa existent. L’aldosa més simple és el gliceraldehid, que té el carboni 2 asimètric perquè apareix unit a quatre grups diferents.
Tenint en compte la posició del grup hidroxil (-OH) en aquest carboni, es distingeixen dos isòmers espacials, o estereoisòmers, del gliceraldehid:
- D-gliceraldehid: amb el grup hidroxil a la dreta en la representació plana.
- L-gliceraldehid: amb el grup hidroxil a l’esquerra.
La presència de carbonis asimètrics determina que les molècules dels monosacàrids presentin activitat òptica, és a dir, desviïn el pla de llum polaritzada que les travessa. Si el desvien cap a la dreta (en sentit de gir de les busques del rellotge), s’anomenen formes dextrogires i es representen amb el signe (+), mentre que si el desvien en sentit contrari s’anomenen formes levogires i es representen amb el signe (-).
Cal remarcar que no hi ha cap relació entre els isòmers D i L d’una molècula i el fet que aquesta molècula sigui dextrogira o levogira.
Oligosacàrids i Polisacàrids:
S’originen per la unió de monosacàrids mitjançant l’enllaç o-glucosídic, que es forma per reacció entre el grup –OH del carboni carbonílic d’un monosacàrid i un grup –OH d’un segon monosacàrid.
Oligosacàrids: Són glúcids formats per cadenes de monosacàrids (de dos a deu) units per enllaços glucosídics. Els més abundants són els disacàrids, com ara la maltosa, la cel·lobiosa, la lactosa i la sacarosa.
La glucosa s’obté industrialment per hidròlisi del midó. És un monosacàrid que es troba a la natura, tant en vegetals com en animals, i la seva funció és produir energia, estructural i de reserva energètica.
La D-glucosa és el monosacàrid que més abunda a la natura. La glucosa s’origina durant la fotosíntesi i és el substrat de la respiració aeròbica dels organismes.
En l’estructura cíclica, el carboni carbonílic, anomenat carboni anomèric, és asimètric i dóna lloc a dues estructures diferents, anomenades anòmers, que es designen amb les lletres alfa i beta (beta) cis o de nau, i la trans o de cadira (alfa).
Trealosa: 3 glucoses, freqüent en bolets.
Polisacàrids:
Són molts monosacàrids units mitjançant enllaços o-glucosídics que formen llargues cadenes lineals o ramificades. La majoria són insolubles en aigua i sense caràcter reductor. Es divideixen en:
- Polisacàrids de reserva: Midó i glicogen.
- Polisacàrids estructurals: Cel·lulosa.
Midó: Homopolisacàrid, es troba als vegetals, i és una reserva energètica i estructural.
Cel·lulosa: Homopolisacàrid, present en vegetals, amb funció estructural.
Glicogen: Homopolisacàrid, present en animals, amb funció de reserva energètica.