El Modernisme Català: Novel·la, Art i Conflicte
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,61 KB
El Modernisme Català
Literatura: La Novel·la Modernista
El Descencís del Model Realista-Naturalista
La novel·la modernista catalana busca un nou estil narratiu, diferent del model realista. Un exemple clar és Els sots feréstecs, de Raimon Casellas:
Al veure's soterrat al fons del clot, el pobre rector sentia fred a les entranyes... (fragment)
Raimon Casellas, Narrativa
L'artista modernista ja no imita la realitat, sinó que descobreix la vida interior. Descriu la realitat a través de l'emoció, percep el misteri i el transmet amb intensitat.
La Novel·la Rural o Simbòlica
La novel·la rural o simbòlica es caracteritza per personatges singulars i un llenguatge suggeridor. La descripció és subjectiva, amb elements simbòlics. L'ambientació rural, especialment a la muntanya, és característica.
La Importància de la Música i de la Pintura
La literatura modernista es relaciona amb la música i la pintura. S'esborren les fronteres entre prosa i poesia, i apareixen gèneres intermedis. Molts novel·listes tenien aficions artístiques, com Casellas (crític d'art) i Caterina Albert (dibuix i pintura). Un exemple de la plasticitat de la prosa modernista és aquest fragment de Solitud:
En efecte, sota aquell cel d'un blau puríssim d'ulls de verge... (fragment)
Caterina Albert, Solitud
Els Personatges Simbòlics
L'heroi modernista s'enfronta inútilment amb el seu entorn, expressant conflictes interiors. Mossèn Llàtzer (Els sots feréstecs) i Gaietà (Solitud) són exemples d'aquests personatges intel·ligents i sensibles que fracassen davant la natura o la societat.
Els Personatges Femenins
La femme fatale és un personatge típic, simbolitzant les forces ocultes, l'instint, l'erotisme i, sovint, el mal. La bagassa (Els sots feréstecs) i la Fineta (Josafat) en són exemples.
Allò era la temptació eterna de tot Montmany... (fragment)
Raimon Casellas, Narrativa
Un Escenari Suggeridor
L'ambient és suggeridor i misteriós, amb descripcions de paisatges i situacions dramàtiques. El paisatge reflecteix els conflictes interiors, i s'utilitza un llenguatge sorprenent. Els paisatges antropomòrfics, amb característiques humanes, són freqüents.
Qui estigué a punt de caure i rodolar muntanya avall fou la mateixa Mila... (fragment)
Víctor Català, Solitud
Víctor Català (1869-1966): La Vida i Solitud
Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, va utilitzar un nom masculí per evitar l'escàndol. Provenia d'una família rica i culta. Solitud narra la història de la Mila, que es casa amb en Maties i s'enfronta a la soledat de la muntanya, on coneix en Gaietà i l'Ànima. La seva lluita interior i el seu creixement personal són els temes centrals.
Ara, ja t'ho deus pensar... Jo, allà dins, mai més...! (fragment)
Caterina Albert, Solitud
Altres Autors del Modernisme Català
Raimon Casellas (1855-1910): Crític d'art i periodista, va escriure Els sots feréstecs, la primera novel·la modernista.
Santiago Rusiñol (1861-1931): Pintor, dramaturg i novel·lista, conegut per L'auca del senyor Esteve, que narra el conflicte entre l'artista i la societat.
Prudenci Bertrana (1867-1941): Periodista i escriptor, autor de Josafat, una novel·la breu sobre un campaner turmentat per les seves passions.
Joaquim Ruyra (1858-1939): Autor de narracions breus com Marines i boscatges.
Reflexió Gramatical: Els Complements Verbals
L'Atribut
Complement dels verbs copulatius (ser, estar, semblar), expressa una qualitat del subjecte i hi concorda en gènere i nombre. Pot ser un SAdj, SN o SPrep.
Els Complements Circumstancials
Expressen les circumstàncies de l'acció verbal (on, quan, com, amb què, amb qui, quant). Poden ser adverbis, SN o SPrep.
- CC de lloc: On?
- CC de temps: Quan?
- CC de manera: Com?
- CC de quantitat: Quant?
- CC de companyia: Amb qui?
- CC d'instrument: Amb què?
El Complement Predicatiu
Complement dels verbs predicatius, expressa una qualitat del subjecte o del CD i hi concorda en gènere i nombre. És un adjectiu, SAdj o participi.
Comunicació: L'Argumentació: El Debat
Què vol dir argumentar?
Argumentar és defensar una idea amb raonaments convincents per convèncer el receptor. Els elements importants són el context i el receptor.
Tipus d'Arguments
- Argument de causa o efecte: Relació causa-conseqüència.
- Argument pragmàtic: Demostració per l'èxit o la realització.
- Argument d'inèrcia: Justificació pel costum.
- Argument d'autoritat: Ús d'una veu prestigiosa.
- Argument per analogia: Comparació amb un altre fet.
- Argument emotiu: Apel·lació a les emocions.
El Debat
L'essència del debat és l'argumentació. Emissors/receptors defensen tesis oposades amb arguments. El moderador gestiona el debat i garanteix el respecte a les normes.