El Modernisme Català: Renovació Cultural i Lingüística (1880-1900)

El Sorgiment del Modernisme

Cap al 1880, comencen a aparèixer a Catalunya un conjunt d'actituds culturals noves caracteritzades per una voluntat clara de modernització. El nucli ideològic més representatiu d'aquestes noves actituds és la revista L'Avens (1881-1884), des d'on es promou una ciència, una literatura i un art essencialment moderns. L'Avens atrau tant els escriptors naturalistes (Yxart, Sardà, Oller) com els joves intel·lectuals que s'incorporen al món de l'art i la cultura (Raimon Casellas, Jaume Brossa, Alexandre Cortada, Santiago Rusiñol), joves que comparteixen els afanys renovadors de la revista i que constitueixen el grup promotor del modernisme.

El Modernisme com a Moviment

El modernisme sorgeix com a moviment al voltant del 1892, quan diversos grups renovadors en art, literatura, música, etc., s'articulen al voltant d'un mateix programa. La revista L'Avenç, en la seva segona etapa (1889-1893), n'és la plataforma més influent, promovent iniciatives innovadores. Les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas a la Sala Parés, les festes modernistes de Sitges i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia evidencien l'arribada d'un moviment que vol renovar la vida cultural catalana, infiltrant-se en diverses manifestacions artístiques. Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch lideren la revisió de plantejaments arquitectònics.

Reforma Lingüística i L'Avenç

L'Avens passa a ser L'Avenç, un canvi de grafia intencionat que mostra una campanya de reforma lingüística. L'objectiu és convertir el català en una llengua moderna per a totes les manifestacions d'una societat desenvolupada. Els modernistes veuen la necessitat d'una gramàtica unificada per fer del català una llengua de cultura, liquidant les "bones intencions" i l'anarquisme gramatical per establir una ordenació rigorosa. L'única opció és la normalització gramatical.

L'Avenç i Pompeu Fabra

L'Avenç, dirigida per Joaquim Casas-Carbó i Jaume Massó i Torrents, potencia aquestes intencions. Casas tenia idees clares sobre l'ortografia del català modern, que van atreure l'interès de Pompeu Fabra. Al gener del 1891, la revista introdueix reformes ortogràfiques que culminen el 1893 amb regles per a la unificació i normalització gramatical.

El Llegat del Modernisme

Convençuts de viure en decadència cultural, els modernistes proposen un impuls modernitzador i una obertura al que és modern. Això es reflecteix en l'article de Jaume Brossa a L'Avenç el 2 d'agost de 1892, "Viure del passat", que defineix el lema del moviment: "A èpoques noves, formes d'art noves". Aquest article defineix el modernisme com:

• El desig de demostrar que la literatura catalana podia estar a l'avantguarda europea, superant la Renaixença i autors com Verdaguer.
• La voluntat d'acostar-se a l'actualitat europea.
• La voluntat d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia i esperit cosmopolita.