Model estatic de la terra

La geosfera: estructura interna de la Terra

S'ha estudiat bàsicament la composició dels materials que la formen i els comportament mecànic (elasticitat, plasticitat..) daquests materials. Degut a la profunditat de la Terra, els mètodes destudi han estat indirectes, ones sísmiques sobretot. Shan formulat dos models: -

Model estàtic:

Les capes de la Terra són lescorça (oceànica i continental), el mantell (superior i inferior) i el nucli -

Model dinàmic:

Lestructura de la Terra es divideix en quatre capes separades per discontinuïtats. Les capes són:
la litosfera (formada per lescorça i la zona més externa del mantell superior, és rígida i té 100 km de gruix )
astenosfera (100-600 km, plasticitat amb els materials y fluids )
mesosfera (ocupa la resta del mantell i és plàstica amb elevades temperatures i pressió 2700 km profunditat ),  i l'endosfera ( inclou el nucli extern i lintern 200 km a partir de l'astenosfera)
. 

Estructura interna de la Terra

1) Escorça continental. 2) Escorça oceánica. 3) Mantell superior. 4) Mantell inferior. 5) Nucli extern. 6) Nucli intern.

Discontinuïtats

A (de Mohorovièiæ), B (de Gutenberg), C (de Lehmann). La litosfera és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa. Està formada per l'escorça terrestre i per la zona contigua, la més externa, del mantell residual, i «flota» sobre la astenosfera, una capa «tova» que forma part del mantell superior. És la zona on es produeix, en interacció amb l'astenosfera, la tectònica de plaques. La litosfera al ser arrastrada per els moviments de l'astenosfera es fragmenta amb grans blocs o plaques litosfèriques. 

La teoria de la tectònica de plaques:

explica el procés que ha seguit la distribució dels continents des de fa milions danys fins ara La teoria diu: 1.Existeixen plaques litosfèriques que formen la superfície de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat duns centímetres per any 2.Aquestes plaques se separen, sacosten o llisquen horitzontalment entre elles. 3.Poden incloure masses continentals, oceàniques o les dues alhora, són rígides i viscoses 4.Els canvis de posició dels continents són processos molt lents i porten associats altres fenòmens: creació de muntanyes, fosses marines, vulcanisme, terratrèmols...  La deriva continental és el desplaçament de les masses continentals uneixis respecte a unes altres. Aquesta hipòtesi va ser desenvolupada en 1912 per l'alemany Alfred Wegener a partir de diverses observacions empíriques, però no va ser fins als anys 60, amb el desenvolupament de la tectònica de plaques, quan va poder explicar-se de manera adequada el moviment dels continents.

Expansió oceànica

Els oceans poden créixer a tots dos costats de les dorsals a causa de la incorporació constant de materials procedents del mantellLeixamplament del fons marí fa que els continents sallunyinLa teoria de la tectònica de plaques, és la síntesi de la teoria de la deriva continental i lexpansió oceànicaLa tectònica de plaques és una teoria geològicaque explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra La teoria dóna una explicació a les plaques  que formen la superfície de la Terra i als desplaçaments que s'observen entre elles en el seu desplaçament sobre el mantell terrestre  fluid.Els límits són les vores d'una placa i és on es presenta la major activitat "tectònica" (sismes, formació de muntanyes, activitat volcànica) ja que és en aquestes zones on es produeix la interacció entre plaques. Hi ha tres tipus de límit:§Divergents.
Són límits en els quals les plaques se separen unes de les altres i, per tant, emergeix el magma  des de les regions més profundes. És el cas de la dorsal meso-atlàntica formada per la separació de les plaques d'Euràsia i Amèrica del Nord i les de l'Àfrica i Sud-amèrica.§Convergents.
Són límits en els quals una placa xoca contra una altra, formant una zona de subducció, en què la placa oceànica s'enfonsa sota la placa continental, o un cinturó orogènic en el cas que les plaques xoquin i pateixin fenòmens de compressió. Són coneguts també com a "vores actives".§Transformants.
Són límits on les vores de les plaques llisquen una respecte a l'altra al llarg d'una falla de transformació.En determinades circumstàncies, es formen zones de límit o vora, on s'uneixen tres o més plaques formant una combinació dels tres tipus de límits.Els punts calents són manifestacions d'efusivitat magmática intraplaca associats a l'existència de punts calents sota aquesta. En efecte, els corrents convectivas dins del mantell terrestre produeixen de vegades unes plomes de magma  més calent que ascendeix fins a entrar en contacte amb la escorça terrestre  on la seva elevada temperatura fon aquesta, creant fenòmens ignis que en cas d'aconseguir la superfície donen lloc a volcans  de naturalesa més o menys basáltica Placa Sudamericana| Placa Norteamericana| Placa Euroasiática| Placa Indoaustraliana| Placa Africana| Placa Antártica| Placa Pacífica| Placa de Cocos| Placa de Nazca| Placa Filipina| Placa Arábiga| Placa Escocesa| Placa Juan de Fuca| Placa del Caribe