Monestir de Poblet: Història, Arquitectura i Art Cistercenc
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,61 KB
Monestir de Poblet: Història, Arquitectura i Art
Cronologia
Segles XII-XIII. La construcció va començar l'any 1150.
Estil
El Monestir de Poblet és d'estil cistercenc, d'arquitecte desconegut. Es troba a Poblet, municipi de Vimbodí i Poblet. Els materials utilitzats en la seva construcció són principalment la pedra i la fusta.
Localització: Vimbodí i Poblet (Tarragona)
Característiques de l'estil Cistercenc:
- Transició del romànic al gòtic.
- Edificis religiosos de l'orde del Cister.
- Es basen en uns principis d'austeritat que provoquen la prohibició d'incorporar als edificis portades amb escultura, vitralls i pintura.
Evolució de les obres
En veure l'evolució de les obres del Monestir de Poblet, des de les més antigues anteriors al 1200, les del període de 1240-1250 i les de la fi del segle XIII i inicis del XIV, podem observar que es caracteritza per ser un conjunt arquitectònic propi de la mentalitat del Cister. Hi trobem:
- Un organicisme del seu programa arquitectònic.
- Una alteració de la distribució dels edificis per motiu d'una adaptació a la topografia.
- Una austeritat de les formes.
- Una absència de decoració (tot i que en les obres de la segona meitat del segle XIII n'hi hagi).
Descripció del Monestir
El Monestir de Poblet està format per una successió de tres recintes emmurallats, el més interior dels quals constitueix l'àmbit pròpiament monàstic. Aquest espai té com a eix principal el claustre, recinte que es dreça com el centre de la vida monacal. Les quatre crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada, i els arcs apuntats que delimiten el pati interior presenten una sòbria traceria gòtica, d'acord amb l'austera decoració geomètrica i floral dels capitells.
Davant del refetor, a l'ala nord, es dreça un templet hexagonal romànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans abans de menjar, i que constitueix un element característic dels monestirs cistercencs.
A l'est s'obre la sala capitular, un auster espai quadrat amb quatre pilars octogonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d'on arranquen en palmera els nervis de les nou voltes de creueria que cobreixen el sostre. Al terra hi ha les tombes d'antics abats.
L'església del monestir presenta una planta basilical de tres naus amb capelles laterals en un dels costats, un transsepte amb dues capelles, i capçalera amb deambulatori i cinc capelles radials. La nau central és coberta amb volta de canó apuntada, i reforçada amb sis arcs torals, mentre que les naus laterals presenten una coberta en volta de creueria.
L'austeritat dels murs es trenca amb l'espectacularitat del cimbori gòtic octogonal del creuer, els nombrosos panteons reials i el gran retaule d'alabastre del segle XVI, obra de Damià Forment, que decora l'altar major.
Finalment, el dormitori, una immensa nau gòtica de 87 m de llargada i 10 d'amplada, amb sostre de fusta a dues aigües i 19 arcs apuntats recolzats sobre potents mènsules treballades delicadament.
Significat
La fundació del Monestir de Poblet va començar a partir de la petició que va fer el rei Ramon Berenguer IV a l'abat del monestir cistercenc de Fontfreda (França) l'any 1150, perquè desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir als musulmans.
Els monjos van arribar un any més tard, i després d'explorar el territori i constituir una mínima organització monàstica, van començar els treballs arquitectònics el 1166.
La seva vinculació amb la reialesa va fer que durant els segles XIV i XV fos el panteó oficial dels reis de la Corona d'Aragó.
Els integrants de l'orde del Cister pretenien tornar a la puresa de la regla de Sant Benet (ora et labora), que implicava una revaloració del treball manual i una disminució del temps dedicat als actes purament litúrgics. D'altra banda, això havia d'anar acompanyat del necessari allunyament dels valors mundans. Aquesta circumstància determinà que els nous monestirs fossin fundats en llocs aïllats on l'accés era dificultós per tal de preservar-ne al màxim la intimitat.
El Monestir de Poblet respon a l'ideal de monestir de l'orde del Cister, creat a Citeaux (Borgonya francesa) el 1098, com a resposta als excessos de luxe i poder que oferia l'abadia de Cluny.
L'aparició a Catalunya d'aquest orde monacal va portar al Principat l'anomenat gòtic de transició o estil cistercenc, que es caracteritzava fonamentalment per la funcionalitat i l'austeritat. Aquests principis arquitectònics van ser els que van definir els paràmetres que posteriorment serien utilitzats en el gòtic meridional de la Corona d'Aragó, tal com es pot comprovar al Saló del Tinell de Barcelona.
Funció
L'ordenació de la vida monacal en l'orde del Cister anava adreçada a l'observança de la regla de Sant Benet. Això determinà clarament les dependències del monestir: hi havia d'haver un lloc per pregar (l'oratori o església), un espai per a la lectura diària dels capítols de la regla (la sala capitular), un recinte on menjar en comunitat (el refetor o menjador) i un lloc on dormir, també en comunitat (el dormitori). A més de tot això, hi havia la biblioteca i el celler. El claustre era l'element que articulava el conjunt, a imitació dels patis de les vil·les romanes. L'estructura arquitectònica, doncs, s'havia dissenyat en relació amb les activitats que s'hi havien de fer.