El Modernisme Català i l'Anàlisi de 'Mirall Trencat': Literatura i Història

LITERATURA CATALANA S. XX

Modernisme (1888-1911)

Característiques:

• Afany per la musicalitat.
• Presència de la natura i al·lusions als sentits.
• Recerca de la bellesa perfecta a nivell formal per fugir d'una realitat hostil.

A Catalunya, el Modernisme té un significat especial, ja que adquireix una dimensió reformadora i revolucionària. Es busca modernitzar, contraposar-se a una societat immobilista i antiquada, i apropar-se més a Europa. La societat catalana de l'últim quart del segle XIX experimenta una situació de canvi. La industrialització genera una burgesia econòmicament forta, però ideològicament conservadora. Alguns membres d'aquesta classe social, fills de la generació anterior, s'inclinen cap a oficis artístics i literaris.

Tendències estètiques:

• Regeneracionisme (l'art com a eina per transformar la realitat, també anomenats naturalistes, que miraven de presentar la realitat tal com era per provocar una transformació).
• Esteticisme.

La poesia modernista rebutja la tradició dels Jocs Florals i enllaça amb els corrents poètics europeus. A Catalunya, es desenvolupen dues tendències principals:

• Formalista: Jeroni Zanné i Guillem Tell i Lafont.
• Espontània: Joan Maragall.

Novel·la:

• Decadentista.
• Costumista: retrat de la societat del moment. Exemples: Solitud de Víctor Català i Els sots feréstecs de Raimon Casellas.

Nou teatre:

• Teatre ideològic: modelat per l'escriptor noruec Ibsen, representat en obres de Joan Puig i Ferreter o Ignasi Iglésias.
• Teatre simbolista: parteix de les creacions del belga Maeterlinck, plasmat en les obres de Santiago Rusiñol o Adrià Gual.

Mirall Trencat (1974)

Obra on un seguit de personatges lligats per llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la Guerra Civil. Un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de petits fragments de les seves vides. Aquest estil difereix d'altres obres de l'autora, com La plaça del Diamant o Aloma, on usa la primera persona en boca d'un personatge femení, despertant així lectures autobiogràfiques.

Rodoreda pren diversos elements per a la concepció dels espais de la novel·la. Teresa Goday de Valldaura, la cap de família, és retratada com una dona passional que al llarg de la novel·la s'apropa a la vellesa. Una dona que s'ha buscat una vida que li garanteix l'abundància material. Sofia Valldaura és retratada com una dona freda, mancada de la sensualitat que caracteritza la seva mare. Aquesta duresa i sequedat es manifestaran amb força durant els moments d'adversitat. La relació amb la seva mare i Maria és intensa i complicada. Maria presenta la generació més jove, un personatge força poètic on conflueixen diverses tensions: la sexualitat, les relacions femenines, les familiars, la vida i la mort. Amb elles hi viuran figures masculines rellevants per a la trama, com Salvador Valldaura, Eladi Farriols, Amadeu Riera, etcètera.

Juntament amb el jardí, apareixen altres símbols que configuren la dimensió mítica que en ocasions s'atribueix a l'autora. Entre altres, el mirall, que reflecteix el pas del temps, amaga els secrets i enlluerna amb l'aparença; l'aigua, símbol de la natura creadora i la destrucció, on es pot enfonsar l'inconfessable; les joies, que expressen la bellesa i riquesa, i també l'amor; i la rata, expressió de la decadència i destrucció del món novel·lístic.

La novel·la té una estructura tancada. Al principi, es presencia la creació de l'univers de ficció (el casament de Teresa i Valldaura i la compra de la torre de Sant Gervasi) que formen la família. Aquesta família i aquest univers, després d'una llarga etapa de vida, seran finalment destruïts. La torre, derruïda, i la família, separada.

La novel·la està dividida en tres parts:

• Primera part: La més realista. Presenta la majoria dels protagonistes i mostra la formació del que serien els fundadors de la família.
• Segona part: L'acció es desplaça al món intern dels personatges i la novel·la aprofundeix en els sentiments, records i emocions de cada constituent de la família. El procés d'idealització del passat es comença a fer patent en alguns personatges, i es veu clarament com el que domina és el temps personal.
• Tercera part: Dominada per la fantasia, fa acabar l'univers novel·lístic de forma poètica amb el monòleg després de la mort.