Modernisme: Context, Característiques i Festes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Francés

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,23 KB

Modernisme

Context i definició:

1892-1911

Volen superar la Renaixença. Modernar i europitzar la cultura catalana. Necessitat de normalitzar la llengua pròpia i renovar l'estructura social i política.

Actituds dels modernistes

Tots els modernistes pensen que l'artista està per sobre de la societat.

Regeneracionistes

Pensen que és a través de l’art que s’ha de modernitzar la societat. Intenten mostrar-se com els guies. Nietzsche (referent) teoria del superhome.

Esteticistes

L’art s’ha de renovar perquè l’art s’ha de renovar, no per modernitzar la societat. No volen passar l’art al servei de la societat. Reivindiquen l’art per l’art. Santiago Rusiñol.

La bohèmia

Algú que vol trencar amb les convencions socials. Malvivents creuen que l’art no es pot canviar a partir dels diners. No fan retrats a la burgesia, pinten coses que els burgesos no accepten. De París a Barcelona, es distingien de la resta de gent.

Festes modernistes

Cau Ferrat - Sitges. No es podia anar si no eres modernista. Santiago R. ofereix la seva casa per fer les festes, es fan actes culturals.

1892

Exposició de quadres modernistes.

1892

Obra de teatre La intrusa (més important).

1894

El Greco compra les seves obres i fan una festa.

1897

Obra de teatre La fada.

1899

Concert de piano i representació teatral L’alegria que passa de Santiago R.


Característiques del modernisme

Els artistes busquen l’art total. Gent que no només es dedicava a una cosa, sovint reprodueixen les tensions entre l’artista incomprès i la burgesia, utilitzen la natura per expressar-se i defensen la llengua pròpia.

Joan Maragall, poeta per excel·lència del modernisme.

Tipus d’arguments (tesi: opinió, argument de …, conclusió).

De relació causa-conseqüència: causes o efectes (a. causa/conseqüència).

Pragmàtics: beneficis o perjudicis d’una acció (a. beneficis).

D’inèrcia: recorre el costum (a. perjudici).

D’autoritat: referència a l’opinió d’algú de prestigi (a. d’autoritat).

Basats en proves o exemples: s’aporten proves o exemples (a. provador).

Emotius: sentiments (a. emotiu).

Tipus d’oracions copulatives

D’identificació: és la capitana de l’equip.

De caracterització: de color blau.

Locativa: a la guarderia.

Temporal: a les nou.

Entradas relacionadas: