Modernisme Català: Gaudí i Domènech i Montaner

El Modernisme Català

El Modernisme va rebre diferents noms a cada país d'Europa: Art Nouveau a França, Jugendstil a Alemanya, Modernisme a Espanya. A cada país, el Modernisme té el seu propi estil. El modernisme es va desenvolupar en totes les disciplines (arquitectura, pintura, escultura, cartellisme, joieria, etc.) i vol trencar definitivament amb la tradició.

• Té una gran influència de la natura, però més en les flors.
• També usa motius exòtics provinents de cultures llunyanes (Japó, Egipte, cultura clàssica).
• La dona (femenina, delicada) hi és molt present i la sensualitat, l'erotisme, la complaença dels sentits → El paó és un animal molt utilitzat.
• L'edifici deixa de ser concebut com un bloc tancat, format per plans i arestes.
• Amb el modernisme, la línia corba és fonamental.
• Es perd la simetria del Neoclassicisme.
• Les plantes dels edificis seran molt imaginatives.
• Els espais seran molt dinàmics.
• Hi haurà una gran profusió dels elements ornamentals; la natura tindrà una gran presència en elements ornamentals.
• El "cop de fuet" és un motiu decoratiu molt corrent.
• Els materials que s'utilitzen per decorar els edificis: pedra esculpida, esgrafiats, el vidre, els vitralls, el ferro, el ferro forjat, la ceràmica, els mosaics.
• En definitiva, els edificis integren totes les arts.
• Arquitectura modernista europea, es diferencien dos estils principals: predomini de la línia sinuosa (corba) a Bèlgica, França i Catalunya, i predomini de línies més geomètriques a Àustria i Anglaterra.

Context Històric del Modernisme

El Modernisme (1880-1910) es troba entre el segle XIX i el segle XX. Durant la segona meitat del segle XIX es generalitzen l'electricitat i el petroli (2ª Revolució Industrial). Europa volia dominar el món política i econòmicament (Imperialisme).

• Les relacions amb altres civilitzacions propicien la mútua influència entre el món occidental i la resta de cultures.
• L'art oriental (Japó, Xina, Pròxim Orient) fascina Europa i influencia l'art del moment.
• Serà la burgesia enriquida qui dominarà el panorama polític i econòmic. La burgesia serà qui encarregarà les obres d'art més noves del moment. Aquesta burgesia reclama unes noves formes més refinades que les que ofereix la producció industrial.

El Modernisme a Catalunya

Es considera que el Modernisme català comença el 1888, any de la primera Exposició Universal de Barcelona. Amb aquesta exposició, Barcelona es va transformar urbanísticament i es va convertir en una gran ciutat europea.

Les muralles van ser enderrocades i es va construir l'Eixample, que unia els diferents municipis del voltant de Barcelona.

• La burgesia barcelonina marxa de Ciutat Vella i se'n va a viure a l'Eixample, on al passeig de Gràcia s'hi construiran cases molt luxoses.
• A nivell polític, estem en la Restauració Borbònica durant la Regència de Maria Cristina (1885-1902) i el regnat d'Alfons XIII (1902-1931). Al poder hi ha els dos partits polítics dinàstics: el Partit Liberal i el Conservador.
• El nacionalisme català està en auge, gràcies a la Renaixença Cultural.

Antoni Gaudí

• Usa solucions arquitectòniques tradicionals catalanes, com la volta catalana, i d'altres de noves, com l'arc parabòlic, també coneguts com a arcs catenaris.
• Ornamenta els seus edificis amb tot tipus de materials → Ferro, ceràmica, mosaic...
• La tècnica del trencadís és molt característica del Modernisme català. També dissenya mobiliari.
• La seva principal font d'inspiració és la natura i l'espiritualitat de la religió catòlica.
• Les seves obres són d'una originalitat extraordinària.
• Va tenir el mecenatge d'Eusebi Güell, membre d'una família molt adinerada a Catalunya. Els Güell tenien molts negocis. Joan Güell era esclavista. Güell coneix Antoni Gaudí el 1878, gràcies a un comerciant de guants.
• Gaudí va fer molts edificis, però aquell pel qual va dedicar més esforços i passió va ser la Sagrada Família.
• Obres: Casa Vicens, El Capricho, Finca Güell, Park Güell, Casa Batlló, Sagrada Família, Palau Güell, Col·legi de les Teresianes, Casa Botines, Escoles de la Sagrada Família...

La Casa Milà (La Pedrera)

• Descripció de la planta: L'edifici té dues cases adossades amb accés independent, organitzades al voltant de dos patis que proporcionen llum i ventilació. La distribució interior és fluïda, amb passadissos sinuosos i habitacions poligonals.
• Descripció de la façana: La façana és ondulant i decorativa, amb 32 balcons de ferro forjat que semblen algues marines. Les finestres varien de mida segons l'alçada. La façana està feta de pedra calcària, amb les golfes cobertes de rajoles blanques.
• Elements de suport i sostinguts: L'edifici es sosté amb un entramat de pilars, columnes i bigues de ferro i pedra. Les golfes són construïdes amb 270 arcs catenaris de maó.
• Elements decoratius: Inclou baranes de ferro forjat amb formes orgàniques, columnes al vestíbul amb motius naturals, i pintures amb motius vegetals. Al terrat, hi ha 30 xemeneies i altres elements d'estil gaudinià.
• Relació amb l'entorn/Il·luminació: La Casa Milà s'integra harmònicament a l'entorn urbà de l'Eixample, amb innovacions arquitectòniques que juguen amb la llum al llarg del dia. Els patis interiors garanteixen una bona il·luminació i ventilació.

Domènech i Montaner

• Les seves obres combinen la racionalitat estructural amb una profusió d'elements ornamentals extraordinaris.
• En la seva arquitectura, integra totes les arts.
• Es caracteritza per utilitzar la tècnica del maó vist per recobrir els edificis i la ceràmica, el vitrall i l'escultura per decorar-los.
• Obres: Ateneu de Canet de Mar, Casa Roura de Canet de Mar, Edifici Montaner i Simón, Castell dels Tres Dragons, Casa Thomas, Casa Navàs, Palau de la Música Catalana, Hospital de Sant Pau.